Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

AT&T

Infotaula d'organitzacióAT&T
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtAT&T Modifica el valor a Wikidata
TipusSocietat anònima
(NYSE T)
Integrant del Mitjana Industrial Dow Jones
Indústriasector de les telecomunicacions, telecomunicació, mitjà de comunicació de massa i serveis postals i de telecomunicacions Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballTelecomunicació
Forma jurídicacorporació Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació5 d'octubre de 1983[1]
FundadorAlexander Graham Bell Modifica el valor a Wikidata
Esdeveniment significatiu
2013 Hemisphere Project (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
ÀmbitMundial
Produeixtelevisió per satèl·lit, telèfon fix, telèfon mòbil, banda ampla, televisió digital, programari i accés a Internet de banda ampla Modifica el valor a Wikidata
ServeisTelèfon
Internet
Televisió
Borsa de cotització(NYSE T) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu 
Executiu en capJohn Stankey Modifica el valor a Wikidata
Persona rellevantRandall L. Stephenson (CEO)
Treballadors282.720 (2009)[2]
Propietat deThe Vanguard Group (870%).
BlackRock (750%). Modifica el valor a Wikidata
Filial
Propietari de
Part deS&P 500
S&P 100 Modifica el valor a Wikidata
Indicadors econòmics
Capital propi183.855 M$ (2021) Modifica el valor a Wikidata
Ingressos totals120.741 M$ (2022) Modifica el valor a Wikidata
Benefici net−8.524.000.000 $ (2022) Modifica el valor a Wikidata
Actius totals551.622 M$ (2021) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webatt.com Modifica el valor a Wikidata

Facebook: ATT X: ATT Instagram: att Twitch: ATT Modifica el valor a Wikidata

AT&T Inc. (NYSE T) és el major proveïdor de serveis telefònics locals i de llarga distància als Estats Units, i també ven línia digital d'abonat d'accés a Internet i servei de televisió digital. AT&T és el segon proveïdor de serveis sense fils als Estats Units, amb més de 85,1 milions de clients mòbils i més de 150 milions de clients totals.[3] AT&T, Inc. va ser format el 1983 com SBC Communications Inc.. El 2005, AT&T es converteix en la seva forma actual en què va comprar l'antiga AT&T Corporation de «Ma Bell». L'empresa novament fusionada va assumir l'emblemàtic sobrenom «AT&T» i el símbol de cotització T (per «telèfon»).

És la tercera empresa de telecomunicacions més gran del món per ingressos i el tercer operador de telefonia mòbil més gran dels Estats Units, darrere de T-Mobile i Verizon.[4] L'any 2023, AT&T ocupava el lloc 32 a la llista Fortune 500 de les corporacions més grans dels Estats Units, amb uns ingressos de 122.400 milions de dòlars.

L'actual AT&T inclou onze de les companyies operatives originals de Bell, i la divisió de llarga distància original.[5] La companyia té la seu al centre de Dallas, Texas.[6][7]

La companyia va ser guardonada als «Technology & Engineering Emmy Awards» del 2008 per al desenvolupament de la tecnologia de cable coaxial.[8]

L'empresa moderna reivindica la història de l'AT&T original, fundada el 1885, i tota la història rellevant es pot trobar al lloc web de l'empresa. L'empresa que portarà el nom d'AT&T va començar com una fusió de SBC Corporation (una Baby Bell original) i AT&T Corporation (Ma Bell). SBC va començar la seva història com a American District Telegraph Company, formada a St. Louis el 1878.[9] Després d'expandir els serveis a Arkansas, Kansas, Oklahoma i Texas mitjançant una sèrie de fusions, es va convertir en la Southwestern Bell Telephone Company el 1920.[9] Southwestern Bell era una filial de l'American Telephone & Telegraph Company original, fundada el 1885 com a filial de la Bell Telephone Company original, fundada per Alexander Graham Bell el 1877.[10][11][12] El 1899, AT&T es va convertir en l'empresa matriu després que l'American Bell Telephone Company vengués els seus actius a la seva filial.[11] Durant la major part del segle XX, AT&T va tenir un quasi monopoli del servei telefònic als Estats Units a través del seu sistema Bell d'empreses operadores locals. Això va donar lloc al sobrenom comú d'AT&T de Ma Bell. L'empresa va ser rebatejada formalment com a AT&T Corporation el 1994.[13]

Història

Origen i creixement (1877–1981)

