Panorama de Lubec
Lubeca (en tedesco Lübeck ; 214, 20 km²[ 6] , m 13[ 6] , 210 000 ab. ca.), ła xe na sità de ła Germania , faxente parte del Land Schleswig-Holstein e situà lungo el corso del fiume Trave [ 7] [ 8] [ 9] [ 10] , che preso el soborgo balneare de Travemünde se geta inte ła Baia de Lubeca (Lübecker Bucht )[ 10] .
Seconda sità del Land dopo Kiel e un tenpo uno dei centri prinsipałi par el comercio del Nord Europa[ 9] , ła se fregia del titoło de "Libera sità anseatica" (Freie Hansestadt ), 'vendo fato parte de ła Lega anseatica .
El çentro storico xe anoverà dal 1987 inte ła lista del patrimonio mondiałe de l'umanità stiłà da l'UNESCO come "prototipo de sità ocidentałe del XII secoło ".[ 8] [ 11]
Da uno dei so' citadini pì ilustri, el scritore Thomas Mann , la xe stà definìa "carateristico nido".[ 12]
Etimołogia
El nome "Lübeck" deriva da ła paroła slava Liubice , che vołe dire "(l')amà" e che designava un insediamento soraba del IX secoło .[ 7]
Geografia
Cołocaxion
Lubeca se tróva inte ła parte sud-orientałe del Schleswig-Holstein , tra Anburgo e Kiel (rispetivamente a nord-est de ła prima e a sud-est de ła seconda), al confine co el Land Meclenburgo-Pomerania Anteriore (e quindi co l'ex Repùblica Democràtega Todesca )[ 10] , a çirca 65 km[ 13] a ovest de Wismar e a çirca 120 km[ 14] a ovest de Rostock .
Sudivixion aministrativa
Innenstadt (ca. 12 000 ab.)
St. Jürgen (ca. 40 000 ab.)
Moisling (ca. 10 000 ab.)
Buntekuh (ca. 10 000 ab.)
St. Lorenz-Süd (ca. 12 000 ab.)
St. Lorenz-Nord (ca. 40 000 ab.)
St. Gertrud (ca. 40 000 ab.)
Schlutup (ca. 6 000 ab.)
Kücknitz (ca. 20 000 Ab.)
Travemünde (ca. 15 000 ab.)
Demografia
Lubeca conta na popołaxion de 210.232 abitanti.[ 6]
Storia
Ła sità xe stà fondà inte el 1159 da Enrico el Leon, duca de Sasonia.[ 7] [ 8]
Ai inixi del XIV secoło , ła sità gera a cao de ła Lega anseatica .[ 8]
Ai inixi del XV secoło , Lubeca contava 25 000 abitanti e ła gera una de łe pì grandi cità tedesche e una de łe pì influenti sità europee.[ 7]
Co el scioglimento de ła Lega anseatica inte el XVII secoło , la sità ga perso de inportansa.[ 8]
Inte el 1942 , inte el corso de ła seconda guera mondiałe , xe stà distruto el 25% del centro storico de ła sità.[ 8] [ 11]
Dopo el conflito, xe stà fata na opera de ricostruxion, durà fin al 1961 .[ 8] [ 11]
Monumenti
Ben protexesto da l'UNESCO Sità anseatega de Lubeca Lübeck Tipołoxia cultural Critero (iv) Ano 1987 Linganbo inglexe fransexe
[[Categoria:Patrimoni de l'umanità in Zermània ]]
Holstentor , porta difensiva del 1464 -1478 [ 8] [ 9] [ 15] [ 16]
Rathaus (Municipio, XIII-XVI secoło) [ 8] [ 9] [ 17]
Duomo de Lubeca , fondà inte el 1173 [ 8] e conpletà inte el 1341 [ 18]
Marienkirche (Ciexa da Santa Maria, 1250 -1350 )[ 8] [ 19]
Petrikirche (Ciexa de San Piero, XIV-XV secoło)[ 8] [ 9]
Buddenbrookhaus , al nr. 4 de Mengstraße, casa dei Mann, co faciata baroca del 1758]][ 8] [ 9] [ 16]
Heiligen-Geist-Spital ("Ospedałe del Spirito Santo", fondà inte el XIII secolo )[ 8]
Haus der Schiffergesellschaft (1535 ) [ 8] [ 18]
Salzspeicher (magaxini del sałe), sìe edifici del XVI-XVIII secoło [ 9] [ 15]
Spor
Personaji çełebri
Xemełagi
Gałeria de someje
Ła scała fora del
Municipio
I magaxini del sałe
Note
↑ URL de refarensa: https://www.destatis.de/DE/ZahlenFakten/LaenderRegionen/Regionales/Gemeindeverzeichnis/Administrativ/Aktuell/05Staedte.html .
