AT&T Inc. (NYSET) és el major proveïdor de serveis telefònics locals i de llarga distància als Estats Units, i també ven línia digital d'abonat d'accés a Internet i servei de televisió digital. AT&T és el segon proveïdor de serveis sense fils als Estats Units, amb més de 85,1 milions de clients mòbils i més de 150 milions de clients totals.[3] AT&T, Inc. va ser format el 1983 com SBC Communications Inc.. El 2005, AT&T es converteix en la seva forma actual en què va comprar l'antiga AT&T Corporation de «Ma Bell». L'empresa novament fusionada va assumir l'emblemàtic sobrenom «AT&T» i el símbol de cotització T (per «telèfon»).
És la tercera empresa de telecomunicacions més gran del món per ingressos i el tercer operador de telefonia mòbil més gran dels Estats Units, darrere de T-Mobile i Verizon.[4] L'any 2023, AT&T ocupava el lloc 32 a la llista Fortune 500 de les corporacions més grans dels Estats Units, amb uns ingressos de 122.400 milions de dòlars.
L'actual AT&T inclou onze de les companyies operatives originals de Bell, i la divisió de llarga distància original.[5] La companyia té la seu al centre de Dallas, Texas.[6][7]
La companyia va ser guardonada als «Technology & Engineering Emmy Awards» del 2008 per al desenvolupament de la tecnologia de cable coaxial.[8]
L'empresa moderna reivindica la història de l'AT&T original, fundada el 1885, i tota la història rellevant es pot trobar al lloc web de l'empresa. L'empresa que portarà el nom d'AT&T va començar com una fusió de SBC Corporation (una Baby Bell original) i AT&T Corporation (Ma Bell). SBC va començar la seva història com a American District Telegraph Company, formada a St. Louis el 1878.[9] Després d'expandir els serveis a Arkansas, Kansas, Oklahoma i Texas mitjançant una sèrie de fusions, es va convertir en la Southwestern Bell Telephone Company el 1920.[9] Southwestern Bell era una filial de l'American Telephone & Telegraph Company original, fundada el 1885 com a filial de la Bell Telephone Company original, fundada per Alexander Graham Bell el 1877.[10][11][12] El 1899, AT&T es va convertir en l'empresa matriu després que l'American Bell Telephone Company vengués els seus actius a la seva filial.[11] Durant la major part del segle XX, AT&T va tenir un quasi monopoli del servei telefònic als Estats Units a través del seu sistema Bell d'empreses operadores locals. Això va donar lloc al sobrenom comú d'AT&T de Ma Bell. L'empresa va ser rebatejada formalment com a AT&T Corporation el 1994.[13]
Història
Origen i creixement (1877–1981)
AT&T va ser fundada com a Bell Telephone Company per Alexander Graham Bell, Thomas Watson i Gardiner Greene Hubbard després que Bell patentés el telèfon el 1875.[14] El 1881, Bell Telephone Company s'havia convertit en American Bell Telephone Company.[15] Una de les seves filials era l'American Telephone and Telegraph Company (AT&T), establerta el 1885.[16] El 30 de desembre de 1899, AT&T va adquirir els actius de la seva empresa matriu, American Bell Telephone, convertint-se en la nova empresa matriu.[17]AT&T va establir una xarxa de filials telefòniques locals als Estats Units. AT&T i les seves filials van mantenir un monopoli del servei telefònic, autoritzat el 1913 per les autoritats governamentals amb el Compromís de Kingsbury, durant la major part del segle XX.[18] Aquest monopoli es coneixia com el Sistema Bell,[19] i durant aquest període, AT&T també era coneguda amb el sobrenom de Ma Bell.[20]
Ruptura i reforma (1982–2004)
El 1982, els reguladors nord-americans van desfer el monopoli d'AT&T, obligant-la a desfer-se de les seves filials locals, cosa que va fer agrupant-les en set empreses individuals.[21] Aquestes noves empreses eren conegudes com a Regional Bell Operating Companies, o més informalment, Baby Bells.[22] Southwestern Bell Corporation (SBC) va ser una de les empreses creades per la dissolució d'AT&T Corp.[23] (més tard rebatejada com a SBC Communications Inc.)
AT&T va continuar operant serveis de llarga distància, però es va enfrontar a una creixent competència de competidors com MCI i Sprint.[24]
AT&T aviat va iniciar una sèrie d'adquisicions, incloent-hi l'adquisició del negoci mòbil de Metromedia el 1987 i l'adquisició de diverses companyies de cable a principis dels anys noranta. A la segona meitat de la dècada del 1990, AT&T va adquirir diverses altres empreses de telecomunicacions, incloent-hi dues Baby Bells (Pacific Telesis Group i Ameritech Corporation),[25] mentre venia el seu negoci de cable.[26] A principis de 1997, C. Michael Armstrong va ser nomenat/batejat CEO, i Armstrong va nomenar John Zeglis com a president més tard aquell mateix any. El 1998, l'empresa es trobava entre les 15 primeres de la llista Fortune 500, i el 1999, quan Zeglis va assumir els càrrecs de president i CEO d’AT&T Wireless, AT&T formava part del Dow Jones Industrial Average (fins al 2015).[27][28] Zeglis va acabar el seu mandat com a president d'AT&T el 2001 i va dimitir dels seus càrrecs a AT&T Wireless el 2004.
