PROFILPELAJAR.COM

<<	Febrer 2024					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
			1r	2	3	4
5	6	7	8	9	10	11
12	13	14	15	16	17	18
19	20	21	22	23	24	25
26	27	28	29
Tots els dies

El 8 de febrer és el trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 326 dies per finalitzar l'any i 327 en els anys de traspàs.

Esdeveniments

Països Catalans

1863 - Mataró: funden la Caixa d'Estalvis Laietana.
1976 - Barcelona: importants manifestacions per tota la ciutat, reprimides per la policia armada, sota el lema de "Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia" responent a la convocatòria realitzada per l'Assemblea de Catalunya al Parc de la Ciutadella. Aquestes manifestacions havien estat precedides per les del diumenge anterior dia 1 de febrer.

Resta del món

1904 - Lüshun (Dalian, la Xina): el Japó ataca per sorpresa la potent flota russa de l'extrem Orient ancorada a l'aleshores anomenat Port Arthur: hi comença la guerra russojaponesa.
1961 - París (França): Desenes de persones moren a mans de la policia en la massacre de París de 1961.^[1]

Naixements

Països Catalans

1825 - Castelló de la Plana: Amalia Fenollosa Peris, poetessa i novel·lista romàntica (m. 1869).^[2]
1885 - Manlleu: Joan Viladomat i Massanas, músic català (m. 1940).
1911 - Albalat de la Riberaː Maria Mulet, mestra i escriptora valenciana (m. 1982).^[3]
1920 - Barcelona: Josep Maria Ballarín i Monset, capellà i escriptor. Popularment conegut com a "Mossèn Tronxo" (m. 2016).
1924 - Barcelona: Josep Coll i Coll, dibuixant i guionista de còmic català, un dels puntals de la revista TBO.^[4]
1922 - València: Manuel Oltra i Ferrer, professor de música coral i per a cobla (m. 2015).
1935 - Barcelona: Maria Cinta Compta, actriu de teatre i cinema catalana.
1955 - Maó, Menorca: Cristina Rita Larrucea, historiadora, arqueòloga i política menorquina.^[5]
1968 - Castelló de la Planaː Amparo Marco Gual, economista i política valenciana; ha estat diputada i alcaldessa de Castelló.^[6]

Resta del món

1700 - Groningen: Daniel Bernoulli, matemàtic neerlandès (m. 1782).
1718 - Tolò, França: Joseph-Marie Amiot, jesuïta missioner i pintor francès a Pequín (m. 1793).^[7]
1741 - Lieja (Principat de Lieja): André Ernest Modeste Grétry, compositor d'òperes i operetes (m. 1813).^[8]
1805 - Lo Puget Tenier, Alps Marítims (Occitània): Louis Auguste Blanqui, polític i periodista (m. 1881).^[9]
1819 - Londres (Regne Unit): John Ruskin, escriptor, crític d'art, sociòleg i reformador social (m. 1900).
1820 - Lancaster, Ohio (EUA): William T. Sherman, militar estatunidenc (m. 1891).^[10]
1828 - Nantes (França): Jules Verne, escriptor francès (m. 1905).
1834 - Tobolsk, Rússia: Dmitri Mendeléiev, químic rus, inventor de la taula periòdica (m. 1907).
1850 - St. Louis, Missouri: Kate Chopin, escriptora estatunidenca, precursora de l'interès per la llibertat de les dones (m.1904).^[11]
1860 - Hèlsinki: Selma Kajanus, concertista i professora de piano i arpista (m. 1935).^[12]
1876 - Dresden: Paula Modersohn-Becker, pintora expressionista alemanya (m. 1907).^[13]
1911 - Worcester, Massachusetts: Elizabeth Bishop, poeta estatunidenca, Premi Pulitzer de poesia el 1956 (m. 1979).^[14]
1903 - Sagua la Grande (Villa Clara, Cuba): Antonio Abad Lugo Machín, conegut com a Antonio Machín, cantant cubà (m. 1977).
1918 - Madrid (Regne d'Espanya): Enrique Tierno Galván, polític i assagista espanyol (m. 1986).
1921 - Wallace, Idaho: Lana Turner, una actriu estatunidenca de Hollywood (m. 1995).^[15]
1928 - Zerbst (Alemanya): Siegfried Fink, percussionista, compositor i professor alemany (m. 2006).
1931 - Marion, Indiana (EUA): James Dean, actor estatunidenc. Mort el 30 de setembre de 1955.
1932 - Nova York (EUA): John Williams, Compositor estatunidenc.
1933 - Rotterdam (Països Baixos): Elly Ameling, soprano neerlandesa.
1937 - París: Françoise Claustre, etnòloga i arqueòloga francesa, directora emèrita de recerca del CNRS (m. 2006).^[16]
1941 - Omaha, Nebraska, Estats Units: Nick Nolte, actor i productor de cinema estatunidenc.
1946 - Maribor, Eslovèniaː Berta Bojetu, poeta, escriptora i actriu eslovena (m. 1997).^[17]
1958 - Acreː Marina Silva, ambientalista i política brasilera; ha estat Ministra de Medi Ambient del Brasil.^[18]
1975 - Tbilisi, Geòrgia: Rusudan Gotsiridze, bisbe de l'Església Baptista Evangèlica de Geòrgia i defensora dels drets de les dones.
1977 - Plymouth, Massachusetts (EUA): Phoenix Farrell, baixista de Linkin Park.
1980 - Niort, Deux-Sèvres: Catherine Meurisse, dibuixant de còmics, il·lustradora i guionista francesa.
1987 - Stokkeː Lise Davidsen, cantant d'òpera noruega.^[19]
1991 - Bekoji, Etiòpia: Genzebe Dibaba atleta etíop.^[20]
2001 - Sujeong-dong, Busan, Corea del Sud: Yang Jeong-in, cantant, ballarí, compositor, raper, productor, model, membre de Stray Kids

