Argent natiu

Infotaula de mineralArgent natiu

Argent en matriu d'acantita de la mina Imiter, situada a Boumalne-Dadès, al Marroc. Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaAg
Classificació
Categoriaelements natius
Nickel-Strunz 10a ed.01.AA.05
Nickel-Strunz 9a ed.1.AA.05 Modifica el valor a Wikidata
Dana1.1.1.2
Heys1.2
Propietats
Sistema cristal·lícúbic
Hàbit cristal·lícubs, octahedres, dodecaedres. Sovint allargat formant fils
Estructura cristal·linaa = 4.0862 Å
Grup puntualm3m (4/m 3 2/m) - hexoctahedral
Grup espacialGrup espacial 225 Modifica el valor a Wikidata
Colorargent-blanc, s'entel·la a gris fosc o negre, formant una capa d'acantita
Maclesmacles de penetració en (111). Creixements arborescents maclats en (100) i (111).
Exfoliacióno observada
Fracturano observada
Tenacitatmal·leable
Duresa2,5 a 3
Lluïssormetàl·lica
Color de la ratllaargent blanc
Diafanitatopaca
Densitat10,1 a 11,1 g/cm³ (mesurada), 10,497 g/cm³ (calculada)
Magnetismeparamagnètica
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolAg Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

L'argent és un mineral de la classe dels elements natius que pertany al grup de minerals del coure.[2] Rep el seu nom del llatí argentum, amb el mateix significat.

Característiques

Es troba en forma nativa molt rarament com a palletes, i de manera més comuna combinada amb sofre, arsènic, antimoni o clor, i en diversos minerals com ara l'argentita (Ag₂S), la clorargirita (AgCl) o la galena (PbS, de vegades amb impureses d'argent). Com que l'argent es troba sovint en conjunció amb diversos elements o formant un aliatge amb altres metalls com l'or, generalment s'ha d'extreure a través de fusió o electròlisi. Forma sèries de solució sòlida amb el pal·ladi i amb l'or.[3][4]

Segons la classificació de Nickel-Strunz l'argent natiu pertany a «01.AA - Metalls i aliatges intermetàl·lics de la família coure-cupalita» juntament amb els següents minerals: alumini, coure, or, plom, níquel, steinhardtita, auricuprur, cuproaurur, tetraauricuprur, anyuiïta, khatyrkita, novodneprita, cupalita, hunchunita, stolperita, hollisterita, icosaedrita, kryachkoïta i proxidecagonita.

Formació i jaciments

Es coneix des de temps remots. És mencionada en el llibre del Gènesi,[5] i acumulacions de residus trobats en forns a l'Àsia Menor i en illes del mar Egeu, indiquen que l'argent era separat del plom al Mil·lenni IV aC. Actualment, les principals fonts d'argent són les menes de coure, coure-níquel, or, plom i plom-zinc obtingudes al Canadà, Mèxic, Perú i els Estats Units. Com que la major part dels jaciments d'argent són al continent americà, aquest metall era molt més valuós abans del «descobriment» d'aquest continent.

Referències

  1. «Silver» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 agost 2015].
  2. «Copper Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 juliol 2015].
  3. «Gold-Silver Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 agost 2015].
  4. «Palladium-Silver Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 agost 2015].
  5. «23:15-16». A: Gènesi.