Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic

Plantilla:Infotaula personaCarles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r octubre 1685 Modifica el valor a Wikidata
Viena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 octubre 1740 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Viena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmort accidental, malaltia de l'aparell digestiu Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCripta Imperial de Viena Modifica el valor a Wikidata
Rei de Sardenya i Còrsega
juliol 1713 – 20 febrer 1720 (Tractat de la Haia)
Rei d'Hongria
17 abril 1711 – 20 octubre 1740 (mort en el càrrec)
← Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic – Maria Teresa I d'Àustria →
Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic
1711 – 1740
Rei de Bohèmia
1711 – 1740
← Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic – Maria Teresa I d'Àustria →
Sobirà de la Corona d'Aragó
29 juny 1706 – 7 setembre 1714 (tractat de Baden)
← Felip V d'Espanya – Supressió del càrrec →
Príncep elector
Arxiduc d'Àustria
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Viena (1700–1740) Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómonarca, col·leccionista d'art Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJohann Joseph Fux Modifica el valor a Wikidata
InstrumentClavicèmbal Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc de Brabant (1714–1740)
Rei de València
Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic
Rei de Mallorca
Rei de Sardenya i Còrsega
Rei dels Romans
Rei d'Aragó
Comte de Barcelona
Pretendent al tron d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia dels Habsburg Modifica el valor a Wikidata
CònjugeElisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel (1708–) Modifica el valor a Wikidata
FillsLeopold Joan d'Àustria, Maria Teresa I d'Àustria, Maria-Anna d'Àustria, Maria-Amèlia d'Àustria Modifica el valor a Wikidata
ParesLeopold I del Sacre Imperi Romanogermànic Modifica el valor a Wikidata  i Elionor del Palatinat-Neuburg Modifica el valor a Wikidata
GermansMaria Antònia d'Àustria
Maria Magdalena d'Àustria
Maria Elisabet d'Àustria
Maria Anna d'Àustria
Maria Teresa d'Àustria
Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic
Leopold Josep d'Àustria Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
22 maig 1712consagració reial (St. Martin's Cathedral, Bratislava (en) Tradueix)
29 juny 1706consagració reial (Catedral del Salvador en la seva Epifania de Saragossa) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata
Goodreads character: 108835 Find a Grave: 22648 Modifica el valor a Wikidata

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740). En l'àmbit catalanoaragonès és conegut sobretot com a arxiduc Carles o Carles III d'Aragó com a pretendent al tron de la Monarquia Hispànica durant la Guerra de Successió Espanyola, en la qual aconseguí el suport del Principat de Catalunya (1706-1714), dels regnes d'Aragó i de València (1706-1707 / 1714), del Regne de Mallorques (1706-1715) i del Regne de Sardenya (1706-1720), territoris en els quals va governar amb el nom de Carles III. També del Regne de Sicília (1706-1714 / 1720-1738) i del Regne de Nàpols (1706-1738), on va ser Carles IV. Durant la Guerra de Successió el seu germà, l'emperador Josep I, morí prematurament als 32 anys sense descendència masculina, fent recaure en ell la corona imperial, esdevenint l'emperador Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (1711-1740). Aquest fet provocà una sèrie de moviments d'interessos dels estats que participaven en la guerra que culminaren amb la Pau d'Utrecht (1713) i la retirada de les forces austriacistes de la Corona d'Aragó juntament amb el mateix Carles.

Família

Nasqué a la cort imperial de Viena i fou el segon fill de Leopold I, emperador romanogermànic i la seva tercera esposa Elionor del Palatinat-Neuburg. Era net per línia paterna de Ferran III, emperador romanogermànic i de la infanta Maria Anna d'Espanya, i per línia materna de l'elector Felip Guillem I, elector palatí i de la landgravina Elisabet Amàlia de Hessen-Darmstadt

Núpcies i descendents

L'arxiduc anuncià el 18 d'agost de 1707[1] el trasllat a Barcelona de la seva futura esposa i el seu futur matrimoni amb Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel, filla del duc Lluís Rodolf de Brunsvic-Wolfenbüttel i de la princesa Cristina Lluïsa d'Oettingen-Oettingen Se celebraren les esposalles el 23 d'abril de 1708 a Klosterneuburg[1] l'1 d'agost de 1708 a l'església de Santa Maria del Mar de Barcelona.[2] D'aquesta unió nasqueren:

Guerra de Successió Espanyola

Article principal: Guerra de Successió Espanyola
Retrat de Carles III davant el port de Barcelona.
Els pretendents de la Guerra de Successió Espanyola

En morir el rei Carles II de Castella sense successió el 1700, l'arxiduc Carles era suposadament el candidat a la corona hispana en virtut d'un antic pacte del rei Carles II, l'últim Habsburg, que estipulava la seva successió en un altre membre de la Dinastia Habsburg, i tenia el suport del Regne de Portugal, Regne d'Anglaterra, Regne d'Escòcia, Regne d'Irlanda i la major part dels estats del Sacre Imperi,[3] però Carles II va testar a favor de Felip d'Anjou, net del rei Lluís XIV de França i besnet de Felip IV de Castella, com a successor, per la qual cosa s'inicià un conflicte entre els dos pretendents, conegut amb el nom de Guerra de Successió Espanyola.[4] L'emperador Leopold va promoure el Pacte mutu de successió entre els arxiducs Josep i Carles.[5] i el 1705, l'arxiduc Carles embarcà amb un exèrcit aliat a Lisboa en direcció al Mediterrani. S'atura a Altea, i el 17 d'agost els aliats proclamaren rei l'arxiduc Carles a la ciutat de Dénia, amb el suport de la població civil[6] i la revolta valenciana dels maulets s'estengué liderada per Joan Baptista Basset. Mentre escamots armats barraren el pas als borbònics a la plana de Vic. La flota de l'Arxiduc arribà a Barcelona el 22 d'agost de 1705. Barcelona, envoltada de les tropes aliades va rendir-se el 9 d'octubre quan el Virrei de Catalunya Francisco Antonio Fernández de Velasco i Tovar signà la capitulació.[7] El 22 d'octubre entra a Barcelona l'Arxiduc Carles, que el 7 de novembre de 1705 jura les constitucions catalanes, i fou proclamat rei i adoptà el nom de Carles III d'Habsburg,[8] instal·lant-se al Palau Reial Nou.[9] Amb la necessitat d'expulsar la Casa de Borbó de la península Ibèrica, es va procedir a la lleva de l'Exèrcit Regular Austriacista.[10]

El 1706, l'arxiduc Carles fou proclamat rei a Saragossa. La reacció bèl·lica de Felip d'Anjou l'any següent dugué el principal exèrcit proHabsburg a la península, el duc d'Anjou va guanyar la iniciativa i James Fitz-James Stuart es va dirigir cap a l'Ebre[11] mentre François Bidal d'Asfeld va rebre l'encàrrec de capturar les viles del sud del Regne de València[12] i tingué com a conseqüència la conquesta dels regnes de València i d'Aragó, després de la batalla d'Almansa el 25 d'abril de 1707.

Quan Carles III tingué notícia de la derrota d'Almansa, la mesura que es va prendre va ser l'alliberament de Joan Baptista Basset i Ramos per capitanejar els naturals del Regne[13]

Per enfortir la seva reclamació al tron, després de la derrota a Almansa i la publicació per part de Felip V de Castella del Decret de Nova Planta i el naixement imminent de l'infant Lluís,[14] l'arxiduc anuncià el 18 d'agost de 1707 i el trasllat a Barcelona de la seva futura esposa Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel, la bella filla de Lluís Rodolf de Brunsvic-Wolfenbüttel[15] i també el trasllat de la cort, que recorregué els estats italians, reforçant la seva adhesió a la causa austriacista,[16] arribant poc després de la victòria aliada a la batalla d'Oudenaarde.

A la península, la guerra es desenvolupava entre atacs i contraatacs dels dos bàndols. Carles III ocupà Madrid,[17] però Felip V la recuperà. Mentrestant, Anglaterra, que no perdia de vista les seves ambicions d'instal·lar-se fermament a la Mediterrània[18] ocupà Menorca en nom de Carles III el 29 de setembre de 1708.

Estant la guerra en curs i en un punt crític, quan Carles perdia a la península i els seus aliats guanyaven a l'exterior, el seu germà, l'emperador Josep I, va morir sobtadament, per la qual cosa es va dirigir a Viena per assumir la successió al tron imperial,[19] fet que va provocar un canvi de suports de les potències europees.

Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic

Retrat de Carles VI
Únic escut conservat als antics territoris de la Corona d'Aragó de l'arxiduc com a sobirà de la Monarquia Hispànica (Museu del santuari de Lluc, Mallorca)

El 1711 va ser coronat emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, i la Guerra de Successió Espanyola va finalitzar amb la signatura el 1713 del Tractat d'Utrecht[20] i el 1714 del Tractat de Rastatt i el Tractat de Baden,[21] en aplicació dels quals Felip V fou reconegut com a rei d'Espanya, però amb la condició de renunciar als seus drets al tron francès, evitant així la unió de les dues corones; L'Imperi va annexionar-se gran part dels antics dominis espanyols a Itàlia i als Països Baixos.[22]

El 1713, davant la falta de fills mascles, va promulgar la Pragmàtica Sanció del 1713, que establia la indivisibilitat del regne[23] així com permetia l'ascens de les dones al tron imperial.[24] Per poc temps semblà que la Pragmàtica Sanció fou gratuïta, quan Elisabet Cristina donà a llum a un nen, Leopold, en 1716, que va morir poc després. Un any més tard va néixer María Teresa. A la cerimònia del seu baptisme, els contemporanis van escriure que Carles, malgrat els seus millors esforços, semblava molest pel sexe de la nena.[25] L'any següent va veure l'arribada d'una altra noia, Maria Anna.

Carles va haver de fer front als atacs dels turcs entre 1716-1718 i conquerí part de terres turques a Valàquia i Sèrbia,[26] arribant fins al Danubi,[3] Àustria va creure veure arribada la seva oportunitat aliant-se amb l'imperi Rus, que combatia amb l'Imperi Otomà i va declarar la guerra als otpmans, però el seu exèrcit va ser derrotat a la batallla de Banja Luka el 4 d'agost de 1737,[27] la batalla de Grocka el 18, 21 i 22 de juliol de 1739,[28] i finalment perdé Belgrad després d'un setge otomà del juliol a setembre de 1739.[29] Aquests revessos van propiciar que a agost d'aquest any els aliats entaular negociacions amb els turcs a la ciutat de Nemyriv, que no obstant això van fracassar. Al front rus, la resta de 1737 i 1738 va transcórrer llavors sense que es produïssin accions d'importància, però els russos van haver d'evacuar Otxakiv i Kinburn per una epidèmia de pesta, un fet que, en la pràctica, va retornar el front al seu estat inicial.

Fins al 1725 no renuncià a la corona hispana, al Tractat de Viena,[30] per a ell i per als seus descendents, encara que mantenint fins a la seua mort els títols que havia pres en començar el conflicte successori.[31]

Carles estava molt descontent per la pèrdua d'Espanya, i com a resultat, va imitar el seriós cerimonial de la cort dels Habsburg espanyols (Spanische Hofreitschule), adoptant la vestimenta d'un monarca espanyol, que, segons l'historiador britànic Edward Crankshaw, consistia en "un gipó negre i mitjanes, sabates negres i mitjanes vermelles".[22] Durant el seu regnat es va construir la Biblioteca Nacional i les obres més importants del Barroc a Viena. També va tenir aficions musicals: va fer composicions i a vegades dirigia l'orquestra de la cort.

L'any 1735, en el marc de la Guerra de Successió de Polònia, la diplomàcia espanyola i la diplomàcia austríaca acordaren per tal que l'encara poderosa Espanya acceptés la filla de Carles, l'arxiduquessa Maria Teresa I d'Àustria, que l'emperador cediria el Regne de les Dues Sicílies a l'infant Carles de Borbó canvi del Ducat de Parma i de la renúncia dels drets sobre el tron del Gran Ducat de Toscana. Acceptat aquest acord, Espanya abandonaria qualsevol disputa en el marc de la Guerra de Successió austríaca. Desactivat el front espanyol, l'emperador Carles VI negocià directament amb França l'acceptació definitiva de la seva filla primogènita com a hereva de les seves possessions. L'espòs de l'arxiduquessa Maria Teresa I d'Àustria, el duc Francesc de Lorena cediria el Ducat de Lorena al rei Estanislau I de Polònia, monarca polonès destronat el 1735 però sogre del rei Lluís XV de França, a canvi d'una generosa compensació econòmica i del Gran Ducat de Toscana. El Ducat de Lorena s'integraria a França a la mort d'Estanislau I, cosa que succeí el 1766.

