PROFILPELAJAR.COM

<<	Agost 2025					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
				1r	2	3
4	5	6	7	8	9	10
11	12	13	14	15	16	17
18	19	20	21	22	23	24
25	26	27	28	29	30	31
Tots els dies

El 22 d'agost és el dos-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs. Queden 131 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1936 - Lleida - És assassinat el diputat carlí Casimir de Sangenís i Bertrand per milicians del Front Popular.

Resta del món

1485 - Batalla de Bosworth Field i fi de la Guerra de les Roses a Anglaterra.
1642 - Inici de la Guerra Civil anglesa.
1717 – Tropes espanyoles desembarquen a Sardenya.
1770 - L'expedició de James Cook arriba a la costa est d'Austràlia.
1851 - La goleta America guanya la primera copa de les 100 guinees, predecessora de la Copa de l'Amèrica.
1864 - Ginebra (Suïssa): se signa la Convenció de Ginebra, que reconeix un mínim de drets humans en temps de guerra i acorda la creació de la Creu Roja.
1910 - L'Imperi Japonès s'annexiona Corea.
1911 - Es descobreix el robatori de la Mona Lisa.
1920 - Primera edició del Festival de Salzburg.
1941 - Les tropes alemanyes inicien el setge de Leningrad.
1962 - L'OAS intenta d'assassinar el president francès Charles de Gaulle.
1988 - S'encunya el coala australià, la primera moneda de platí.
2004 - Al Museu Munch d'Oslo (Noruega) es roben dos quadres d'Edvard Munch, El crit i Madonna

Naixements

Països Catalans

1843 - Ulldecona, Montsià: Manuel Sales i Ferré, filòsof, historiador i publicista (m. 1910).
1879 - Barcelona: Josep Pijoan i Soteras, arquitecte, historiador i crític d'art, assagista, poeta i agitador cultural (m. 1963).^[1]
1911:
- Castalla, l'Alcoià: Enric Valor i Vives, escriptor, rondallista i gramàtic valencià (m. 2000).
- El Pont de Vilomara, Bages: Jesús Serra i Santamans, empresari i dirigent esportiu català que va participar en la creació de diferents empreses, entre les quals es troben Catalana Occident i Asepeyo (m. 2005).
1926 - Barcelona: Cassià Maria Just i Riba, monjo i músic, abat del Monestir de Montserrat (m. 2008).
1928 - Alcalà de Xivert, Baix Maestrat: Vicenç Iturat Gil va ser un ciclista valencià.
1932 - Campos, Mallorca: Joan Veny i Clar, lingüista i dialectòleg mallorquí.
1937 - València: Enrique García Asensio és un músic violinista, compositor i director d'orquestra valencià.
1959 - Barcelonaː Montse Alcoverro, actriu catalana de teatre, cinema i televisió.^[2]
1960 - Barcelona: Alfons de Vilallonga i Serra músic i compositor de cinema.
1961 - Gironaː Concepció Ramió i Diumenge, compositora, professora de música i directora de cobla gironina.^[3]
1962 - Puçol, Horta Nord: Manel Alonso i Català, escriptor, editor i periodista valencià.
1963 - Reus (Baix Camp): 'Gaietà Cornet Pàmies, atleta català que va competir en la prova dels 400 metres llisos.
1975 -
- Barcelona: Xantal Llavina, periodista de televisió, ràdio i premsa catalana.
- Perpinyàː Muriel Taurinyà, emprenedora i activista cultural nord-catalana.^[4]
1981 - Vidreres, la Selva: Joan Enric Barceló i Fàbregas, músic, compositor, cantant i escriptor.

