La seua seu central es troba a la ciutat d'Elx i s'estructura en quatre campus: Altea, Elx, Oriola i Sant Joan d'Alacant, on s'imparteixen distintes titulacions. A més, incorpora diversos instituts universitaris de recerca.
Actualment es troba en procés d'ampliació i remodelació de les estructures en cada campus, especialment a Elx i a Sant Joan d'Alacant.
La universitat és capdavantera en congressos estudiantils en Ciències de la salut tenint el Congrés nacional d'estudiants de Medicina (amb 5 edicions internacionals amb la seua XXVII edició), el Congrés d'estudiants de Farmàcia (4a edició nacional amb la seua 5a edició) i jornades nacionals de Fisioteràpia (3a edició) i les de Podologia (8a edició) existint també congressos d'altres disciplines com el Congrés nacional d'estudiants de Psicologia (amb la seua 6a edició) o el Congrés nacional d'estudiants i llicenciats en Ciències Ambientals (amb la seua 8a edició).
La universitat està dividida en departaments i facultats i escoles, sent ambdues divisions independents una de l'altra, així un departament pot estar adscrit a més d'una facultat. A banda d'aquesta divisió existeixen els instituts de recerca que són autònoms als departaments i facultats i depenen del vicerectorat de recerca i desenvolupament tecnològic.
Història
El govern valencià, presidit per Eduardo Zaplana, va crear la Universitat Miguel Hernández d'Elx gràcies a una llei aprovada el 27 de desembre de 1996 (Llei de Creació de la Universitat Miguel Hernández d'Elx). Aquesta llei va segregar diversos centres i ensenyaments de la Universitat d'Alacant: la Facultat de Medicina, l'Institut de Neurociències (ambdós a Sant Joan) i la Diplomatura en Estadística (a Elx) i de la Universitat Politècnica de València a Oriola: Enginyeria Agrònoma i tres especialitats d'Enginyeria Tècnica Agrícola, que serien adscrits dins de la nova Universitat.
Tot açò va abocar a un conflicte polític entre la Universitat d'Alacant més PSPV i la nova universitat més el govern del PP per la segregació de la Facultat de Medicina i l'Institut de Neurociències a causa del prestigi que la carrera de Medicina i la recerca biomèdica proporcionava a la UA. Aquest conflicte va finalitzar el 17 de març de 2005 amb la resolució del Tribunal Constitucional avalant aquesta segregació.[2]
Campus, Facultats i Escoles, i Titulacions de grau
Edifici 3-Facultat de Farmàcia del Campus de Sant Joan-UMHInstitut de Neurociències UMH-CSIC al Campus de Sant Joan d'Alacant
J.M. Serrat fou investit Doctor Honoris Causa el 2010 per la seua trajectòria, poc després d'editar Hijo de la luz y de la sombra, disc on versiona poemes de Miguel Hernández