AT&T va ser fundada com a Bell Telephone Company per Alexander Graham Bell, Thomas Watson i Gardiner Greene Hubbard després que Bell patentés el telèfon el 1875.[14] El 1881, Bell Telephone Company s'havia convertit en American Bell Telephone Company.[15] Una de les seves filials era l'American Telephone and Telegraph Company (AT&T), establerta el 1885.[16] El 30 de desembre de 1899, AT&T va adquirir els actius de la seva empresa matriu, American Bell Telephone, convertint-se en la nova empresa matriu.[17] AT&T va establir una xarxa de filials telefòniques locals als Estats Units. AT&T i les seves filials van mantenir un monopoli del servei telefònic, autoritzat el 1913 per les autoritats governamentals amb el Compromís de Kingsbury, durant la major part del segle XX.[18] Aquest monopoli es coneixia com el Sistema Bell,[19] i durant aquest període, AT&T també era coneguda amb el sobrenom de Ma Bell.[20]

Ruptura i reforma (1982–2004)

El 1982, els reguladors nord-americans van desfer el monopoli d'AT&T, obligant-la a desfer-se de les seves filials locals, cosa que va fer agrupant-les en set empreses individuals.[21] Aquestes noves empreses eren conegudes com a Regional Bell Operating Companies, o més informalment, Baby Bells.[22] Southwestern Bell Corporation (SBC) va ser una de les empreses creades per la dissolució d'AT&T Corp.[23] (més tard rebatejada com a SBC Communications Inc.)

AT&T va continuar operant serveis de llarga distància, però es va enfrontar a una creixent competència de competidors com MCI i Sprint.[24]

AT&T aviat va iniciar una sèrie d'adquisicions, incloent-hi l'adquisició del negoci mòbil de Metromedia el 1987 i l'adquisició de diverses companyies de cable a principis dels anys noranta. A la segona meitat de la dècada del 1990, AT&T va adquirir diverses altres empreses de telecomunicacions, incloent-hi dues Baby Bells (Pacific Telesis Group i Ameritech Corporation),[25] mentre venia el seu negoci de cable.[26] A principis de 1997, C. Michael Armstrong va ser nomenat/batejat CEO, i Armstrong va nomenar John Zeglis com a president més tard aquell mateix any. El 1998, l'empresa es trobava entre les 15 primeres de la llista Fortune 500, i el 1999, quan Zeglis va assumir els càrrecs de president i CEO d’AT&T Wireless, AT&T formava part del Dow Jones Industrial Average (fins al 2015).[27][28] Zeglis va acabar el seu mandat com a president d'AT&T el 2001 i va dimitir dels seus càrrecs a AT&T Wireless el 2004.

Compra de l'antiga matriu i adquisicions (2005–2013)

El 18 de novembre de 2005, SBC Communications va comprar la seva antiga empresa matriu, AT&T Corporation, per 16.000 milions de dòlars.[29] Després d'aquesta compra, SBC va adoptar el nom i la marca més coneguts d'AT&T, i l'AT&T Corporation original encara existia com a filial de línia fixa de llarga distància de l'empresa fusionada.[30] L'actual AT&T Inc. afirma que la història original d'AT&T Corporation (que data del 1877) és pròpia,[31] però conserva l'estructura corporativa i l'historial del preu de les accions de SBC anteriors al 2005. A més, totes les presentacions a la SEC anteriors al 2005 són a càrrec de SBC, no d'AT&T.

AT&T va intentar comprar T-Mobile el 2011 amb una oferta de 39.000 milions de dòlars en accions i efectiu.[32] L'oferta es va retirar després que l'empresa adquirent s'enfrontés a importants obstacles regulatoris i legals, juntament amb una forta resistència per part del govern dels Estats Units. Segons l'acord d'adquisició original, T-Mobile va rebre 3.000 milions de dòlars en efectiu, així com accés a 1.000 milions de dòlars en espectre sense fil en propietat d'AT&T.[33][34]

El setembre de 2013, AT&T va anunciar que s'expandiria a l'Amèrica Llatina a través d'una col·laboració amb América Móvil.[35] El desembre de 2013, AT&T va anunciar plans per vendre les seves operacions de telefonia fixa de Connecticut a Frontier Communications, amb seu a Stamford.[36]

Una botiga minorista d'AT&T a Asheville, Carolina del Nord

AT&T va adquirir BellSouth Corporation el 29 de desembre de 2006, després de l'aprovació de la FCC.[37] La transacció va consolidar la propietat i la gestió de Cingular Wireless.[38] AT&T va canviar el nom de les seves botigues minoristes de serveis sense fil de Cingular a AT&T el gener de 2007.[39]

Desenvolupaments recents (2013-present)

A finals del 2014, AT&T va comprar l'operador de telefonia mòbil mexicana Iusacell,[40] i dos mesos més tard, va comprar el negoci sense fil mexicà de NII Holdings.[41] AT&T va fusionar les dues empreses per crear AT&T Mèxic.[42]