Resta del món

1774 - Rottweil (Sacre Imperi): Bartholomäus Herder, editor alemany (m. 1839).^{[cal citació]}
1792 - Hangzhou, Zhejiang (Xina): Gong Zizhen, pensador, escriptor i poeta xinès (m. 1841).^[5]
1807 - Copenhaguenː Emma Hartmann, compositora danesa que va fer servir el pseudònim Frederick H. Palmer (m. 1851).^[6]
1831 - Aquisgrà: Marie Louise Dustmann-Meyer, soprano alemanya (m. 1899).
1857:
- Hoorn, Holanda Septentrional: Johannes Messchaert, cantant neerlandès (m. 1922).
- Màlaga, Espanya: Juan Picasso González, militar espanyol, heroi de guerra a l'Àfrica i instructor de la investigació militar més important de la història espanyola: l'Expedient Picasso, investigació sobre el Desastre d'Annual (m. 1935).
1860 - Calataiud: Blanca Catalán de Ocón Gayolá, primera botànica espanyola (m. 1904).^[7]
1862 - Saint-Germain-en-Laye (França): Claude Debussy, compositor francès (m. 1918).^[8]
1874 - Hollerichː Aline de Saint-Hubert, filantropa i mecenes luxemburguesa.^[9]
1882 - Parísː Élise Delaroche, primera dona al món a obtenir una llicència de pilot d'aviació (m. 1919).^[10]
1893 - Long Branch, (Nova Jersey, Estats Units): Dorothy Parker, escriptora nord-americana (m. 1967)^[11]
1898 - Filadèlfia (Pennsilvània, EUA): Alexander Calder, escultor, pintor i dibuixant estatunidenc, especialment conegut per ser el creador dels mobiles, un tipus d'escultures cinètiques (m. 1976).^[12]
1904 - Guang'an, Sichuan, Xina: Deng Xiaobing, polític xinès, màxim líder de la República Popular de la Xina des de 1978 fins als últims anys de la seua vida (m. 1997).^[13]
1908 - Chanteloup-en-Brie, Sena i Marne, França: Henri Cartier-Bresson, fotògraf francès (m. 2004).
1909 - Palermː Lia Pasqualino Noto, pintora i galerista italiana (m. 1998).^[14]
1917 - Clarksdale, Mississipi: John Lee Hooker, cantant i guitarrista de blues estatunidenc (m. 2001).^[15]
1920 - Waukegan, Illinois, Estats Units: Ray Bradbury fou un novel·lista, escriptor d'històries curtes i assaigs, dramaturg, guionista i poeta estatunidenc.
1928 - Burg Mödrath, prop de Colònia, land de Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya: Karlheinz Stockhausen, compositor alemany (m. 2007).^[16]
1934 - Trenton, Nova Jersey (EUA): Norman Schwarzkopf, militar estatunidenc que serví com a comandant en cap de les Forces de la Coalició durant la Guerra del Golf (m. 2012).
1935 - Norwich (Connecticut): Annie Proulx, escriptora i periodista estatunidenca, coneguda per les seves novel·les i relats curts.^[17]
1951 - Tsu, Prefectura de Mieː Leiko Ikemura, pintora i escultora de nacionalitat japonesa-suïssa, resident a Alemanya.^[18]
1961 - Buenos Aires, Argentina: Andrés Calamaro, músic i compositor argentí.
1964 - Växjö, Suècia: Mats Wilander, jugador professional de tennis suec.
1967 -
- Grants Pass, Oregon, Estats Units: Ty Burrell és un actor estatunidenc de cinema i televisió.
- Atsuta-ku, Japó: Yukiko Okada, popular cantant, ídol japonès dels anys 80 (m. 1986)
1968 - Sant Petersburg, URSS: Aleksandr Mostovoi fou un futbolista rus.
1978 - Londres, Anglaterra: James Corden, és un actor, comediant, cantant, guionista, productor i presentador de televisió anglès.
1981 - Fort Collins, Estats Units: Ross Marquand, Actor nord-americà.
1995 - Londres, Anglaterra: Dua Lipa, cantant, model i compositora.

Necrològiques

Països Catalans

1894 - Sóller, Mallorca: Josep Lluís Pons i Gallarza, poeta català i un dels impulsors dels Jocs Florals.
1938 - Vic, Osona: Lluís Brugarolas i Ventulà, compositor i organista del Santuari de Rocaprevera de Torelló (n. 1881).
1975 - Barcelonaː Pilar Bagüés Blasco, soprano vilanovina (n. 1882).^[19]
1998 - Badalona: Carme Guasch i Darné, poetessa i escriptora catalana (n. 1928).^[20]
2016 - Barcelona, Barcelonès): Jordi Carbonell i de Ballester, polític i filòleg català (n. 1924).
2024 - Josep Antoni Grimalt, filòleg, escriptor i professor mallorquí (m. 1938).^[21]

Resta del món

1241 - Roma, Estats Pontificis: Gregori IX, papa (n. 1143).
1280 - Roma, Estats Pontificis: Nicolau III, papa (n. 1215).
1485 - Bosworth Field, Leicestershire, Anglaterra: Ricard III, darrer rei de la Casa de York (n. 1452).
1664 - Pitschen, Alta Silèsiaː Maria Cunitz, astrònoma i matemàtica (n. 1610).^[22]
1777 - Solothurn, Suïssa: Johann Kyburz, orguener suís (n. 1777).^{[cal citació]}
1806 - París, França: Jean-Honoré Fragonard, pintor rococó francès (n. 1732).
1861 - Pequín, Xina: emperador Xianfeng, novè emperador de la dinastia Qing (n. 1831)^[23]
1878 - Le Havre, França: Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies, reina consort d'Espanya (1829-33) i regent (1833-40) (n. 1806).^[24]
1903 - Hatfield, Hertfordshire, Anglaterra: Robert Gascoyne-Cecil, polític anglès, Primer Ministre del Regne Unit (n. 1830).
1904 - St. Louis, Missouri: Kate Chopin, escriptora estatunidenca, precursora de l'interès per la llibertat de les dones (n. 1850).^[25]
1922 - Béal na Bláth, vora Cork (Irlanda): Mícheál Ó Coileáin o Michael Collins, líder revolucionari irlandès (n. 1890).
1940 -
- St. Andrews (Nova Brunswick): Mary Vaux Walcott, artista i naturalista, pintora d'aquarel·les de flors de plantes silvestres (n. 1860).^[26]
- Toledo: Isidre Gomà i Tomàs, cardenal primat d'Espanya durant la Guerra Civil espanyola (n. 1869).
1958 - Bellême (França): Roger Martin du Gard, novel·lista francès, Premi Nobel de Literatura de 1937 (n. 1881).^[27]
1978 - Mombasa, (Kenya): Jomo Kenyatta (nom tribal, Kamau wa Ngengi), polític africà, Primer Ministre (1963-1964) i President (1964 – 1978) de Kenya després de la independència (n. 1892).^[28]
1989 - Oakland (Califòrnia, EUA): Huey P. Newton, polític i revolucionari nord-americà, cofundador i líder inspirador del Partit de les Panteres Negres (n. 1942).
1995 - Fuengirola, Màlaga: José Antonio Girón de Velasco, polític falangista espanyol de gran importància durant la dictadura del general Francisco Franco (n. 1911).
1998 - Cuernavaca, Morelosː Elena Garro, periodista i escriptora mexicana, iniciadora del realisme màgic.^[29]
2003 - Torremolinos, Màlagaː Imperio Argentina, actriu, cantant i ballarina hispano-argentina (n. 1910).^[30]
2009 - Santiago de Xileː Matilde Ladrón de Guevara, escriptora xilena (n. 1910).^[31]