Necrològiques

Països Catalans

1910 - Sabadell: Francesc Sallarès i Salt, escolapi català (n. 1838).
1914 - Barcelona: Josefa Teixidor i Torres, pintora catalana.^[21]
1934 - El Pla del Penedès: Dolors Prats i Respall, mestra i pintora (n. 1861).^[22]
2005 - Vinaròs: Alfred Giner i Sorolla, poeta i farmacòleg valencià (n. 1919).

Resta del món

1587 - Anglaterra: Mor executada la fins llavors reina d'Escòcia Maria Stuart (n. 1542).^[23]
1884 - Princeton (Nova Jersey, EUA): Arnold Henry Guyot, geòleg i geògraf (n. 1807).
1911 - Graus, Ribagorça: Joaquín Costa Martínez, polític, jurista, economista i historiador aragonès (n. 1846).
1918 - Barbizon (França): Louis Renault, jurista francès, Premi Nobel de la Pau de 1907 (n. 1843).
1921 - Dmítrov (Rússia): Piotr Kropotkin, anarquista rus, geògraf i zoòleg (n. 1842)^[24]
1932 - Niça: Eugenia Osterberger, compositora i pianista espanyola del Romanticisme (n. 1852).^[25]
1938 - Gant (Bèlgica): Edward Anseele, polític, cofundador del Partit Obrer Belga (n. 1856).
1957
- Heidelberg (Alemanya): Walther Bothe, físic, químic i matemàtic alemany, Premi Nobel de Física de l'any 1954 (n. 1891).
- Washington DC (EUA): John von Neumann, científic, físic i matemàtic estatunidenc jueu d'origen hongarès (n. 1903).
1975 - Great Missenden, Buckinghamshire (Anglaterra): Robert Robinson, químic anglès, Premi Nobel de Química de l'any 1947 (n. 1886).
1999 - Oxford (Anglaterra): Iris Murdoch, escriptora i filòsofa britànica (n. 1919).^[26]
2002 - Sankt Moritz: Elisabeth Mann Borgese, experta internacional en dret i polítiques marítimes i en la protecció del medi ambient.^[27]
2008 - Estocolmː Eva Dahlbeck, autora i actriu sueca (n. 1920).^[28]
2021 - Las Vegas, Nevada (EUA): Mary Wilson, cantant estatunidenca, cofundadora i membre de The Supremes (n. 1944).^[29]

Festes i commemoracions

Santoral^[30]

Església Catòlica^[31]