↑ URL de refarensa: http://www.klimabuendnis.org/nc/kommunen/das-netzwerk.html .
↑ URL de refarensa: http://www.mayorsforpeace.org/english/membercity/map/europe.html . Data de consultasion: 4 de lujo del 2019.
↑ URL de refarensa: https://www.staedteverband-sh.de/de/mitglieder . Data de consultasion: 2 de zenaro del 2020.
↑ URL de refarensa: https://www.ovpm.org/wp-content/uploads/2024/03/liste-villes-en-regle-pour-page-web12-03-2024.pdf . Data de consultasion: 31 de disenbre del 2023. URL del archìvio: https://web.archive.org/web/20240528143447/https://www.ovpm.org/members/cities/ .
↑ 6,0 6,1 6,2 cfr. meinestadt.de: Lübeck Archivià il 29 de zunjo 2012 in Internet Archive .
↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 cfr. Jürgens, Alexander, Schleswig-Holstein , ADAC Verlag, München, p. 112
↑ 8,00 8,01 8,02 8,03 8,04 8,05 8,06 8,07 8,08 8,09 8,10 8,11 8,12 8,13 8,14 cfr. A.A. V.V., Germania Nord , Touring Club Italiano, Milano, 2003
↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 9,6 cfr. A.A. V.V., Itinerari d'Europa , Touring Club Italiano, 1999
↑ 10,0 10,1 10,2 cfr. ViaMichelin.it: Mappa di Lubecca Archivià il 4 de marso 2016 in Internet Archive .
↑ 11,0 11,1 11,2 cfr. Jürgens, Alexander, op. cit., p. 114
↑ cfr. Egert-Romanowska, Joanna - Omilanowska, Małgorzata, Germania , Dorling Kindersley, London, 2000 - Mondadori, Milano, 2002, p. 448
↑ cfr. ViaMichelin.it: Itinerario da Lubecca a Wismar Archivià il 4 de marso 2016 in Internet Archive .
↑ cfr. ViaMichelin.it: Itinerario da Lubecca a Rostock Archivià il 4 de marso 2016 in Internet Archive .
↑ 15,0 15,1 cfr. Jürgens, Alexander, op. cit., p. 115
↑ 16,0 16,1 cfr. Egert-Romanowska, Joanna - Omilanowska, Małgorzata, op. cit., p. 450
↑ cfr. Jürgens, Alexander, op. cit., p. 116
↑ 18,0 18,1 cfr. Egert-Romanowska, Joanna - Omilanowska, Małgorzata, op. cit., p. 451
↑ cfr. Jürgens, Alexander, op. cit., p. 117
↑ cfr. http://www.vfb-luebeck.de/
Altri projeti
Linganbi foresti
(MUL ) Sito ufisałe luebeck.de .
Lubecca Treccani.it – Enciclopedie on line , Istituto de ła Ençiclopedia Italiana.
Elio Migliorini, Hans Mohle, Gino Luzzatto, Elio Migliorini -, LUBECCA , in Ençiclopedia Italiana , Istituto de ła Ençiclopedia Italiana , 1934.
Elio Migliorini, LUBECCA , in Ençiclopedia Italiana , II Appendice, Istituto de ła Ençiclopedia Italiana , 1949.
Lubecca , in Disionàrio de istòria , Istituto de ła Ençiclopedia Italiana , 2010.
(EN ) Lübeck Ençiclopedia Britannica , Encyclopædia Britannica, Inc.
(EN ) Opere riguardanti Lubeca Open Library , Internet Archive .
Lübeck - Sito istitusionałe
Lübeck Tourism
Lübeck Archivià il 29 de zunjo 2012 in Internet Archive . su meinestadt.de
Lübeck su Wikivoyage
Mapa de Lubeca Archivià il 4 de marso 2016 in Internet Archive . su ViaMichelin.it]