Carles VI d'Àustria morí el 20 d'octubre de 1740 a Viena però el seu intent per aconseguir que la seva filla fou hereva foren contestats per França, Prússia, Baviera i Saxònia, que van iniciar la Guerra de Successió Austríaca amb la invasió de Silèsia per Frederic el Gran.[32]

Es manté la teoría que va morir a causa d'una intoxicació alimentària per bolets, probablement per Amanita phalloides.[33]

És enterrat a la cripta imperial de Viena, en una tomba coronada per un medalló amb el seu retrat i decorada amb un relleu que representa la batalla de Monte de Torrero.

La seva iconografia és abundant, però són pocs els retrats d'ell que es conserven a Catalunya. Al Museu d'Història de Barcelona se'n conserven dos.

Títols, càrrecs i successors

L'arxiduc Carles era anomenat primer com a rei Carles III de Castella, Lleó, Aragó i les dues Sicílies, entre altres,[34][35] i a partir del 1711 com a Carles VI electus Romanorum Imperator semper Augustus.[36][37]


Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Naixement: Viena 1685 Mort: Viena 1740
Càrrec de govern
Precedit per:
Josep I
Sacre Imperi Romanogermànic 		Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic
(Llista de reis germànics)
(1711–1740) 		Succeït per:
Carles VII
Carles VII
Títols
Precedit per:
Felip V
Felip V 		Rei de Castella

En disputa amb Felip V
(Llista de reis de Castella)
(1706-1706)

Succeït per:
Felip V
Felip V
Rei d'Aragó

En disputa amb Felip V
(Llista de reis d'Aragó)
(1706–1707)

Rei de València

En disputa amb Felip V
(Llista de reis de València)
(1706–1707)

Rei de Mallorca

En disputa amb Felip V
(Llista de reis de Mallorca)
(1706–1715)

Comte de Barcelona

En disputa amb Felip V
(Llista de comtes de Barcelona)
(1705–1714)

Rei de Sardenya i Còrsega
(Llista de reis de Sardenya)
(1708–1720) 		Succeït per:
Víctor Amadeu II de Savoia
Sardenya-Savoia
Duc de Milà
(Llista de comtes de Barcelona)
(1707–1733) 		Succeït per:
Carles Manuel III de Sardenya
Sardenya-Savoia
Rei de Nàpols
(Llista de reis de Nàpols)
(1707–1740) 		Succeït per:
Maria Teresa I d'Àustria
Maria Teresa I d'Àustria
(filla)
Precedit per:
Carles III d'Espanya
Regne d'Espanya 		Duc de Parma i Plasència
(Llista de ducs de Parma)
(1735–1740)
Precedit per:
Emperador Josep I
Sacre Imperi Romanogermànic
(germà) 		Arxiduc d'Àustria
(Llista d'arxiducs d'Àustria)
(1711–1740)
Rei d'Hongria
(Llista de reis d'Hongria)
(1711–1740)
Rei de Bohemia
(Llista de Reis de Bohèmia)
(1711–1740)
Precedit per:
Víctor Amadeu II de Savoia
Sardenya-Savoia 		Rei de Sicília
(Llista de Reis de Sicília)
(1720–1735) 		Succeït per:
Carles III d'Espanya
Felip V