Sants al Martirologi romà (2011): Quinta d'Alexandria, màrtir (259); Juvenci de Pavia, bisbe (397); Màrtirs de Constantinoble (485); Honorat de Milà, bisbe (570); Pau de Verdun, bisbe (649); Nicet de Besançon, bisbe (s. VII); Esteve de Grandmont, fundador dels grandmontesos (1124); Jeroni Emiliani, fundador dels pares somascos (1537); Josefina Bakhita, verge (1947).
- Beats al Martirologi romà (2011): Pere Igni, monjo (1089); Giuseppina Gabriella Bonino (1906), fundadora de les Germanes de la Sagrada Família de Natzaret.
Sants que no figuren al Martirologi: Pau, Luci i Ciríac de Roma, màrtirs; Kigwe de Cornualla, verge (s. V); Guetenoc i Jacut de Bretanya (s. VI); Macari d'Auxerre, abat (ca. 585); Drume de Canihuel, eremita (s. V-VI); Màrtirs de Persia (s. VI); Oncho de Clonmore, pelegrí i poeta (ca. 600); Ermenfrid de Verdun, bisbe (612); Elfreda de Whitby, abadessa (714); Laureat de Castelpoto, màrtir; Cuthman de Steyning, eremita (800); Meingold d'Huy, màrtir (ca. 892).
Beats que no figuren al Martirologi: Jacopa de Settesoli, amiga de Francesc d'Assís (segle xiii).
Venerables: Milada de Praga, abadessa (994); Isaias Boner, monjo (1471); Philipp Jeningen, prevere (1704).
Venerats a l'Orde de la Mercè: beats Alfons de Riera, Francesc d'Aretto, Dionisi Rugger i François Donsu.

Església Copta

1 Meixir: Els 150 Pares del Concili de Constantinoble I (381); Pere I d'Alexandria, bisbe i màrtir (311).

Església Apostòlica Armènia

19 Arac': Terratrèmol al temps de Teòfil el Jove; Espensip, Elasip, Melasip i Neonil·la, màrtirs a Capadòcia; Xenofon, Maria, Arcadi i Joan (510).

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)

Se celebren els corresponents al 21 de febrer del calendari gregorià.

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)

Corresponen als sants del 26 de gener del calendari julià.

Sants: Ananies, Pere i set soldats màrtirs de Fenícia (295); Ammon, deixeble d'Antoni el Gran (350); Simeó el Vell del Sinaí (ca. 390); Paula de Roma, verge (404); Xenofont, Maria, i els seus fills Arcadi i Joan de Constantinoble (510); Gabriel de Jerusalem, abat (s. V); Josep Estudita, bisbe de Tessalònica (832); troballa de les restes de Teodor Estudita en 845; David IV de Geòrgia, rei (1113); Xenofont de Robeiki, monjo (1262); Gabriel de Novgorod, metropolità (1801); Matuixka Maria de Gatxina, màrtirs (1930); Ciril de Kazan, màrtir (1937); Arcadi, Joan, màrtirs (1938)

Església Ortodoxa de Grècia

Climent l'Estilita, monjo (1111); Dos màrtirs de Frígia

Església Ortodoxa de Geòrgia

David IV de Geòrgia, rei (1113).

Església Evangèlica d'Alemanya

Georg Wagner, màrtir (1527).