Compra de l'antiga matriu i adquisicions (2005–2013)
El 18 de novembre de 2005, SBC Communications va comprar la seva antiga empresa matriu, AT&T Corporation, per 16.000 milions de dòlars.[29] Després d'aquesta compra, SBC va adoptar el nom i la marca més coneguts d'AT&T, i l'AT&T Corporation original encara existia com a filial de línia fixa de llarga distància de l'empresa fusionada.[30] L'actual AT&T Inc. afirma que la història original d'AT&T Corporation (que data del 1877) és pròpia,[31] però conserva l'estructura corporativa i l'historial del preu de les accions de SBC anteriors al 2005. A més, totes les presentacions a la SEC anteriors al 2005 són a càrrec de SBC, no d'AT&T.
AT&T va intentar comprar T-Mobile el 2011 amb una oferta de 39.000 milions de dòlars en accions i efectiu.[32] L'oferta es va retirar després que l'empresa adquirent s'enfrontés a importants obstacles regulatoris i legals, juntament amb una forta resistència per part del govern dels Estats Units. Segons l'acord d'adquisició original, T-Mobile va rebre 3.000 milions de dòlars en efectiu, així com accés a 1.000 milions de dòlars en espectre sense fil en propietat d'AT&T.[33][34]
El setembre de 2013, AT&T va anunciar que s'expandiria a l'Amèrica Llatina a través d'una col·laboració amb América Móvil.[35] El desembre de 2013, AT&T va anunciar plans per vendre les seves operacions de telefonia fixa de Connecticut a Frontier Communications, amb seu a Stamford.[36]
AT&T va adquirir BellSouth Corporation el 29 de desembre de 2006, després de l'aprovació de la FCC.[37] La transacció va consolidar la propietat i la gestió de Cingular Wireless.[38] AT&T va canviar el nom de les seves botigues minoristes de serveis sense fil de Cingular a AT&T el gener de 2007.[39]
Desenvolupaments recents (2013-present)
A finals del 2014, AT&T va comprar l'operador de telefonia mòbil mexicana Iusacell,[40] i dos mesos més tard, va comprar el negoci sense fil mexicà de NII Holdings.[41] AT&T va fusionar les dues empreses per crear AT&T Mèxic.[42]
El juliol de 2015, AT&T va comprar DirecTV per 48.500 milions de dòlars.[43][44][45] AT&T va anunciar plans per unir les seves marques existents d'internet domèstic U-verse i IPTV amb DirecTV per crear AT&T Entertainment.[46][47][48]
El 22 d'octubre de 2016, AT&T va anunciar un acord per comprar WarnerMedia per 108.700 milions de dòlars en un esforç per augmentar les seves participacions en mitjans de comunicació.[49][50][51][52][53][54] El 20 de novembre de 2017, el fiscal general adjunt Makan Delrahim va presentar una demanda a la Divisió Antimonopoli del Departament de Justícia dels Estats Units per bloquejar la fusió amb Time Warner, dient que "perjudicarà la competència, provocarà factures més elevades per als consumidors i menys innovació".[55][56] El 12 de juny de 2018, el jutge del Tribunal de Districte dels Estats Units Richard J. Leon va dictaminar que la fusió podia tirar endavant.[57] La fusió es va tancar dos dies després, i Time Warner es va convertir en una filial propietat al 100% d'AT&T. Un dia després, l'empresa va passar a anomenar-se WarnerMedia.[58][59]
Tres mesos després de completar l'adquisició, AT&T es va reorganitzar en quatre unitats principals: Comunicacions, incloent-hi la telefonia fixa per a consumidors i empreses, AT&T Mobility i serveis de vídeo d'entreteniment per a consumidors; WarnerMedia, incloent-hi les cadenes de televisió per cable Turner, la producció cinematogràfica i televisiva de Warner Bros. i HBO; AT&T Amèrica Llatina, que consisteix en el servei sense fil a Mèxic i el vídeo a Amèrica Llatina i el Carib sota la marca Vrio; i Publicitat i Analítica, des de llavors rebatejada com a Xandr.[60][61]
El 13 de juliol de 2017 es va informar que AT&T introduiria un servei de transmissió de DVRbasat en el núvol. Esperava crear una plataforma unificada entre DirecTV i el seu servei de transmissió DirecTV Now, i que U-verse s'afegiria poc després.[62][63][64] El servei, anomenat HBO Max, es va llançar el maig de 2020.[65]
El 12 de setembre de 2017 es va informar que AT&T tenia previst llançar un nou servei similar a la televisió per cable per a la distribució over-the-top a través de la seva pròpia xarxa de banda ampla o la d'un competidor en algun moment de l'any següent.[66]