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 León Sanz, 2007, p. 93.
  2. ↑ León Sanz, 2007, p. 109.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Charles VI (Holy Roman emperor)» (en amglès). Encyclopædia Britannica. [Consulta: 22 octubre 2009].
  4. ↑ Coll, Maria «L'aposta catalana». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, 9-2011, p.24-27. ISSN: 1695-2014.
  5. ↑ Holborn, Hajo. A History of Modern Germany (en anglès). vol.1 (1648-1840). Princeton University Press, 1982, p. 128. ISBN 0691007969. 
  6. ↑ «Joan Baptista Basset proclama a Dénia l'arxiduc Carles rei de València : III Centenari (1705-2005)». A: Regidoría de Cultura de Dénia. L'Arxiduc Carles i Dénia: col·lecció documental: edició commemorativa de la Guerra de Successió a Dénia (1705-1708), 2005. 
  7. ↑ Juan Vidal, 2001, p. 63.
  8. ↑ Soldevila i Zubiburu, 1963, p. 1110 (vol.1).
  9. ↑ Albertí, Santiago. L'onze de setembre. Albertí, 1964, p. 55. 
  10. ↑ Balcells, Albert. Histōria de Catalunya. La Butxaca, 2011, p. 692. ISBN 8499302238. 
  11. ↑ Enrique Giménez López, Los corregidores de Alicante. Perfil sociológico y político de una élite militar(castellà)
  12. ↑ William Young, International Politics and Warfare in the Age of Louis XIV and Peter the Great, p.405 (anglès)
  13. ↑ Almansa 1707.
  14. ↑ León Sanz, 2007, p. 94.
  15. ↑ Crankshaw, 1969, p. 10-11.
  16. ↑ León Sanz, 2007, p. 97.
  17. ↑ Corona Barratech, Carlos E.; Armillas Vicente, José A. La España de las reformas: hasta el final del reinado de Carlos IV (en castellà). v.2, p. 254. 
  18. ↑ Butrón, Gonzalo. «Trafalgar y el mundo Atlántico» (en castellà).
  19. ↑ Fraser, Antonia. Love and Louis XIV: The Women in the Life of The Sun King (en anglès). Orion books, 2006, p. 331. ISBN 978-0-7538-2293-7. 
  20. ↑ Alcoberro, Agustí «El primer conflicte global». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, 9-2011, p.20-23. ISSN: 1695-2014.
  21. ↑ Ingrao, Charles W. The Habsburg Monarchy, 1618-1815 (en anglès). Cambridge University Press, 2000, p. 119. ISBN 0521785057. 
  22. ↑ 22,0 22,1 Crankshaw, 1969, p. 9.
  23. ↑ Crankshaw, 1969, p. 12.
  24. ↑ Holborn, Hajo. A History of Modern Germany: 1648–1840 (en anglès). Princeton University Press, 1982, p. 128. ISBN 691-00796-9. 
  25. ↑ Mahan, J. Alexander. Maria Theresa of Austria (en anglès). Crowell publishers, 1932, p. 6. 
  26. ↑ Kohn, George C. Dictionary of Wars (en anglès). Infobase Publishing, 2006, p. 49. ISBN 1438129165. 
  27. ↑ Ingrao, Charles; Samardžić, Nikola; Pešalj, Jovan. Purdue University Press. The Peace of Passarowitz, 1718 (en anglès), 2011, p. 136-137. ISBN 9781557535948. 
  28. ↑ Ingrao, Charles; Samardžić, Nikola; Pešalj, Jovan. Purdue University Press. The Peace of Passarowitz, 1718 (en anglès), 2011, p. 29. ISBN 9781557535948. 
  29. ↑ Ágoston, Gábor. Punic Politics, Economy, and Alliances, 218–201 (en anglès), 2011, p. 102 (Book collections on Project MUSE). 
  30. ↑ Koch, Christophe; Schoell, Frédéric; Green, Joseph Cogswell; Frost, John. History of the revolutions in Europe, from the subversion of the Roman Empire in the west, to the Congress of Vienna: From the French of Christopher William Koch; with a continuation to the year 1815 (en anglès). E. Hunt and Son, 1867, p. 64. 
  31. ↑ Fitxer:Tractat de viena.jpeg
  32. ↑ Asprey, Robert B. Frederick the Great: The Magnificent Enigma (en anglès). Backinprint.com, 2007, p. 164. ISBN 0595469000. 
  33. ↑ Wasson RG. (1972). The death of Claudius, or mushrooms for murderers. Botanical Museum Leaflets, Harvard University 23(3):101–128.
  34. ↑ Das Leben und der Briefwechsel des Landgrafen Georg von Hessen-Darmstadt, p.572
  35. ↑ Lünig, Johann Christian. Das teutsche Reichsarchiv aus den berühmtesten Scribenten, vol.3; p.578; Doc. CIX
  36. ↑ Károlyi, Sándor (Gróf). Önéletírása és naplójegyzetei, p.441-442
  37. ↑ Stroobant, (l'abbé) Corneille. Histoire de la commune de Virginal, p.554