Referències

↑ Hani, Tahar. «The Paris massacre that time forgot, 51 years on» (en anglès). France24, 17-10-2012. [Consulta: 8 febrer 2020].
↑ Fortuño Llorens, Santiago. «Amalia Fenollosa Peris». Real Academia de la Historia. [Consulta: 20 desembre 2024].
↑ Villafranca Giner, Encarna «Maria Mulet, escriptora i docent (1911-1982)». Revista Valenciana de Filologia, 10-11-2020, p. 109-133.
↑ «Josep Coll i Coll». Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 30 desembre 2022].
↑ López Gual, Miquel. «Cristina Rita Larrucea. La representació política menorquina en les institucions democràtiques». Universitat de les Illes Balears. [Consulta: 14 desembre 2024].
↑ «Amparo Marco: “No soy quien para aconsejar ni criticar, pero lo que más me gusta es Castelló”». Diario de Castellón. Castellón Información, 23-05-2019.
↑ Vermander, Benoît, 1960- .... Les jésuites et la Chine : de Matteo Ricci à nos jours. Bruxelles: Lessius, impr. 2012. ISBN 978-2-87299-225-6.
↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
↑ Belchem, John; Price, Richard; Barley, Tony. Diccionario Akal de Historia del siglo XIX (en castellà). Madrid: Akal, 2007, p. 74. ISBN 978-84-460-1848-3.
↑ Belchem, John; Price, Richard; Murphy, Kevin. Diccionario Akal de Historia del siglo XIX (en castellà). Madrid: Akal, 2007, p. 428. ISBN 978-84-460-1848-3.
↑ «Kate Chopin». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
↑ Hillila, Ruth-Esther; Hong, Barbara Blanchard. Historical Dictionary of the Music and Musicians of Finland (en anglès). Greenwood Publishing Group, 1997, pàg. 160-161. ISBN 978-0-313-27728-3.
↑ «Paula Modersohn-Becker». WikiArt. Enciclopedia de Artes Visuales. [Consulta: febrer 2020].
↑ Harrison, Victoria. Elizabeth Bishop's Poetics of Intimacy. Cambridge University Press, 1993, p. 21. ISBN 9780521432030.
↑ «Lana Turner | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 febrer 2020].
↑ «Françoise Claustre» (en francès). Maison du Patrimoine de Céret. Arxivat de l'original el 2020-07-11. [Consulta: 10 juliol 2020].
↑ «Berta Bojetu Boeta». ASCE - Association of Significant Cemeteries in Europe. [Consulta: 4 març 2022].
↑ «Marina Silva». CIDOB. Barcelona Centre for international affairs. [Consulta: febrer 2020].
↑ Holbæk-Hanssen, Hilde. «Lise Davidsen» (en noruec). Store norske leksikon, Actualitzat: 26 juliol 2021. [Consulta: abril 2022].
↑ «Genzebe Dibaba Bio, Stats, and Results | Olympics at Sports-Reference.com», 30-05-2015. Arxivat de l'original el 2015-05-30. [Consulta: 20 gener 2021].
↑ «Pepita Teixidor i Torres | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 febrer 2020].
↑ Abellan, Judith; Alcaraz, Joan Pol; Ballester, Marina; Sellarés, Montserat «Dolors Prats de Presas (o Dolors Prats i Respall): La vida inèdita d’una mestra i pintora penedesenca del segle xx». Del Penedès, num. 35, 2019, pàg. 83-102.
↑ «Mary, queen of Scotland» (en anglès). Enciclopedia Britannica. [Consulta: 19 desembre 2021].
↑ Belchem, John; Price, Richard; Knowles, A.V.. Diccionario Akal de Historia del siglo XIX (en castellà). Madrid: Akal, 2007, p. 264. ISBN 978-84-460-1848-3.
↑ López-Suevos Hernández, Beatriz; Martínez Martínez, Mª Rosario «Eugenia Osterberger (Mme Saunier). La incidencia de la cultura francesa en la compositora galleg». Nalgures, 2016.
↑ «Iris Murdoch | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 febrer 2020].
↑ «The Founder of IOI» (en anglès). International Ocean Institute. Universitat de Malta. [Consulta: 19 desembre 2021].
↑ Bergan, Ronald «Eva Dahlbeck». The Guardian, 11-02-2008 [Consulta: 17 febrer 2020].
↑ «Mary Wilson, Co-Founder of the Supremes, Dies at 76» (en anglès americà). Variety, 09-02-2021. [Consulta: 12 febrer 2021].
↑ Schäfer, Joachim. «Kalender - 8. Februar» (en alemany). Ökumenisches Heiligenlexikon, 2014. [Consulta: 7 gener 2014]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
↑ Santi, beati e testimoni.

Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:8 de febrer.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 8 de febrer

[1] Hani, Tahar. «The Paris massacre that time forgot, 51 years on» (en anglès). France24, 17-10-2012. [Consulta: 8 febrer 2020].

[2] Fortuño Llorens, Santiago. «Amalia Fenollosa Peris». Real Academia de la Historia. [Consulta: 20 desembre 2024].

[3] Villafranca Giner, Encarna «Maria Mulet, escriptora i docent (1911-1982)». Revista Valenciana de Filologia, 10-11-2020, p. 109-133.

[4] «Josep Coll i Coll». Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 30 desembre 2022].

[5] López Gual, Miquel. «Cristina Rita Larrucea. La representació política menorquina en les institucions democràtiques». Universitat de les Illes Balears. [Consulta: 14 desembre 2024].