El juliol de 2015, AT&T va comprar DirecTV per 48.500 milions de dòlars.[43][44][45] AT&T va anunciar plans per unir les seves marques existents d'internet domèstic U-verse i IPTV amb DirecTV per crear AT&T Entertainment.[46][47][48]

El 22 d'octubre de 2016, AT&T va anunciar un acord per comprar WarnerMedia per 108.700 milions de dòlars en un esforç per augmentar les seves participacions en mitjans de comunicació.[49][50][51][52][53][54] El 20 de novembre de 2017, el fiscal general adjunt Makan Delrahim va presentar una demanda a la Divisió Antimonopoli del Departament de Justícia dels Estats Units per bloquejar la fusió amb Time Warner, dient que "perjudicarà la competència, provocarà factures més elevades per als consumidors i menys innovació".[55][56] El 12 de juny de 2018, el jutge del Tribunal de Districte dels Estats Units Richard J. Leon va dictaminar que la fusió podia tirar endavant.[57] La fusió es va tancar dos dies després, i Time Warner es va convertir en una filial propietat al 100% d'AT&T. Un dia després, l'empresa va passar a anomenar-se WarnerMedia.[58][59]

Tres mesos després de completar l'adquisició, AT&T es va reorganitzar en quatre unitats principals: Comunicacions, incloent-hi la telefonia fixa per a consumidors i empreses, AT&T Mobility i serveis de vídeo d'entreteniment per a consumidors; WarnerMedia, incloent-hi les cadenes de televisió per cable Turner, la producció cinematogràfica i televisiva de Warner Bros. i HBO; AT&T Amèrica Llatina, que consisteix en el servei sense fil a Mèxic i el vídeo a Amèrica Llatina i el Carib sota la marca Vrio; i Publicitat i Analítica, des de llavors rebatejada com a Xandr.[60][61]

El 13 de juliol de 2017 es va informar que AT&T introduiria un servei de transmissió de DVR basat en el núvol. Esperava crear una plataforma unificada entre DirecTV i el seu servei de transmissió DirecTV Now, i que U-verse s'afegiria poc després.[62][63][64] El servei, anomenat HBO Max, es va llançar el maig de 2020.[65]

El 12 de setembre de 2017 es va informar que AT&T tenia previst llançar un nou servei similar a la televisió per cable per a la distribució over-the-top a través de la seva pròpia xarxa de banda ampla o la d'un competidor en algun moment de l'any següent.[66]

El 7 de març de 2018, l'empresa es va preparar per vendre una participació minoritària de DirecTV Latin America mitjançant una sortida a borsa, creant una nova societat holding per a aquests actius anomenada Vrio Corp.[67][68] El 18 d'abril, just un dia abans del debut públic de Vrio, AT&T va cancel·lar l'entrada a borsa a causa de les condicions del mercat.[69][70]

El 2019 AT&T era la més gran companyia de telecomunicacions del món.[71] AT&T també és el major proveïdor de telefonia mòbil[72][73] i el major proveïdor de serveis de Telefonia fixa (línia fixa) als Estats Units.[74]

El setembre de 2019, l'inversor activista Elliott Management va revelar que havia comprat 3.200 milions de dòlars en accions d'AT&T (una participació de l'1,2%) i havia pressionat l'empresa perquè es desfés d'actius per millorar el valor de les seves accions.[75]

El 4 de març de 2020, AT&T va anunciar la seva intenció de dur a terme importants mesures de reducció de costos, incloent-hi retallades en la inversió de capital, i plans per promocionar AT&T TV (que es va llançar oficialment a nivell nacional el 2 de març) com la seva principal oferta de serveis de televisió de pagament. AT&T va declarar que continuaria promocionant principalment DirecTV on la banda ampla per cable no és prevalent i com a opció especialitzada.[76]

El 24 d'abril de 2020, AT&T va anunciar que, a partir de l'1 de juliol de 2020, el director d'operacions de l'empresa, John Stankey, substituiria Randall L. Stephenson com a CEO d'AT&T.[77] També es va reconèixer que les adquisicions de DirecTV i Time Warner per part d'AT&T havien suposat en aquest moment una càrrega de deute massiva de 200.000 milions de dòlars per a l'empresa.[77]

Com a resultat dels programes de retallada de costos planificats, es va proposar la venda de Warner Bros. Interactive Entertainment, però finalment es va abandonar a causa del creixement de la indústria dels videojocs relacionat amb la Pandèmia de COVID-19, així com de la bona acollida dels propers títols de DC Comics, Lego Star Wars i Harry Potter per part dels fans i la crítica.[78]