Festes i commemoracions

Onomàstica: sants Simforià d'Autun, màrtir; Felip Benizi, servita; Sant Guinefort, gos llegendari.

Referències

↑ «Josep Pijoan i Soteras | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 abril 2020].
↑ «Montse Alcoverro» (en castellà). FórmulaTV. [Consulta: 30 juny 2020].
↑ «Ramió i Diumenge, Concepció». Músics per la Cobla. [Consulta: 30 juny 2020].
↑ «Muriel TAURINYA - Dirigeant de la société Visca». BFMBusiness.com. [Consulta: 30 juny 2020].
↑ Lévy, André, 1925-. Dictionnaire de littérature chinoise. París: Presses universitaires de France, 2000. ISBN 2-13-050438-8.
↑ Jensen, Lisbeth Ahlgren. «Emma Hartmann». MUGI - Musik und Gender im internet. [Consulta: 28 gener 2021].
↑ «Blanca Catalán de Ocón». Real Academia de la Historia. [Consulta: 27 maig 2019].
↑ «Claude Debussy». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
↑ Goetzinger, Germaine. «Aline Mayrisch-de Saint-Hubert» (en francès). Dictionnaire des auteurs luxembourgeois, 22-08-1874. [Consulta: 7 juliol 2024].
↑ Acte de naissance No. 2247 (vue 2), registre des naissances du Plantilla:4e arrondissement pour l'année 1882, État civil de la Ville de Paris.
↑ «Dorothy Parker». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 3 abril 2020].
↑ Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2.
↑ Spence, Jonathan D.,. The search for modern China. First Norton Paperback edition. ISBN 0-393-30780-8.
↑ Giordano, Marina. «PASQUALINO NOTO, Lia» (en italià). Enciclopedia Treccani. [Consulta: 9 juliol 2024].
↑ Russell, Tony «Obituary: John Lee Hooker» (en anglès). The Guardian, 23-06-2001. ISSN: 0261-3077.
↑ Toop, Richard. «Stockhausen, Karlheinz». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.26808 [Consulta: 16 abril 2020].
↑ «E. Annie Proulx» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 30 juny 2020].
↑ «"Der Schrei" von Leiko Ikemura». Berliner Dom. Arxivat de l'original el 2020-06-30. [Consulta: 30 juny 2020].
↑ Altadill, Miquel. Dones de Vilanova, 2011, p. 16-18 [Consulta: 24 març 2018].
↑ «Carme Guasch i Darné, 1928-1998. Biografia». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). [Consulta: 9 maig 2020].
↑ «S'ha mort el professor i filòleg Josep Antoni Grimalt». [Consulta: 23 agost 2024].
↑ «Zum 410. Geburtstag von Maria Cunitz (1610-1664)» (en alemany). Silesia News, 29-05-2020. [Consulta: 17 juny 2024].
↑ Rowe, William T.. China's last empire : the great Qing. Cambridge, Mass.: Belknap Press of Harvard University Press, 2009. ISBN 978-0-674-03612-3.
↑ «Maria Cristina de les Dues Sicílies | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 març 2021].
↑ «Kate Chopin». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
↑ «Mary Morris Vaux Walcott» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 31 maig 2020].
↑ «The Nobel Prize in Literature 1937» (en anglès americà). [Consulta: 11 agost 2020].
↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
↑ «Elena Garro: la madre maldita del realismo mágico». [Consulta: 30 octubre 2016].
↑ «Imperio Argentina | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 juny 2020].
↑ «Falleció la escritora chilena Matilde Ladrón de Guevara». Letralia 217, 07-09-2009. [Consulta: 23 juny 2020].