1782

1782
Altres calendaris
Tipus	any civil i any comú que comença en dimarts
Gregorià	1782 (mdcclxxxii)
Islàmic	1196 – 1197
Xinès	4478 – 4479
Hebreu	5542 – 5543
Calendaris hindús	1837 – 1838 (Vikram Samvat) 1704 – 1705 (Shaka Samvat) 4883 – 4884 (Kali Yuga)
Persa	1160 – 1161
Armeni	1231
Rúnic	2032
Ab urbe condita	2535
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments Obres
Segles
segle xvii - segle xviii - segle xix
Dècades
1750 1760 1770 - 1780 - 1790 1800 1810
Anys
1779 1780 1781 - 1782 - 1783 1784 1785

Esdeveniments

Països Catalans

5 de febrer - Menorca: l'exèrcit franco-espanyol ocupa el castell de sant Felip de Menorca després del Setge de Sant Felip en el context de la guerra d'Independència dels Estats Units.
28 de setembre, Cinctorres, País Valencià: Es consagra l'Església de Sant Pere Apòstol de Cinctorres.
El Bisbat d'Eivissa se segrega de l'arquebisbat de Tarragona.
Finalitza la segona ocupació anglesa de Menorca

Resta del món

Disseny original del Gran Segell dels Estats Units.

«The Siege and Relief of Gibraltar, 13 September 1782» de John Singleton Copley (c. 1783)

Carnestoltes:
- Milà, República Transpadana: S'estrena a La Scala de Milà La Circe, òpera en tres actes composta per Domenico Cimarosa sobre un llibret italià de Domenico Perelli.
- Venècia, República de Venècia: S'estrenà al Teatro San Samuele el Il convito òpera en dos actes de Domenico Cimarosa sobre un llibret italià de Filippo Livigni.
- Roma, Estats pontificis: S'estrena al Teatro Valle L'amor costante, òpera en dos actes composta per Domenico Cimarosa sobre un llibret italià d'Alessandro Piccolomini.
Abril: Pierre Méchain descobreix el cúmul globular de Messier 107.
17 de maig: Es signa el Tractat de Salbai que finalitza de iure la Guerra Anglo-Maratha entre la Companyia Britànica de les Índies Orientals i l'Imperi Maratha.
20 de juny: El Congrés dels Estats Units aprova el Gran Segell dels Estats Units
2 de juliol: Carles III d'Espanya crea el Banco de San Carlos.
13 d'agost, Teatro San Carlo de Nàpols, Regne de Nàpols: Domenico Cimarosa estrena L'eroe cinese (Cimarosa), òpera en tres actes sobre un llibret italià de Pietro Metastasio.
26 de setembre, Sant Petersburg, Imperi Rus: S'estrena al Teatre de l'Ermitage Il barbiere di Siviglia, òpera en quatre actes de Giovanni Paisiello, amb llibret de Giuseppe Petrosellini.
6 d'octubre, Nàpols, Regne de Nàpols: S'estrena al Teatro dei Fiorentini La ballerina amante, òpera en tres actes composta per Domenico Cimarosa sobre un llibret italià de Giuseppe Palomba.
Finalitza la construcció de la Catedral de Màlaga.
Antonio Caballero y Góngora esdevé virrei de Nova Espanya.
Messier 48 és redescobert independentment per Johann Elert Bode.
Chiavenna: S'estrenà Il morbo campano, òpera composta per Domenico Cimarosa sobre un llibret de Pettignone.
Mozart compon la seva Simfonia núm. 35.
Continua el setge espanyol a Gibraltar.
Johann Rüdiger publica un estudi en el que demostra amb metodologia científica i de filologia comparada, que la llengua dels gitanos, el romaní, és una llengua asiàtica del grup indoari.
Hammuda Paixà, esdevé bey de Tunísia succeint a Ali II ibn Husayn mort aquell mateix any.