Crunchyroll es va vendre a Funimation de Sony per 1,175 mil milions de dòlars el desembre de 2020, i l'adquisició es va tancar l'agost de 2021.[79][80]

El 25 de febrer de 2021, AT&T va anunciar que escindiria DirecTV, U-Verse TV i DirecTV Stream en una entitat separada, venent una participació del 30% a TPG Capital (propietaris del cable Astound Broadband), tot conservant una participació del 70% en la nova empresa independent. L'acord es va tancar el 2 d'agost de 2021.[81][82]

El 17 de maig de 2021, AT&T va anunciar els seus plans per renunciar a la seva participació a WarnerMedia i fusionar-la amb Discovery, Inc. en un acord de 43 mil milions de dòlars per establir una nova empresa de mitjans de comunicació.[83]

Electronic Arts, que va ser un dels licitadors en la venda proposada de Warner Bros Interactive Entertainment, va comprar l'estudi de jocs per a mòbils Playdemic a WBIE per 1,4 mil milions de dòlars el juny de 2021.[84]

El setembre de 2021, Fox Corporation va adquirir TMZ de WarnerMedia en un acord per valor d'uns 50 milions de dòlars, i TMZ va ser operada sota la divisió Fox Entertainment.[85]

El 21 de desembre de 2021, AT&T va anunciar que havia acordat vendre Xandr (i AppNexus) a Microsoft per un preu no revelat.[86] L'acord es va completar el juny de 2022.[87]

El 8 d'abril de 2022 es va completar l'escissió de WarnerMedia i la seva posterior fusió amb Discovery, Inc. per formar Warner Bros. Discovery.[88] Com a resultat d'aquesta fusió, HBO Max i altres serveis de vídeo van ser eliminats de l'oferta de plans il·limitats d'AT&T.[89]

El 2 de juliol de 2025, AT&T i TPG Capital van tancar la venda del 70% restant de la participació de DirecTV.[90]

Violació de dades de Snowflake del 2024

El 2024, AT&T va ser un dels diversos clients de Snowflake Inc. a qui van robar dades com a part de la violació massiva de dades de Snowflake del 2024.[91] Els registres telefònics i de missatges de text de l'1 de maig de 2022 al 31 d'octubre de 2022 de "gairebé tots" els clients d'AT&T van quedar exposats com a part de la violació.[92] Aquest pirateig informàtic és el primer incident cibernètic en què el Departament de Justícia ha demanat a una empresa que retardi la presentació d'una divulgació a la SEC a causa de possibles preocupacions de seguretat nacional o seguretat pública.[93]

També es va informar que AT&T es va veure afectada per un atac del 2024 de l’amenaça persistent avançada Salt Typhoon vinculada al govern xinès.[94]