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
  • Alcoberro, Agustí; (dir.). Àustries contra Borbons (vol.I). Barcelona: Ara Llibres, 2006. ISBN 84-96201-80-5. 
  • Crankshaw, Edward. Maria Theresa (en anglès). Longman publishers, 1969. 
  • Juan Vidal, Joseph. Política Interior y Exterior de Los Borbones (en castellà). Akal, 2001. ISBN 8470904108. 
  • León Sanz, Virginia «Jornada a Barcelona de Isabel Cristina de Brunswick, esposa del archiduque Carlos (1708)» (en castellà). Estudis, n.33, 2007.
  • Pérez, Carme. De l'alçament maulet al triomf botifler. Tres i Quatre, 1981. ISBN 9788475020396. 
  • Soldevila i Zubiburu, Ferran. Història de Catalunya. vol.1. Alpha, 1963. 
  • Torras i Ribé, Josep M. La guerra de Successió i els setges de Barcelona (1697-1714). Barcelona: Rafael Dalmau, 1999. 
  • MIRA, Joan F. Almansa 1707. Alzira: edicions Bromera, 2006, p. 127. ISBN 8498241456. 

Read other articles:

Deistvui, Manya!

Deistvui, Manya!SutradaraRoman YershovDitulis olehRoman YershovIgor VinnichenkoPemeran Yuliya Menshova Sergey Bekhterev Yevgeny Vesnik Georgy Millyar Penata musikAndrei AndersenSinematograferRadik AskarovValeriy MüllgautPerusahaanproduksiLenfilmTanggal rilis 1991 (1991) Durasi110 menitNegaraUni SovietBahasaRusia Deistvui, Manya! (Rusia: Действуй, Маня!code: ru is deprecated ) adalah film komedi fiksi ilmiah Uni Soviet tahun 1991 yang disutradarai oleh Roman Yershov. ...

 

Catalonia

Catalonia Catalunya (Catalonia)Catalonha (Occitania)Cataluña (Spanyol)Komunitas otonom BenderaLambang kebesaranHimne daerah: Els Segadors (Catalonia)Para Penuai Lokasi CataloniaNegaraSpanyolIbukotaBarcelona41°23′N 2°11′E / 41.383°N 2.183°E / 41.383; 2.183ProvinsiBarcelona, Girona, Lleida, dan TarragonaPemerintahan • JenisDiserahkan pemerintah dalam sebuah monarki konstitusional • BadanGeneralitat de Catalunya • PresidenPere ...

 

Magoja

MagojaSeorang pria Korea mengenakan magojaJenismantelBahankainTempat asalKorea Magoja (마고자) adalah jenis mantel luar tradisional Korea, baik untuk pria maupun wanita.[1] Sejarah Tidak seperti baji (celana), jeogori (baju atas) dan chima (rok) dan durumagi (jubah) yang mempunyai sejarah yang panjang, magoja adalah varian dari magua (bahasa Korea: 마과, magwa), jenis pakaian yang diperkenalkan dari Dinasti Qing.[1] Magoja dipopulerkan ke Korea setelah Heungseon Daewongun...

Charles P. Barnes

American judge and politician from Maine The HonorableCharles P. Barnes17th Chief Justice of the Maine Supreme Judicial CourtIn officeNovember 21, 1939 – July 31, 1940Nominated byLewis BarrowsPreceded byCharles J. DunnSucceeded byGuy H. Sturgis[1][2]Associate Justice of the Maine Supreme Judicial CourtIn officeApril 17, 1924 – November 21, 1939Nominated byPercival BaxterPreceded byGeorge M. HansonSucceeded byGeorge H. Worster[1]67th Speaker of the...

 

The Blue Wolves of Mibu

Japanese manga series The Blue Wolves of MibuFirst tankōbon volume cover青のミブロ(Ao no Miburo)GenreAdventure[1]Chanbara[2]Historical[3] MangaWritten byTsuyoshi YasudaPublished byKodanshaEnglish publisherNA: Kodansha USAImprintShōnen Magazine ComicsMagazineWeekly Shōnen MagazineDemographicShōnenOriginal runOctober 13, 2021 – presentVolumes12 Anime television seriesDirected byKumiko HabaraWritten byKenta IharaMusic byYuki HayashiStud...