Naixements

Països Catalans

8 de febrer, Guadassuar: Juan Cuevas Perales, compositor valencià del Romanticisme i mestre de capella de la catedral de València.
Balaguer: Joan Larreu, més conegut com a Juan Larrea, polític argentí d'origen català.
Barcelona:
- Antoni Solà, escultor català.
- Antoni Brusi i Mirabent, impressor i llibreter català.
- Antoni Sadó i Croixent, matemàtic i enginyer mecànic barceloní.

Resta del món

«L'Éducation d'Achille par le centaure Chiron» (L'educació d'Aquil·les pel centaure Quiró); oli sobre tela de Jean-Baptiste Regnault, 1782.

29 de gener, Caen, Normandia: Daniel-François Esprit Auber, compositor francès, autor d'una setantena d'obres per a l'escena, òperes, ballets i música religiosa.
18 de març, Abbeville, Carolina del Sud (EUA): John C. Calhoun, polític estatunidenc, vicepresident dels Estats Units entre 1825 i 1832 (m. 1850).^[1]
19 de juny, Saint-Malo: Hugues Felicité Robert de Lamennais, sacerdot i filòsof francès.^[1]
5 de juliol, Senigalliaː Rosa Morandi, soprano italiana de renom (m. 1824).^[2]
Juliol, Dublín: John Field, compositor i pianista irlandès, conegut per ser el creador dels "nocturns".
10 d'agost Vicente Ramón Guerrero Saldaña, segon president de Mèxic i un dels generals insurgents de la Guerra d'independència de Mèxic.
16 de setembre, Ciutat Prohibida, Pequín (Xina): Daoguang, 8è emperador de la dinastia Qing (m. 1850).^[3]
27 d'octubre, Gènova: Niccolò Paganini, violinista, violista i guitarrista compositor romàntic italià. Es considera un dels més grans violinistes de la història.^[4]
11 d'octubre, Vium, prop de Viborg (Dinamarca): Steen Steensen Blicher, escriptor i poeta danès del Romanticisme.
5 de desembre: Kinderhook, Estat de Nova York: Martin Van Buren, vuitè President dels Estats Units d'Amèrica (1837 - 1841).^[5]
Pōmare II, monarca del Regne de Tahití (1791 - 1821).
Florència, Gran Ducat de Toscana: Joan d'Àustria, Arxiduc d'Àustria, príncep d'Hongria, de Bohèmia i de Toscana. Inicià la branca dels comtes de Meran de la Casa dels Habsburg.
Barcelona (Veneçuela): Diego Bautista de Urbaneja, polític veneçolà.
La Granja de San Ildefonso, Espanya: Maria Lluïsa d'Espanya, Infanta d'Espanya, esdevingué per matrimoni reina consort d'Etrúria i regent (1801 - 1807) i duquessa sobirana de Lucca (1814 - 1824).
Oberweissbach, Turíngia: Friedrich Wilhelm August Fröbel, pedagog alemany.
Caserta, Regne de Nàpols: Maria Amèlia de Borbó-Dues Sicílies, Princesa del Regne de les Dues Sicílies que es convertí en duquessa d'Orleans i després reina de França en casar-se amb el rei Lluís Felip I de França.
Ajaccio, Còrsega: Carolina Bonaparte, germana petita de Napoleó Bonaparte i muller del mariscal de França Joachim Murat.
William Miller, predicador laic baptista, estudiós de la història i la profecia bíblica; fundador del moviment adventista.
Toscana: Giovanni Battista Niccolini, poeta i dramaturg de l'època del Risorgimento.

Defuncions

«Charles Towneley al seu gabinet d'escultura»; oli sobre tela de Johann Zoffany, 1782

Països Catalans

Barcelona: Manuel d'Amat i de Junyent conegut com el Virrei Amat, militar al servei de la Corona espanyola, Virrei de Xile (1755-1761) i el Perú (1761 - 1776).