Referències

  1. AT&T (28-04-2006). "SEC 8-K" (en anglès). Nota de premsa. Consulta: 29-09-2007. Arxivat 2007-09-30 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2007-09-30. [Consulta: 13 octubre 2022].
  2. «Quick Facts - Employees Worldwide» (en anglès). AT&T. Arxivat de l'original el 2014-01-18. [Consulta: 11 abril 2010].
  3. «AT&T Sees Boost in wireless subscribers» (en anglès). Arxivat de l'original el 2010-05-29. [Consulta: 11 abril 2010].
  4. «Financial and Operational Schedules & Non-GAAP Reconciliatons». AT&T Inc., 23-07-2025. Arxivat de l'original el 23 de juliol de 2025. [Consulta: 23 juliol 2025].
  5. Kleinfield, Sonny. The biggest company on earth: a profile of AT&T (en anglès). Nova York: Holt, Rinehart, and Winston, 1981. ISBN 0-03-045326-7. 
  6. Godinez, Victor; McLemore, David. «AT&T moving headquarters to Dallas from San Antonio» (en anglès). The Dallas Morning News, 28-06-2008. Arxivat de l'original el 2009-06-26. [Consulta: 11 abril 2010].
  7. The Dallas Morning News, 28-06-2008. Arxivat de l'original el 26 de juny de 2009.
  8. «AT&T Receives Technology & Engineering Emmy Award» (en anglès). AT&T, 07-01-2008. [Consulta: 11 abril 2010].
  9. 9,0 9,1 Hast, Adele. International Directory of Company Histories. Detroit: St. James Press, 1992, p. 328. ISBN 1-55862-061-3. 
  10. Danielian, N.R.. A.T.&T. The Story of Industrial Conquest. Nova York: Vanguard Press, 1939, p. 9. ISBN 9780405060380. 
  11. 11,0 11,1 Danielian, N.R.. A.T.&T. The Story of Industrial Conquest. Nova York: Vanguard Press, 1939, p. 12. ISBN 9780405060380. 
  12. Danielian, N.R.. A.T.&T. The Story of Industrial Conquest. Nova York: Vanguard Press, 1939, p. 11–12. ISBN 9780405060380. 
  13. «DIGEST». The Washington Post, 02-03-1994. Arxivat de l'original el 20 de maig de 2021 [Consulta: 23 març 2021].
  14. «History» (en anglès). AT&T. Arxivat de l'original el 5 de novembre de 2016. [Consulta: 3 març 2017].
  15. Brooks, John. Telephone: The First Hundred Years. Nova York: Harper & Row, 1976, p. 73. ISBN 0-06-010540-2. 
  16. The New York Times, 13-02-2016. Arxivat de l'original el 23 d’abril de 2021 [Consulta: 22 d’abril 2021].
  17. Brooks, John. TELEPHONE The First Hundred Years. Nova York: Harper & Row, 1975, p. 107. ISBN 0-06-010540-2. 
  18. Griffin, Jodie. «100th Anniversary of the Kingsbury Commitment». Public Knowledge, 19-12-2013. Arxivat de l'original el 23 d’abril de 2021. [Consulta: 22 d’abril 2021].
  19. The New York Times, 01-01-1984. ISSN: 0362-4331 [Consulta: 24 maig 2017].
  20. Pagliery, Jose. «How AT&T got busted up and pieced back together». CNNMoney, 20-05-2014. Arxivat de l'original el 12 de març de 2017. [Consulta: 24 maig 2017].
  21. Pollack, Andrew «A.T.& T., U.S. AGREE ON FINAL ASPECTS OF BELL BREAKUP». The New York Times, 4 d’agost 1983. Arxivat de l'original el 23 d’abril de 2021 [Consulta: 22 d’abril 2021].
  22. «Lessons from the AT&T break up, 30 years later-CICTP» (en anglès). Tech Policy Daily, 03-01-2014. Arxivat de l'original el 22 d’abril de 2017 [Consulta: 21 d’abril 2017].
  23. «A brief history of AT&T - Jul. 9, 2001». CNNMoney. Arxivat de l'original el 7 de novembre de 2020. [Consulta: 30 juny 2020].
  24. Factors affecting U.S. trade and shipments of information technology products computer equipment, telecommunications equipment, and semiconductors (en anglès). DIANE Publishing. ISBN 978-1-4289-5190-7. 
  25. «TELEPHONE INDUSTRY». Oklahoma Historical Society. Arxivat de l'original el 23 d’abril de 2021. [Consulta: 22 d’abril 2021].
  26. (en anglès) wsj, 24-06-1998. Arxivat de l'original el 3 de juliol de 2020. ISSN: 0099-9660 [Consulta: 30 juny 2020].
  27. «NOVEMBER 1, 1999 Changes to Dow Jones Industrial Average». Dow Jones Industrial Stocks. Arxivat de l'original el 23 d’abril de 2021. [Consulta: 22 d’abril 2021].
  28. Reuters, 06-03-2015. Arxivat de l'original el 23 d’abril de 2021 [Consulta: 22 d’abril 2021].