 

Campionato europeo di calcio femminile 2022

Campionato europeo di calcio femminile 20222022 UEFA European Women's Football Championship Competizione Campionato europeo di calcio femminile Sport Calcio Edizione 13ª Organizzatore UEFA Date dal 6 luglio 2022al 31 luglio 2022 Luogo  Inghilterra Partecipanti 16 (48 alle qualificazioni) Risultati Vincitore Inghilterra(1º titolo) Finalista Germania Semi-finalisti Svezia Francia Statistiche Miglior giocatore Bethany Mead[1] Miglior marcatore Bethany Mead Alexa...

Jesse Barfield

American baseball player Baseball player Jesse BarfieldBarfield in 2009Right fielderBorn: (1959-10-29) October 29, 1959 (age 64)Joliet, Illinois, U.S.Batted: RightThrew: RightProfessional debutMLB: September 3, 1981, for the Toronto Blue JaysNPB: April 10, 1993, for the Yomiuri GiantsLast appearanceMLB: June 17, 1992, for the New York YankeesNPB: October 21, 1993, for the Yomiuri GiantsMLB statisticsBatting average.256Home runs2...

 

Cucu Cahyati

Biografi ini memerlukan lebih banyak catatan kaki untuk pemastian. Bantulah untuk menambahkan referensi atau sumber tepercaya. Materi kontroversial atau trivial yang sumbernya tidak memadai atau tidak bisa dipercaya harus segera dihapus, khususnya jika berpotensi memfitnah.Cari sumber: Cucu Cahyati – berita · surat kabar · buku · cendekiawan · JSTOR (November 2022) (Pelajari cara dan kapan saatnya untuk menghapus pesan templat ini) Cucu CahyatiLahirIma...

 

Stefan Savić

Stefan Savić Informasi pribadiNama lengkap Stefan Savić [1]Tanggal lahir 8 Januari 1991 (umur 33)Tempat lahir Mojkovac, Montenegro,YugoslaviaTinggi 188 cm (6 ft 2 in)[2]Posisi bermain Bek tengahInformasi klubKlub saat ini Atlético MadridNomor 15Karier junior Brskovo2007–2009 BSK BorčaKarier senior*Tahun Tim Tampil (Gol)2009–2010 BSK Borča 27 (1)2010–2011 Partizan 20 (1)2011–2012 Manchester City 12 (1)2012–2015 Fiorentina 86 (4)2015– Atlét...

Kevin Love

American basketball player (born 1988) This article is about the basketball player. For the NASCAR driver, see Kevin Love (racing driver). Kevin LoveLove with the Cleveland Cavaliers in 2019No. 42 – Miami HeatPositionPower forward / centerLeagueNBAPersonal informationBorn (1988-09-07) September 7, 1988 (age 35)Santa Monica, California, U.S.Listed height6 ft 8 in (2.03 m)Listed weight251 lb (114 kg)Career informationHigh schoolLake Oswego(Lake Oswego, Or...

 

Nicola Sodano

Nicola Sodano Sindaco di MantovaDurata mandato13 aprile 2010 –15 giugno 2015 PredecessoreFiorenza Brioni SuccessoreMattia Palazzi Dati generaliPartito politicoForza Italia (dal 2013)In precedenza:FI (fino al 2009)PdL (2009-2013) Titolo di studioLaurea in architettura UniversitàUniversità Iuav di Venezia ProfessioneArchitetto Nicola Sodano (Crotone, 3 luglio 1957) è un politico italiano. Indice 1 Biografia 2 Note 3 Voci correlate 4 Collegamenti esterni Biograf...

 

Ronald Zubar

Artikel ini sebatang kara, artinya tidak ada artikel lain yang memiliki pranala balik ke halaman ini.Bantulah menambah pranala ke artikel ini dari artikel yang berhubungan atau coba peralatan pencari pranala.Tag ini diberikan pada September 2016. Ronald Zubar Ronald Zubar berseragam MarseilleInformasi pribadiNama lengkap Ronald ZubarTanggal lahir 20 September 1985 (umur 38)Tempat lahir Les Abymes, Guadeloupe, PrancisTinggi 1,86 m (6 ft 1 in)[1]Posisi bermain BekInf...