Resta del món

1 de gener, Londres: Johann Christian Bach, compositor alemany del període clàssic, onzè i darrer fill de Johann Sebastian Bach.
17 de març, Basilea: Daniel Bernoulli, matemàtic neerlandès de naixement que va passar la major part de la seua vida a Basilea, Suïssa. Va treballar amb Leonhard Euler en les equacions que porten els seus noms. El Principi de Bernoulli és una de les bases de l'aerodinàmica.
12 d'abril Pietro Metastasio, escriptor i poeta italià conegut pel gran nombre de llibrets operístics que va escriure.
6 de maig, Berlínː Christine Kirch, astrònoma alemanya (n. ca. 1696).^[6]
22 de maig, Hannover: Frederica de Hessen-Darmstadt, duquessa de Mecklenburg-Strelitz, filla gran del príncep Jordi Guillem de Hessen-Darmstadt i de Lluïsa Albertina de Leiningen-Dagsburg-Falkenburg.
26 de maig: Ali II ibn Husayn, bey de la dinastia husaynita de Tunísia.
13 de juny, Glarus, Suïssa: Anna Göldi, minyona suïssa, executada per bruixeria, exonerada al segle XXI (n. 1734).^[7]
21 de juny, Darmstadt: Jordi Guillem de Hessen-Darmstadt, príncep de Hessen-Darmstadt i un dels avantpassats de moltes de les cases reials europees.
1 de juliol - Londres (Anglaterra): Charles Watson-Wentworth, segon marquès de Rockingham, estadista britànic whig (n. 1730).^[8]
25 d'agost - Vienaː Marianna Auenbrugger, pianista i compositora austríaca (n.1759).^[9]
16 de setembre - Àndria, Regne de Nàpols: Farinelli, cantant d'òpera italià (n. 1705).^[10]
6 d'octubre, Adoni: Basalat Jang, jagirdar de Chicacole i Murtazanaghar i subadar d'Adoni i Raichur.
21 de novembre, París: Jacques Vaucanson, enginyer francès a qui s'acredita la creació del primer robot així com la creació del primer teler automatitzat.
Bolonya: Sebastian Mendiburu, missioner jesuïta i escriptor guipuscoà en èuscar per la seva eloqüència fou conegut com a "Euskal Zizeron" (el Ciceró basc).
Abd-al-Hayy ibn Abd-ar-Razzaq, funcionari i poeta indi musulmà.
Bonn: Gilles van den Eeden, músic i organista.^[11]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
↑ Lora, Francesco. «MOROLLI, Rosa Paolina». Treccani. Diccionari biogràfic dels italians, 2012. [Consulta: juny 2022].
↑ Rowe, William T.. China's last empire : the great Qing. Cambridge, Mass.: Belknap Press of Harvard University Press, 2009. ISBN 978-0-674-03612-3.
↑ «Niccolò Paganini | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 maig 2020].
↑ «Martin Van Buren | Biography, Presidency, & Facts» (en anglès). [Consulta: 5 desembre 2020].
↑ Trimble, Virginia; Williams, Thomas R.; Bracher, Katherine; Jarrell, Richard; Marché, Jordan D.. Biographical Encyclopedia of Astronomers (en anglès). Springer Science & Business Media, 2007-09-18, p. 637-638. ISBN 978-0-387-30400-7.
↑ Tremp, Ernst; Utz Tremp, Kathrin. «Anna Göldi» (en francès). Dictionnaire historique de la Suisse (DHS). [Consulta: setembre 2024].
↑ «Charles Watson-Wentworth, 2nd marquess of Rockingham | prime minister of Great Britain» (en anglès). [Consulta: 13 juliol 2020].
↑ «Auenbrugger, Marianna». Sophie Drinker Institut. [Consulta: 28 maig 2024].
↑ «BROSCHI, Carlo Maria Michele Angelo, detto Farinelli o, più sovente, Farinello in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 20 setembre 2020].
↑ «Dades a http://americanbeethovensociety.org». Arxivat de l'original el 2013-11-13. [Consulta: 20 desembre 2013].

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons