El nom d'Altea provindria d'Althaia grec, que significa "He curat", o la paraula àrab aṭṭalaya (en valencià, 'talaia'). S'han trobat traces en el termini dels ibers i romans.
Durant l'època musulmana la població creixia al voltant del riu de l'Algar (o de la Salut) on es formaren les alqueries d'Albalat, Benasquer (o Beniasquer) -grafiat Beniascher en l'edat mitjana-, actualment despoblada, però documentada el 1249[2] i Benimussa, citades en el Llibre del Repartiment; políticament pertanyia a l'Emirat de Dàniyya, conquistada per Jaume I en 1244.
Repoblada amb cristians catalans, obtingué carta pobla en 1279 a fur de València. La torre de Bellaguarda no lluny del riu, protegia en el segle xv un poblat, actualment Altea la Vella, assegut al peu de la serra de Bèrnia. Cap a la meitat del segle romanen el "locum et castrum" d'Altea sota el poder jurisdiccional de la baronia de Calp, Teulada i Benissa, quan el titular, en Francisco de Palafox, desitjà reedificar-la i enfortir-la. Així en les Corts Valencianes del 1604 es diu que el senyor de la baronia "ha fet una vila nomenada Altea, cercant-la……en la qual està comprès lo castell nomenat de Altea, olim de Bellaguarda". El 1617Jaime de Palafox atorga escriptura de nova població, per la qual cedia els drets de la propietat útil en emfiteusi a 48 famílies. És la nova i actual vila d'Altea, amb "asiento en la pendiente de un montecillo, a modo de una piña".
El segle xviii marca un auge agrícola, pesquer, comercial i demogràfic, acabant la centúria amb 5.000 habitants. En el dit segle almenys tres-cents alteans servien en la marina reial. Durant el XIX la vida oficial i comercial es traslladà vers el nucli urbà pròxim a la mar, i el seient definitiu actual es consolida en el s. XX.
Economia
L'agricultura, cítrics i nesprers i la pesca d'arrossegada han estat la base de la seua economia, però des dels anys cinquanta del segle passat el turisme ha impulsat el creixement i s'ha convertit en el factor econòmic més important.
Altea es caracteritzà per ser un poble dedicat a l'agricultura i a la pesca, amb una població estable en torn als 5.000 habitants. Aquest fet canvià radicalment a la dècada dels 60 del segle xx, amb el boom del turisme a la costa valenciana. A partir d'ací, el turisme esdevingué el principal motor econòmic del poble i la seua població cresqué exponencialment, arribant a triplicar-se a finals de segle. A la primera dècada del segle xxi, aquest creixement s'accelerà per un altre boom, l'urbanístic. El poble s'expandí notòriament, tant al seu nucli urbà com a les nombroses urbanitzacions que l'envolten. La fi de la bombolla urbanísitica, a la crisi del 2008, provocà un estancament del creixement de la població, que assolí el seu punt màxim el 2013 amb 24.333 habitants.
Bona part del creixement de la població a Altea fou a causa de l'arribada de persones de nacionalitat estrangera. El 2019, aproximadament un terç (32,7%) dels habitants d'Altea eren estrangers, provinents, en la seua majoria de Romania, Regne Unit i Rússia.[5]
El 2021, Altea tenia 22.657 habitants segons dades de l'INE.
Alcalde: Diego Zaragozí Llorens (Compromís) (17/06/2023) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (12 vots: 9 de Compromís i 3 de PSPV[6])
Fonts: Ministeri de l'Interior,[7] Junta Electoral de Zona de la Vila Joiosa,[8] Periòdic Ara.[9] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)
Alcaldes
Des de 2015 fins al 2023 l'alcalde d'Altea ha sigut Jaume Llinares Cortés de Compromís. A partir de l'any 2023 l'alcalde d'Altea és Diego Zaragozí Llorens, de la mateixa coalició.[10]
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
El poble va estar emmurallat i tingué castell però l'urbanisme desmesurat no ha deixat gairebé restes visibles. Igual passa a Altea la Vella, que tingué un petit castell conegut com el Castellet del que no roman res.
El patrimoni artístic ens presenta:
L'església de la Mare de Déu del Consol, amb la cúpula de ceràmica blava i blanca, que és una de les postals més conegudes de la Marina.
Cassal fester de Moros i Cristians situat al primer pis de la cassa de cultura
La torre de Bellaguarda. Torre de guaita construïda en el segle xvi. Avui rehabilitada.
La torre Galera. També torre de guaita. De planta circular, avui reformada i de propietat particular.
La seua gastronomia es basa en els arrossos, a banda, en caldero, al forn, amb fesols i polp, empedrat; marisc i peix, fregit o torrat, o en l'especialitat de la zona, el cruet. També és molt estimada la carn de l'eriç de mar. El plat per excel·lència és l'arròs amb ceba i bacallà.
↑També participaren en les eleccions municipals de 2023: Podem-Esquerra Unida (Podem-EUPV) (273 vots, 3,14%) i Alianza por el Comercio y la Vivienda (Alianza C V) (29 vots, 0,33%).
↑Ciutadans i Altea amb Trellat no es presentaren a les eleccions i perderen el regidor obtingut per cadascuna de les formacions el 2019.
↑«GIA» són les sigles de «Grup Independent d'Altea».
Referències
↑«Douzelarge» (en anglès). Arxivat de l'original el 8 de maig 2015. [Consulta: 20 gener 2016].