El 7 de març de 2018, l'empresa es va preparar per vendre una participació minoritària de DirecTV Latin America mitjançant una sortida a borsa, creant una nova societat holding per a aquests actius anomenada Vrio Corp.[67][68] El 18 d'abril, just un dia abans del debut públic de Vrio, AT&T va cancel·lar l'entrada a borsa a causa de les condicions del mercat.[69][70]
El 2019 AT&T era la més gran companyia de telecomunicacions del món.[71] AT&T també és el major proveïdor de telefonia mòbil[72][73] i el major proveïdor de serveis de Telefonia fixa (línia fixa) als Estats Units.[74]
El setembre de 2019, l'inversor activista Elliott Management va revelar que havia comprat 3.200 milions de dòlars en accions d'AT&T (una participació de l'1,2%) i havia pressionat l'empresa perquè es desfés d'actius per millorar el valor de les seves accions.[75]
El 4 de març de 2020, AT&T va anunciar la seva intenció de dur a terme importants mesures de reducció de costos, incloent-hi retallades en la inversió de capital, i plans per promocionar AT&T TV (que es va llançar oficialment a nivell nacional el 2 de març) com la seva principal oferta de serveis de televisió de pagament. AT&T va declarar que continuaria promocionant principalment DirecTV on la banda ampla per cable no és prevalent i com a opció especialitzada.[76]
El 24 d'abril de 2020, AT&T va anunciar que, a partir de l'1 de juliol de 2020, el director d'operacions de l'empresa, John Stankey, substituiria Randall L. Stephenson com a CEO d'AT&T.[77] També es va reconèixer que les adquisicions de DirecTV i Time Warner per part d'AT&T havien suposat en aquest moment una càrrega de deute massiva de 200.000 milions de dòlars per a l'empresa.[77]
Com a resultat dels programes de retallada de costos planificats, es va proposar la venda de Warner Bros. Interactive Entertainment, però finalment es va abandonar a causa del creixement de la indústria dels videojocs relacionat amb la Pandèmia de COVID-19, així com de la bona acollida dels propers títols de DC Comics, LegoStar Wars i Harry Potter per part dels fans i la crítica.[78]
Crunchyroll es va vendre a Funimation de Sony per 1,175 mil milions de dòlars el desembre de 2020, i l'adquisició es va tancar l'agost de 2021.[79][80]
El 25 de febrer de 2021, AT&T va anunciar que escindiria DirecTV, U-Verse TV i DirecTV Stream en una entitat separada, venent una participació del 30% a TPG Capital (propietaris del cable Astound Broadband), tot conservant una participació del 70% en la nova empresa independent. L'acord es va tancar el 2 d'agost de 2021.[81][82]
El 17 de maig de 2021, AT&T va anunciar els seus plans per renunciar a la seva participació a WarnerMedia i fusionar-la amb Discovery, Inc. en un acord de 43 mil milions de dòlars per establir una nova empresa de mitjans de comunicació.[83]
Electronic Arts, que va ser un dels licitadors en la venda proposada de Warner Bros Interactive Entertainment, va comprar l'estudi de jocs per a mòbils Playdemic a WBIE per 1,4 mil milions de dòlars el juny de 2021.[84]
El setembre de 2021, Fox Corporation va adquirir TMZ de WarnerMedia en un acord per valor d'uns 50 milions de dòlars, i TMZ va ser operada sota la divisió Fox Entertainment.[85]
El 21 de desembre de 2021, AT&T va anunciar que havia acordat vendre Xandr (i AppNexus) a Microsoft per un preu no revelat.[86] L'acord es va completar el juny de 2022.[87]
El 8 d'abril de 2022 es va completar l'escissió de WarnerMedia i la seva posterior fusió amb Discovery, Inc. per formar Warner Bros. Discovery.[88] Com a resultat d'aquesta fusió, HBO Max i altres serveis de vídeo van ser eliminats de l'oferta de plans il·limitats d'AT&T.[89]
El 2 de juliol de 2025, AT&T i TPG Capital van tancar la venda del 70% restant de la participació de DirecTV.[90]
Violació de dades de Snowflake del 2024
El 2024, AT&T va ser un dels diversos clients de Snowflake Inc. a qui van robar dades com a part de la violació massiva de dades de Snowflake del 2024.[91] Els registres telefònics i de missatges de text de l'1 de maig de 2022 al 31 d'octubre de 2022 de "gairebé tots" els clients d'AT&T van quedar exposats com a part de la violació.[92] Aquest pirateig informàtic és el primer incident cibernètic en què el Departament de Justícia ha demanat a una empresa que retardi la presentació d'una divulgació a la SEC a causa de possibles preocupacions de seguretat nacional o seguretat pública.[93]
També es va informar que AT&T es va veure afectada per un atac del 2024 de l’amenaça persistent avançada Salt Typhoon vinculada al govern xinès.[94]
