74 aC

74 aC
Tipus	any aC
Altres calendaris
Gregorià	74 aC (lxxiv aC)
Islàmic	717 aH – 716 aH
Xinès	2623 – 2624
Hebreu	3687 – 3688
Calendaris hindús	-18 – -17 (Vikram Samvat); 3028 – 3029 (Kali Yuga)
Persa	695 BP – 694 BP
Armeni	-
Rúnic	177
Ab urbe condita	680
Categories
	Naixements Defuncions; Esdeveniments ;
Segles
	segle ii aC - segle i aC - segle i
Dècades
	100 aC 90 aC 80 aC - 70 aC - 60 aC 50 aC 40 aC
Anys
	77 aC 76 aC 75 aC - 74 aC - 73 aC 72 aC 71 aC

L'any 74 aC va ser un any del calendari romà prejulià. En aquell temps, era conegut com a any del consolat de Cota i Lucul·le (o, més rarament, any 680 ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «74 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.^[1]

Esdeveniments

Regne del Pont

Els cònsols Licini i Cota marxen al Regne del Pont per combatre contra Mitridates VI Eupàtor. Lucul·le, amb una legió, n'incorpora quatre més a Àsia, les antigues forces de Flavi Fímbria. Reuneix trenta mil infants i 2500 cavallers. Mentrestant Mitridates ha envaït Bitínia amb 150.000 homes, derrota a Cota per terra i mar i el bloqueja a Calcedònia. Lucul·le es dirigeix a Galàcia, però al passar a Frígia l'atura un destacament de Mitridates dirigit pel romà exiliat Marc Vari. L'aparició d'un meteor impedeix l'enfrontament.^[2]

República Romana

Marc Aureli Cota i Luci Licini Lucul·le són elegits cònsols.^[3]
Lucul·le s'oposa als intents de Luci Quinti, tribú de la plebs, d'abolir les lleis constitucionals de Sul·la.^[3] Segons Ciceró, Luci Quinti dirigia bé les assemblees públiques.^[4]
Quint Opimi, tribú de la plebs l'any anterior (75 aC), és portat a judici davant Verres, que llavors és pretor, acusat d'haver actuat en contra de la Lex Cornelia tribunicia, però en realitat per haver-se oposat als desitjos d'alguns nobles. Verres el condemna i li confisca les seves propietats.^[5]
Marc Antoni Crètic obté, per influència de Publi Corneli Ceteg i del cònsol Marc Aureli Cota, el comandament de la flota del Mediterrani per lluitar contra els pirates cilicis.^[6]

Hispània

En el marc de la guerra de Sertori, Quint Cecili Metel Pius i Pompeu Magne, que havien rebut el reforç de dues legions, marxen cap al centre d'Hispània i lluiten contra els celtibers i els vacceus. Pompeu es veu obligat, pels atacs de Sertori a aixecar el setge de Pallantia, però pren Cauca, i Metell assegura Bílbilis i Segòbriga. Al final del període assetgen tots dos junt Calagurris, però sense èxit.^[7]

Necrològiques

Nicomedes IV Filopàtor, rei de Bitínia, mor sense descendència. Deixa el seu regne al poble de Roma.^[8]
Emperador Zhao de Han.^[9]

Referències

↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos: nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
↑ Apià. Història de Roma: Mitridates, XII, 69
↑ ^3,0 ^3,1 Plutarc. Vides paral·leles: Lucul·le, XIV, 5
↑ Ciceró. Brutus, 62
↑ Ciceró. In Verrem, I, 60
↑ Plutarc. Vides paral·leles: Marc Antoni, XXII, 1, 2
↑ Crook, J. A. (et al.) (eds.). The Cambridge ancient history: vol. 9: The last age of the Roman republic: 146-43 B.C.. Cambridge: Cambridge University Press, 1994, p. 219. ISBN 9780521256032.
↑ Smith, William (ed.). «Nicomedes». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 9 febrer 2025].
↑ Xiong, Tieji. An Academic History of China's Han Dynasty: Volume I Communicational Factors in Academic Development (en anglès). Springer Nature, 2023, p. 354. ISBN 978-981-99-6403-1.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 74 aC

[1] Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos: nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.

[2] Apià. Història de Roma: Mitridates, XII, 69

[:0-3] 3,0 ^3,1 Plutarc. Vides paral·leles: Lucul·le, XIV, 5

[4] Ciceró. Brutus, 62

[5] Ciceró. In Verrem, I, 60

[6] Plutarc. Vides paral·leles: Marc Antoni, XXII, 1, 2

[7] Crook, J. A. (et al.) (eds.). The Cambridge ancient history: vol. 9: The last age of the Roman republic: 146-43 B.C.. Cambridge: Cambridge University Press, 1994, p. 219. ISBN 9780521256032.

[8] Smith, William (ed.). «Nicomedes». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 9 febrer 2025].

[9] Xiong, Tieji. An Academic History of China's Han Dynasty: Volume I Communicational Factors in Academic Development (en anglès). Springer Nature, 2023, p. 354. ISBN 978-981-99-6403-1.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]