Alyson Hannigan

American actress and television presenter Alyson HanniganHannigan in 2013BornAllison Lee Hannigan (1974-03-24) March 24, 1974 (age 50)Washington, D.C., U.S.Other namesAlyson DenisofEducationCalifornia State University, Northridge (BA)OccupationsActresstelevision presenterYears active1986–presentSpouse Alexis Denisof ​(m. 2003)​Children2Signature Allison Lee Hannigan (born March 24, 1974), known professionally as Alyson Hannigan, is an American ac...

 

Associazione Calcio Reggiana 1993-1994

Voce principale: Associazione Calcio Reggiana 1919. AC ReggianaStagione 1993-1994 Sport calcio Squadra Reggiana Allenatore Giuseppe Marchioro Presidente Gianfranco Morini Serie A14º Coppa ItaliaSecondo turno Maggiori presenzeCampionato: Sgarbossa (34)Totale: Sgarbossa (35) Miglior marcatoreCampionato: Padovano (10)Totale: Padovano (10) StadioMirabello Abbonati10 252 Maggior numero di spettatori15 379 vs Juventus(6 febbraio 1994) Minor numero di spettatori11 677 vs Lecce(...

 

Jan Amora

District in Amhara Region, Ethiopia Woreda in Amhara, EthiopiaJan Amora ጃን አሞራWoreda FlagJan AmoraLocation in EthiopiaCoordinates: 12°59′N 38°07′E / 12.983°N 38.117°E / 12.983; 38.117CountryEthiopiaRegionAmharaZoneNorth GondarElevation2,900 m (9,500 ft)Population (2012)[1] • Total181,412 (est)[1]Time zoneUTC+3 (EAT) Jan Amora (Amharic: ጃን አሞራ jān āmōrā, meaning Royal eagle) is one of the woredas in the ...

William Gush

English painter This article relies largely or entirely on a single source. Relevant discussion may be found on the talk page. Please help improve this article by introducing citations to additional sources.Find sources: William Gush – news · newspapers · books · scholar · JSTOR (September 2012) Sir William Williams, 1st Baronet, of Kars by William Gush (Province House (Nova Scotia)) William Gush (23 April 1813 – 28 February 1888) was an English port...

 

Esther Duflo

French-American economist Esther DufloDuflo in 2009Born (1972-10-25) 25 October 1972 (age 51)Paris, FranceSpouse Abhijit Banerjee ​(m. 2015)​Children2Academic careerInstitutionsMIT (1999–present)NBER (1999–present)FieldDevelopment economicsAlma materMIT (PhD 1999)École des hautes études en sciences sociales (DEA 1995)École normale supérieure (Maîtrise 1994)DoctoraladvisorAbhijit Banerjee • Joshua AngristDoctoralstudentsEmily Breza • Dean Kar...

 

مجلس العنب والفواكه الفلسطيني

مجلس العنب والفواكه الفلسطيني البلد  فلسطين المقر الرئيسي رام الله تاريخ التأسيس 2005 النوع منظمة غير حكومية، منظمة غير ربحية الاهتمامات عنب - فواكه تعديل مصدري - تعديل   مجلس العنب والفواكه الفلسطيني، ويعرف أيضاً بإسم مجلس العنب، هو مؤسسة فلسطينية أهلية غير حكومية وغي...

Freestyle BMX

Cycle sport Freestyle BMXHighest governing bodyUCICharacteristicsTypeCycle sportEquipmentBMX bikePresenceCountry or regionWorldwideOlympicYes Freestyle BMX is bicycle motocross stunt riding on BMX bikes. It is an extreme sport descended from BMX racing that consists of five disciplines: street, park, vert, trails, and flatland. In June 2017, the International Olympic Committee announced that freestyle park was to be added as an Olympic event to the 2020 Summer Olympics.[1] E...

 

Campionati del mondo di atletica leggera 2019 - 3000 metri siepi maschili

Voce principale: Campionati del mondo di atletica leggera 2019. Mondiali diatletica leggera diDoha 2019 Corse piane 100 m piani   uomini   donne 200 m piani uomini donne 400 m piani uomini donne 800 m piani uomini donne 1500 m piani uomini donne 5000 m piani uomini donne 10000 m piani uomini donne Corse ad ostacoli 110 / 100 m hs uomini donne 400 m hs uomini donne 3000 m siepi uomini donne Prove su strada Maratona uomini donne Marcia 20 km uomini donne Marcia 50 km uomini donne Sal...