Zircofil·lita
Fórmula química	K₂(Na,Ca)(Mn2+,Fe2+)₇(Zr,Nb)₂Si₈O26(OH)₄F
Epònim	zirconi, fulla i composició
Localitat tipus	Massís alcalí de Korgeredaba, Sangilen Upland, Tuvà, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.DC.05
Nickel-Strunz 9a ed.	9.DC.05
Dana	69.1.1.5
Heys	17.1.26
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Grup espacial	grup espacial 1
Color	negre-marró
Duresa (Mohs)	4 a 4,5
Lluïssor	adamantina, vítria
Color de la ratlla	marró clar
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,708 nβ = 1,738 nγ = 1,747
Birefringència	δ = 0,039
Angle 2V	mesurat: 62°, calculat: 56°
Dispersió òptica	r > v feble
Impureses comunes	Ti, Hf, H
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd)
Codi IMA	IMA1971-047
Any d'aprovació	1971
Símbol	Zcp
Referències	[1][2]

La zircofil·lita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'astrofil·lita. Rep el seu nom per la seva composició química, que conté zirconi, i per analogia amb l'astrofil·lita.

La zircofil·lita és un silicat de fórmula química K₂(Na,Ca)(Mn²⁺,Fe²⁺)₇(Zr,Nb)₂Si₈O₂₆(OH)₄F. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1971, i redefinida el 2017 com a membre del grup de l'astrofil·lita. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 4 i 4,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la zircofil·lita pertany a «09.DC - Inosilicats amb ramificacions de 2 cadenes senzilles periòdiques; Si₂O₆ + 2SiO₃ Si₄O₁₂» juntament amb els següents minerals: astrofil·lita, hidroastrofil·lita, kupletskita, magnesioastrofil·lita, niobofil·lita, kupletskita-(Cs), niobokupletskita, nalivkinita i sveinbergeïta.

Va ser descoberta al massís alcalí de Korgeredaba, a Sangilen Upland, a la República de Tuvà, a Rússia. També ha estat descrita al Canadà, Sud-àfrica, Portugal i els Estats Units.