  29. Chicago Tribune, 19-11-2005. Arxivat de l'original el 20 de maig de 2021 [Consulta: 22 d’abril 2021].
  30. The New York Times, 31-01-2005. Arxivat de l'original el 12 de maig de 2020 [Consulta: 25 abril 2021].
  31. Danielian, N. R.. AT&T The Story of Industrial Conquest. Nova York: The Vanguard Press, 1939, p. 9. ISBN 0405060386. 
  32. «AT&T to Buy T-Mobile USA for $39 billion». The New York Times, 20-03-2011. Arxivat de l'original el 22 de març de 2011 [Consulta: 20 març 2011].
  33. AT&T. «AT&T Ends Bid To Add Network Capacity Through T-Mobile USA Purchase». AT&T, 19-12-2011. Arxivat de l'original el 21 de juliol de 2015. [Consulta: 19 desembre 2011].
  34. Lee, Timothy B. «AT&T admits defeat on T-Mobile takeover, will pay $4 billion breakup fee». Ars Technica, 19-12-2011. Arxivat de l'original el 8 d’octubre de 2020. [Consulta: 8 d’octubre 2020].
  35. Carew «AT&T to expand in Latin America with America Movil deal». Reuters, 18-09-2013. Arxivat de l'original el 24 de setembre de 2015 [Consulta: 20 setembre 2017].
  36. AT&T. «AT&T Announces Plans to Sell Connecticut Wireline Operations to Frontier Communications for $2.0 Billion». AT&T, 17-12-2013. Arxivat de l'original el 17 de desembre de 2013. [Consulta: 18 desembre 2013].
  37. The New York Times, 30-12-2006. Arxivat de l'original el 23 d’abril de 2021 [Consulta: 22 d’abril 2021].
  38. Reuters, 21-01-2007. Arxivat de l'original el 25 d’abril de 2021 [Consulta: 22 d’abril 2021].
  39. The Wall Street Journal, 12-01-2007. Arxivat de l'original el 23 d’abril de 2021 [Consulta: 22 d’abril 2021].
  40. Nguyen, Chuong. «AT&T to expand North American coverage area with Mexico carrier Iusacell acquisition». Android Central, 07-11-2014. Arxivat de l'original el 3 de gener de 2016. [Consulta: 1r gener 2016].
  41. «AT&T to buy NII Holdings' wireless business in Mexico». Reuters, 26-01-2015. Arxivat de l'original el 18 de setembre de 2015. [Consulta: 1r gener 2016].
  42. «Report: AT&T in talks to tap Mexico towers» (en anglès americà). RCR Wireless News, 16-06-2015. Arxivat de l'original el 28 d’octubre de 2023. [Consulta: 30 juny 2020].
  43. «AT&T Completes Acquisition of DirecTV». Reuters, 26-01-2015. Arxivat de l'original el 29 de gener de 2017. [Consulta: 1r gener 2016].
  44. «AT&T & DirecTV Merger Gets FCC Approval – With Conditions». Deadline, 24-07-2015. Arxivat de l'original el 25 de juliol de 2015. [Consulta: 24 juliol 2015].
  45. «FCC approves AT&T–DirecTV merger». The Verge, 24-07-2015. Arxivat de l'original el 24 de juliol de 2015. [Consulta: 24 juliol 2015].
  46. Bode, Karl. «AT&T Plans on Killing the DirecTV Name Starting in January». DSL Reports, 02-12-2015. Arxivat de l'original el 8 de desembre de 2015. [Consulta: 2 desembre 2015].
  47. Farrell, Mike. «AT&T Enters Next Phase in DirecTV Branding». MultiChannel News, 02-12-2015. Arxivat de l'original el 4 de desembre de 2015. [Consulta: 3 desembre 2015].
  48. Littleton, Cynthia. «AT&T Sees DirecTV, Broadband Subscriber Gains in Q1 as U-verse Fades». Variety, 26 d’abril 2016. Arxivat de l'original el 27 d’abril de 2016. [Consulta: 28 d’abril 2016].
  49. Bloomberg, 20 d’octubre 2016. Arxivat de l'original el 21 d’octubre de 2016 [Consulta: 20 d’octubre 2016].
  50. Yu, Robert. «Report: AT&T considering buying Time Warner». USA Today, 20 d’octubre 2016. Arxivat de l'original el 24 d’octubre de 2016. [Consulta: 20 d’octubre 2016].
  51. Hagey, Keach. «AT&T Is in Advanced Talks to Acquire Time Warner». The Wall Street Journal, 21 d’octubre 2016. Arxivat de l'original el 22 d’octubre de 2016. [Consulta: 21 d’octubre 2016].
  52. Yu, Roger. «AT&T agrees to buy Time Warner for more than $80B». USA Today, 22 d’octubre 2016. Arxivat de l'original el 23 d’octubre de 2016. [Consulta: 22 d’octubre 2016].
  53. Gryta, Thomas. «AT&T Reaches Deal to Buy Time Warner for $86 Billion». The Wall Street Journal, 22 d’octubre 2016. Arxivat de l'original el 23 d’octubre de 2016. [Consulta: 22 d’octubre 2016].
