La vila vièlha de Segòvia constituís un ensemble artistic e arquitectural fòrça ric, que la beutat es amplificada per la majestat del site ont s'establís la vila: un promontòri en fàcia de la Sierra de Guadarrama.
Dempuèi la Roma antica demòra un aqüeducte que son estat de conservacion es remarcable.
L'Edat Mejana marquèt fòrça marquèt la vila. Los barris de la vila e l'Alcazar son de testimònis de son ròtle de plaça fòrta, alara que fòrça glèisas romanicas (San Esteban, San Millán, San Martín, la Santísima Trinidad, San Andrés, San Clemente, Santos Justo y Pastor et San Salvador) mòstran l'intensa vida esperitala dins la ciutat, dominada par la Catedrala de Santa Maria. La vila vièlha es entornejada de monastèris fòra los barris. E mai, fòrça palais e ostals dels senhors d'una granda valor arquitecturala foguèron edificats a la fin de l'Edat Mejana e al començament del sègle XVI, epòca ont Segòvia foguèt centre de l'industria de la lana del Reialme de Castelha. Sas produccions s'exportavan cap a Anglatèrra e Flandes, mercé als ligams unissent lo nòrd d'Euròpa e Espanha dempuèi los Reis Catolics e Carles Quint.
Las glèisas romanicas : Sant Estève, Sant Millán, Sant Martin, la Santísima Trinidad, Sant Andrieu, Sant Clemenç, Sants Just e Pastor, La Vera Cruz e Sant Salvador...
Lo quartièr jusieu
Gastronomia
Lo "cochinillo" : pòrc
Lo "cordero" : anhèl
Lo formatge de feda
Lo "ponche segoviano" : dessèrt tipic
E tanben los dessèrts "roscos", "florones", "bollos"