Clorargirita sobre iodargirita, de Broken Hill, Austràlia Fórmula química AgCl Epònim clor i argent Categoria halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AA.15 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AA.15 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.02 Dana 9.1.4.1 Sistema cristal·lí cúbic Color incolora, gris, groguenca, negre Macles {111} Exfoliació no en té Fractura irregular Tenacitat sèctil Duresa (Mohs) 2,5 Lluïssor resinosa, adamantina, mat Color de la ratlla blanca, brillant Diafanitat transparent, translúcida Densitat mesurada: 5,556 g/cm³ Birefringència δ = 0,000 Solubilitat en amoníac Estatus IMA aprovat Codi IMA IMA1962 s.p. Símbol Cag Referències [ 1] [ 2]
La clorargirita és un mineral de la classe dels halurs que pertany i dona nom al grup de la clorargirita .[ 3] Muntanyes Metal·líferes d'Alemanya , i el seu nom fa al·lusió a la composició química de clorur i argent . També va ser coneguda amb els noms .[cal citació
Químicament és un compost de clorur d'argent , amb fórmula AgCl. Cristal·litza en el sistema cúbic formant petits cubs o crostes i masses còrnies de plasticitat semblant a la cera . És de color blanc en estat fresc, i extremament sensible a la llum, que l'acoloreix de gris, violeta i negre. Té duresa 2,5 a l'escala de Mohs i densitat 5,56 g/cm³. És soluble en amoníac i es fon amb facilitat produint argent .
Segons la classificació de Nickel-Strunz la clorargirita pertany a «03.AA - Halurs simples, sense H₂O, amb proporció M:X = 1:1, 2:3, 3:5, etc.» juntament amb els següents minerals: marshita , miersita , nantokita , iodargirita , tocornalita , bromargirita , carobbiïta , griceïta , halita , silvina , vil·liaumita , salmiac , lafossaïta , calomelans , kuzminita , moschelita , neighborita , clorocalcita , kolarita , radhakrishnaïta , challacolloïta i hephaistosita .
És un mineral secundari que apareix a la zona d'oxidació dels jaciments de minerals d'argent, especialment en les regions àrides. Generalment es dona associada amb uns altres minerals secundaris d'argent. Els que apareixen associats a la clorargirita més comunament són: wulfenita , carinthita, pelagita, plata , piromorfita , malaquita , limonita , jarosita , iodargirita , cerussita , bromargirita i atacamita . Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la pedrera Berta (Sant Cugat del Vallès -El Papiol , Vallès Occidental -Baix Llobregat ),[ 4] Bellmunt del Priorat , Priorat ) i a la mina Balcoll (Falset , Priorat).[ 5]
Exemplar d'embolita, varietat amb brom de clorargirita
Varietats
Són descrites tres varietats de clorargirita:
Embolita , o clorargirita bròmica , una varietat que conté brom descrita originàriament a la mina Colorado, Copiapó , Xile .[ 6] Buttermilcherz , una varietat col·loidal barrejada amb capes de silicats .[ 7] Iodobromita , o iode-brom-clorargirita , un halur d'argent que conté quantitats substancials de clor , brom i iode .[ 8]