  54. Littleton, Cynthia. «AT&T Sets $85.4 Billion Time Warner Deal, CEOs Talk 'Unique' Potential of Combination». Variety, 22 d’octubre 2016. Arxivat de l'original el 23 d’octubre de 2016. [Consulta: 23 d’octubre 2016].
  55. «Justice Department sues to block AT&T-Time Warner merger». CBS News, 20-11-2017. Arxivat de l'original el 20 de novembre de 2017. [Consulta: 20 novembre 2017].
  56. The Washington Post, 21-11-2017. Arxivat de l'original el 21 de novembre de 2017 [Consulta: 21 novembre 2017].
  57. Ivanova, Irina. «Judge approves AT&T-Time Warner merger without conditions». CBS News, 12-06-2018. Arxivat de l'original el Categoria 2018. [Consulta: 12 juny 2018].
  58. «AT&T Completes Acquisition of Time Warner Inc». AT&T, 15-06-2018. Arxivat de l'original el 15 de juny de 2018. [Consulta: 15 juny 2018].
  59. Chmielewski, Dawn C. «AT&T Completes $85B Acquisition Of Time Warner» (en anglès). Deadline, 14-06-2018. Arxivat de l'original el 19 de novembre de 2018. [Consulta: 14 d’agost 2020].
  60. «SEC-Show». otp.tools.investis.com. Arxivat de l'original el 24 de febrer de 2021. [Consulta: 21 setembre 2018].
  61. Betz, Brandy. «AT&T revises segment structure on Time Warner buy». Seeking Alpha, 21-09-2018. Arxivat de l'original el 26 de juliol de 2020. [Consulta: 21 setembre 2018].
  62. Lawler, Richard. «AT&T's 'next-gen' TV platform rollout will start on DirecTV Now». Engadget, Categoria 2017. Arxivat de l'original el Categoria 2017. [Consulta: Categoria 2017].
  63. Lieberman, David. «AT&T To Offer Cloud-Based DVR To Streaming Services». Deadline, Categoria 2017. Arxivat de l'original el Categoria 2017. [Consulta: Categoria 2017].
  64. Frankel, Daniel. «DirecTV Now to finally get cloud DVR as part of AT&T video platform rollout». Fierce Cable, Categoria 2017. Arxivat de l'original el 23 de juliol de 2017. [Consulta: Categoria 2017].
  65. Welch, Chris. «WarnerMedia confirms its Netflix rival will be called HBO Max». The Verge, 09-07-2019. Arxivat de l'original el 22 d’agost de 2019. [Consulta: 23 d’agost 2019].
  66. Engebretson, Joan. «AT&T CEO: Bye-Bye DirecTV, Hello AT&T OTT Video». Telecompetitor, 12-09-2017. Arxivat de l'original el 14 de setembre de 2017. [Consulta: Categoria 2017].
  67. «AT&T Inc. Announces Filing of a Registration Statement for Potential IPO of Minority Stake in DIRECTV Latin America». Business Wire, 07-03-2018. Arxivat de l'original el 15 de març de 2018. [Consulta: 14 març 2018].
  68. Spangler, Todd. «AT&T's DirecTV Latin America Unit Files for IPO as Prelude to Possible Spinoff». Variety, 07-03-2018. Arxivat de l'original el 10 de març de 2018. [Consulta: 14 març 2018].
  69. «AT&T Inc. Statement Regarding Planned Vrio Corp. IPO». PR Newswire, 18 d’abril 2018. Arxivat de l'original el 15 de juny de 2018. [Consulta: 14 juny 2018].
  70. «At the last minute, AT&T withdraws the planned IPO of its Vrio unit». CNBC, 19 d’abril 2018. Arxivat de l'original el 15 de juny de 2018. [Consulta: 14 juny 2018].
  71. «The World's Largest Telecom Companies 2019: AT&T, Verizon Hold On To Top Spots Amid 5G Buzz». Forbes, 15-05-2019. Arxivat de l'original el 11 de juny de 2019 [Consulta: 9 juliol 2021].
  72. «Financial and Operational Trends». AT&T, 24-07-2019. Arxivat de l'original el 3 de març de 2021. [Consulta: 18 d’agost 2019].
  73. «Financial and Operating Information». Verizon, 30-06-2019. Arxivat de l'original el 6 d’agost de 2019. [Consulta: 18 d’agost 2019].
  74. Leichtman Research Group, "Research Notes," Arxivat 2016-10-20 a Wayback Machine. First Quarter 2012, pg.
  75. Franck, Thomas. «AT&T shares rally after activist Elliott Management takes $3.2 billion stake, sees stock worth $60». CNBC, 09-09-2019. Arxivat de l'original el 10 de setembre de 2019. [Consulta: 9 setembre 2019].
  76. Brodkin, Jon. «Struggling AT&T plans "tens of billions" in cost cuts, more layoffs» (en anglès americà). Ars Technica, 04-03-2020. Arxivat de l'original el 18 de març de 2020. [Consulta: 4 març 2020].
