Astrofil·lita |
---|
Astrofil·lita de la península de Kola, Rússia |
Fórmula química | (K,Na)₃(Fe++,Mn)₇Ti₂Si₈O24(O,OH)₇ |
---|
Epònim | fulla i estel |
---|
Localitat tipus | Låven island (en) |
---|
|
Categoria | silicats > inosilicats |
---|
Nickel-Strunz 10a ed. | 09.DC.05 |
---|
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.DC.05 |
---|
Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/D*.05 |
---|
|
Sistema cristal·lí | triclínic |
---|
Hàbit cristal·lí | rabular, radiat; masses laminars |
---|
Color | marró, marró vermellós |
---|
Exfoliació | perfecta {001}, imperfecta {100} |
---|
Fractura | desigual |
---|
Duresa (Mohs) | 3,5 a 4 |
---|
Lluïssor | nacrada a metàl·lica |
---|
Color de la ratlla | marró groguenca |
---|
Diafanitat | translúcida a opaca |
---|
Gravetat específica | 3,2 a 3,4 |
---|
Densitat | 3,3 a 3,4 |
---|
Propietats òptiques | biaxial (+) |
---|
Índex de refracció | nα = 1.680 nβ = 1.700 nγ = 1.730 |
---|
Birefringència | 0,050 |
---|
Pleocroisme | fort: X = profund color vermell-taronja Y = taronja-groc Z = groc llimona |
---|
|
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
---|
Símbol | Ast |
---|
Referències | [1] |
---|
L'astrofil·lita és un mineral de la classe dels silicats (inosilicats). Va ser descoberta el 1854 i rep el seu nom del grec άστρον astron (estrella) i φύλλον phillon (fulla), en al·lusió al seu hàbit semblant a les nerviacions d'una fulla radiada en forma d'estrella i amb exfoliació micàcia. Pertany al grup de l'astrofil·lita, al qual dona nom.
Característiques
És un inosilicat de diversos metalls: potassi, sodi, ferro i titani, i sovint també amb manganès en la seva composició química. A més, ocasionalment pot portar impureses de niobi, tàntal, zirconi, alumini, magnesi o calci. Forma una sèrie de solució sòlida amb la kupletskita (K₂Na(Mn2+)₇Ti₂Si₈O26(OH)₄F). Cristal·litza en el sistema triclínic i la seva fractura és desigual.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'astrofil·lita pertany a «09.DC - Inosilicats amb ramificacions de 2 cadenes senzilles periòdiques; Si₂O₆ + 2SiO₃ Si₄O₁₂» juntament amb els següents minerals: hidroastrofil·lita, kupletskita, magnesioastrofil·lita, niobofil·lita, zircofil·lita, kupletskita-(Cs), niobokupletskita, nalivkinita i sveinbergeïta.
Es troba a les cavitats i fissures en inusuals roques ígnies fèlsics. S'associa amb feldespat, tritomita-(Ce), mica, thorita, microclina, titanita, zircó, nefelina, catapleiita i aegirina.
Grup astrofil·lita
El grup astrofil·lita va ser creat el 2009 i inclou, a més de l'astrofil·lita, els següents minerals: hidroastrofil·lita, kupletskita, kupletskita-(Cs), magnesiastrofil·lita, nalivkinita, niobokupletskita, niobofil·lita, sveinbergeita, tarbagataita i zircofil·lita.[2]
Referències