[6] «Amparo Marco: “No soy quien para aconsejar ni criticar, pero lo que más me gusta es Castelló”». Diario de Castellón. Castellón Información, 23-05-2019.

[7] Vermander, Benoît, 1960- .... Les jésuites et la Chine : de Matteo Ricci à nos jours. Bruxelles: Lessius, impr. 2012. ISBN 978-2-87299-225-6.

[8] Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.

[9] Belchem, John; Price, Richard; Barley, Tony. Diccionario Akal de Historia del siglo XIX (en castellà). Madrid: Akal, 2007, p. 74. ISBN 978-84-460-1848-3.

[10] Belchem, John; Price, Richard; Murphy, Kevin. Diccionario Akal de Historia del siglo XIX (en castellà). Madrid: Akal, 2007, p. 428. ISBN 978-84-460-1848-3.

[11] «Kate Chopin». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: febrer 2020].

[12] Hillila, Ruth-Esther; Hong, Barbara Blanchard. Historical Dictionary of the Music and Musicians of Finland (en anglès). Greenwood Publishing Group, 1997, pàg. 160-161. ISBN 978-0-313-27728-3.

[13] «Paula Modersohn-Becker». WikiArt. Enciclopedia de Artes Visuales. [Consulta: febrer 2020].

[14] Harrison, Victoria. Elizabeth Bishop's Poetics of Intimacy. Cambridge University Press, 1993, p. 21. ISBN 9780521432030.

[15] «Lana Turner | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 febrer 2020].

[16] «Françoise Claustre» (en francès). Maison du Patrimoine de Céret. Arxivat de l'original el 2020-07-11. [Consulta: 10 juliol 2020].

[:0-17] «Berta Bojetu Boeta». ASCE - Association of Significant Cemeteries in Europe. [Consulta: 4 març 2022].

[18] «Marina Silva». CIDOB. Barcelona Centre for international affairs. [Consulta: febrer 2020].

[19] Holbæk-Hanssen, Hilde. «Lise Davidsen» (en noruec). Store norske leksikon, Actualitzat: 26 juliol 2021. [Consulta: abril 2022].

[20] «Genzebe Dibaba Bio, Stats, and Results | Olympics at Sports-Reference.com», 30-05-2015. Arxivat de l'original el 2015-05-30. [Consulta: 20 gener 2021].

[21] «Pepita Teixidor i Torres | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 febrer 2020].

[:02-22] Abellan, Judith; Alcaraz, Joan Pol; Ballester, Marina; Sellarés, Montserat «Dolors Prats de Presas (o Dolors Prats i Respall): La vida inèdita d’una mestra i pintora penedesenca del segle xx». Del Penedès, num. 35, 2019, pàg. 83-102.

[23] «Mary, queen of Scotland» (en anglès). Enciclopedia Britannica. [Consulta: 19 desembre 2021].

[24] Belchem, John; Price, Richard; Knowles, A.V.. Diccionario Akal de Historia del siglo XIX (en castellà). Madrid: Akal, 2007, p. 264. ISBN 978-84-460-1848-3.

[25] López-Suevos Hernández, Beatriz; Martínez Martínez, Mª Rosario «Eugenia Osterberger (Mme Saunier). La incidencia de la cultura francesa en la compositora galleg». Nalgures, 2016.

[26] «Iris Murdoch | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 febrer 2020].

[27] «The Founder of IOI» (en anglès). International Ocean Institute. Universitat de Malta. [Consulta: 19 desembre 2021].

[28] Bergan, Ronald «Eva Dahlbeck». The Guardian, 11-02-2008 [Consulta: 17 febrer 2020].

[29] «Mary Wilson, Co-Founder of the Supremes, Dies at 76» (en anglès americà). Variety, 09-02-2021. [Consulta: 12 febrer 2021].

[30] Schäfer, Joachim. «Kalender - 8. Februar» (en alemany). Ökumenisches Heiligenlexikon, 2014. [Consulta: 7 gener 2014]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.

[31] Santi, beati e testimoni.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

[20]

[21]

[22]

[23]

[24]

[25]

[26]

[27]

[28]

[29]

[30]

[31]

PROFILPELAJAR.COM

8 de febrer

Esdeveniments

Naixements

Necrològiques