  77. 77,0 77,1 Feiner, Lauren. «AT&T CEO Randall Stephenson to step down, COO Stankey to take over». CNBC, 24 d’abril 2020. Arxivat de l'original el 25 de setembre de 2020.
  78. Ahmed, Nabila «AT&T to Scrap Sale of Warner Bros. Video-Game Unit» (en anglès). Bloomberg, 01-09-2020. Arxivat de l'original el 4 de setembre de 2020 [Consulta: 9 d’octubre 2020].
  79. Moore, D.M. «Sony's Funimation acquires anime streaming service Crunchyroll for $1.175 billion». Polygon, 09-12-2020. Arxivat de l'original el 2 de febrer de 2021. [Consulta: 9 desembre 2020].
  80. Mateo, Alex. «Sony's Funimation Global Group Completes Acquisition of Crunchyroll from AT&T». Anime News Network, 9 d’agost 2021. Arxivat de l'original el 9 d’agost de 2021. [Consulta: 9 d’agost 2021].
  81. Goldsmith, Jill. «WarnerMedia Parent AT&T Sells DirecTV Stake To Private Equity Firm TPG». Deadline, 25-02-2021. Arxivat de l'original el 22 de setembre de 2023. [Consulta: 11 febrer 2022].
  82. Hayes, Dade. «AT&T Completes DirecTV Spinoff; Satellite Operator Unites Its Internet-Delivered Bundles Under New Brand DirecTV Stream». Deadline Hollywood, 2 d’agost 2021. Arxivat de l'original el 30 de desembre de 2022. [Consulta: 11 febrer 2022].
  83. Stelter «AT&T spins off WarnerMedia, combines it with Discovery». CNN. CNN, 17-05-2021. Arxivat de l'original el 17 de maig de 2021 [Consulta: 17 maig 2021].
  84. Goldsmith, Jill. «AT&T, WarnerMedia Sell Playdemic Mobile Game Studio To Electronic Arts For $1.4 Billion». Deadline Hollywood, 23-06-2021. Arxivat de l'original el 31 de març de 2022. [Consulta: 23 juny 2021].
  85. Hayes, Dade. «Fox Entertainment Closes Acquisition Of TMZ From WarnerMedia». Yahoo!, 13-09-2021. Arxivat de l'original el 6 de març de 2023. [Consulta: 13 setembre 2021].
  86. Foley, Mary Jo. «Microsoft to buy Xandr ad marketplace from AT&T». ZDNet, 21-12-2021. Arxivat de l'original el 21 de desembre de 2021. [Consulta: 21 desembre 2021].
  87. Farley, Nicole. «Microsoft, AT&T's Xandr acquisition complete». SearchEngine Land, 06-06-2022. Arxivat de l'original el 9 de juny de 2022. [Consulta: 10 juny 2022].
  88. Koblin, John. «Hollywood Gets a New Giant». The New York Times, 8 d’abril 2022. Arxivat de l'original el Categoria 2023. [Consulta: 8 d’abril 2022].
  89. Shakir, Umar. «New AT&T subscribers will no longer get HBO Max (or any other video service)» (en anglès). The Verge, 10-06-2022. Arxivat de l'original el Categoria 2022. [Consulta: 13 juny 2022].
  90. «AT&T and TPG Close DIRECTV Transaction». Arxivat de l'original el 2025-07-03.
  91. «Còpia arxivada» (en anglès). Bloomberg, 12-07-2024. Arxivat de l'original el 12 de juliol 2024 [Consulta: 13 juliol 2024].
  92. «Còpia arxivada». The New York Times, 12-07-2024. Arxivat de l'original el 13 de juliol 2024 [Consulta: 13 juliol 2024].
  93. Egan, Matt. «Nearly all AT&T cell customers' call and text records exposed in a massive breach» (en anglès). CNN Business, 12-07-2024. Arxivat de l'original el 2024-12-28. [Consulta: 28 desembre 2024].
  94. «Còpia arxivada». wsj, 5 d’octubre 2024. Arxivat de l'original el 2024-10-05 [Consulta: 5 d’octubre 2024].

Bibliografia addicional

  • Brooks, John. Telephone: The First Hundred Years, Harper & Row, 1976, ISBN 978-0-06-010540-2
  • Bruce, Robert V. Bell: Alexander Bell and the Conquest of Solitude. Ithaca, New York: Cornell University Press, 1990. ISBN 0-8014-9691-8.
  • Pizer, Russell A. The Tangled Web of Patent #174465, AuthorHouse, 2009, [1] ISBN 978-1-4389-8402-5.
  • Yurick, William. Judge Harold H. Greene: A Pivotal Judicial Figure in Telecommunications Policy and His Legacy[2]
  • Coll, Steve, The Deal of the Century: The Breakup of AT&T, New York: Atheneum.

Enllaços externs

  • AT&T - Pàgina oficial(anglès)
  • Evolució de l'empreses AT&T Arxivat 2011-06-08 a Wayback Machine.(anglès)
Kembali kehalaman sebelumnya