 Al·lòfana |
|---|
![]()
Al·lofana de la mina Maid of Sunshine, Districte Courtland-Gleeson, Comtat de Cochise, Arizona, Estats Units |
| Fórmula química | Al₂O₃·(SiO₂)1,3-2·(2,5-3)H₂O |
|---|
| Epònim | aparença visual i altres  |
|---|
| Localitat tipus | Gräfenthal, Thuringian Forest, Thuringia, Alemanya |
|---|
|
| Categoria | silicats > fil·losilicats |
|---|
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.ED.20 |
|---|
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.ED.20 |
|---|
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/E.11 – Anhang |
|---|
| Dana | 71.1.5.1 |
|---|
|
| Sistema cristal·lí | amorf |
|---|
| Color | blanc, verd, blau, groc, marró |
|---|
| Exfoliació | no en té |
|---|
| Fractura | concoidal |
|---|
| Tenacitat | fràgil |
|---|
| Duresa (Mohs) | 3 |
|---|
| Lluïssor | vítria, grassa, cèria |
|---|
| Color de la ratlla | blanca |
|---|
| Diafanitat | transparent, translúcida |
|---|
| Densitat | 1,9 |
|---|
| Impureses comunes | Ti, Fe, Mg, Ca, Na, K |
|---|
|
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
|---|
| Any d'aprovació | 1816 |
|---|
| Símbol | Alp |
|---|
| Referències | [1] |
|---|
L'al·lòfana[2] és un mineral de la classe dels silicats (fil·losilicats) que rep el seu nom del grec allos ('altre') i phainein ('semblar'), en al·lusió als canvis que experimenta sota una flama. Va ser descrita per primera vegada l'any 1816 a Gräfenthal, Turíngia, Alemanya. També és coneguda amb altres noms menys freqüents: al·lofanita, elhuyarita, ilbaita, razumofskina i riemanita.
Característiques
L'al·lòfana és un mineral d'argila d'alumini hidratat amorf o poc cristal·litzat. La seva fórmula química és Al₂O₃·(SiO₂)1,3-2·(2,5-3)H₂O. Com que té un ordre atòmic de curt abast, és considerat un mineraloide en comptes d'un mineral, i pot ser identificat pel seu espectre infraroig distintiu i el seu patró de difracció de raigs X.
Les varietats d'al·lòfana que contenen coure es poden confondre amb la crisocol·la, i les varietats incolores es poden confondre amb la hyalita, una varietat d'òpal. És un mineral que està relacionat amb la imogolita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'al·lòfana pertany a «09.ED: fil·losilicats amb capes de caolinita, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques», juntament amb els següents minerals: dickita, caolinita, nacrita, odinita, hal·loysita, hisingerita, hal·loysita-7Å, amesita, antigorita, berthierina, brindleyita, caryopilita, crisòtil, cronstedtita, fraipontita, greenalita, kellyita, lizardita, manandonita, nepouita, pecoraita, guidottiita, crisocol·la, imogolita, neotocita, bismutoferrita i chapmanita.
L'al·lòfana és un producte d'alteració a la intempèrie o hidrotèrmica de cristall volcànic i feldespats, i algunes vegades té una composició semblant a la caolinita, però en general té una relació molar d'Al:Si = 2. Acostuma a formar-se sota un medi entre àcid i pH neutre (5-7). L'al·lòfana pot alterar-se per formar hal·loysita sota condicions aquoses silicadores, i es pot alterar per formar gibbsita en condicions desilicadores. Es troba associada comunament amb quars, cristobalita, imogolita, gibbsita, vermiculita, crisocol·la i limonita. Als territoris de parla catalana ha estat descrita, per exemple, a Santa Creu d'Olorda.[3]
Referències
- ↑ «Allophane» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 gener 2014].
- ↑ «Neoloteca». TERMCAT, Centre de Terminologia, 01-06-2020. [Consulta: 7 juny 2020].
- ↑ Cabello, Manuel «Las alofanas de Santa Creu d'aolorda». Mineralogistes de Catalunya, 3, 3, 11-1985, pàg. 72-74 [Consulta: 29 novembre 2023].
