La premiera sintèsi se debanèt donc lo 8 de decembre de 1994 durant una experiéncia menada au Centre de Recèrca sus leis Ions Pesants per la còla internacionala de Sigurd Hofmann (1944-2022)[3]. La reaccion esperada èra la meteissa e, aqueu còp, au mens tres atòms de roentgeni foguèron observats. En 2002, lo laboratòri tornèt realizar l'experiéncia e capitèt de produrre tres atòms suplementaris de roentgeni[4].
Lei proprietats quimicas dau roentgeni son pas clarament conegudas car la produccion limitada e la durada de vida febla deis atòms permèton pas de realizar de mesuras. Lei proprietats anonciadas son donc eissidas de modèls predictius. Lo roentgeni es donc generalament presentat coma un metau de transicion dau blòt d e un metau nòble aguent de proprietats similaras a l'aur, l'argent e lo coire[8].
Ocurréncia e isotòpia
Lo roentgeni es un element fòrça instable qu'es pas present dins la natura. Au mens 9 isotòps son estats identificats. Lo mens instable es lo roentgeni-282 qu'a un periòde radioactiu de 130 s. Pasmens, de modèls suggerisson l'existéncia dau roentgeni-286 que seriá pus estable amb un periòde radioactiu de 10,7 mn[9].
(en) Georges Audi, Olivier Bersillon, Jean Blachot e Hendrik Aaldert Wapstra, « The NUBASE evaluation of nuclear and decay properties », Nuclear Physics A, vol. 729, 2003, pp. 3-128.
(en) D. C. Hoffman, A. Ghiorso e G. T. Seaborg, The Transuranium People: The Inside Story, World Scientific, 2001.
(en) H. Kragh, From Transuranic to Superheavy Elements: A Story of Dispute and Creation, 2018.
Nòtas e referéncias
↑Dins leis obratges ancians, es possible de trobar eka-aur, unununi, element 111 ò E111. Lo premier tèrme èra construch en utilizant lei règlas prepausadas per Mendeleiev, lo segond èra lo tèrme oficiau chausit per l'IUPAC avans la descubèrta oficiala de l'element e lei dos darriers èran de tèrmes emplegats au sen de la comunautat scientifica.
↑(en) R. C. Barbar, N. N. Greenwood, A. Z. Hrynkiewicz, Y. P. Jeannin, M. Lefort, M. Sakai, I. Ulehla, A. P. Wapstra e D. H. Wilkinson, « Discovery of the transfermium elements. Part II: Introduction to discovery profiles. Part III: Discovery profiles of the transfermium elements », Pure and Applied Chemistry, vol. 65, n° 8, 1993, p. 1757.
↑(en) S. Hofmann, V. Ninov, F. P. Heßberger, P. Armbruster, H. Folger, G. Münzenberg, H. J. Schött, A. G. Popeko, A. V. Yeremin, A. N. Andreyev, S. Saro, R. Janik e M. Leino, « The new element 111 », Zeitschrift für Physik A., vol. 350, n° 4, 1995, pp. 281-282.
↑(en) S. Hofmann, F. P. Heßberger, D. Ackermann, G. Münzenberg, S. Antalic, P. Cagarda, B. Kindler, J. Kojouharova, M. Leino, B. Lommel, R. Mann, A. G. Popeko, S. Reshitko, S. Śaro, J. Uusitalo e A. V. Yeremin, « New results on elements 111 and 112 », European Physical Journal A., vol. 14, n° 2, 2002, pp. 147-157.
↑(en) P. J. Karol, H. Nakahara, B. W. Petley e E. Vogt, « On the discovery of the elements 110–112 », Pure Appl. Chem., vol. 73, n° 6, 2001, pp. 959-967.
↑(en) P. J. Karol, H. Nakahara, B. W. Petley e E. Vogt, « On the claims for discovery of elements 110, 111, 112, 114, 116, and 118 », Pure Appl. Chem., vol. 75, n° 10, 2003, pp. 1601-1611.
↑(en) J. Corish e G. M. Rosenblatt, « Name and symbol of the element with atomic number 111 », Pure Appl. Chem., vol. 76, n° 12, 2004, pp. 2101-2103.
↑(en) Darleane C. Hoffman, Diana M. Lee e Valeria Pershina, « Transactinides and the future elements », dins L. R. Morss, Norman M. Edelstein e Jean Fuger, The Chemistry of the Actinide and Transactinide Elements, 3a edicion, Dordrecht, Springer Science+Business Media, 2006.
↑(en) S. Hofmann, S. Heinz, R. Mann et al., « Remarks on the Fission Barriers of SHN and Search for Element 120 », dins Y. E. Peninozhkevich e Y. G. Sobolev (dir.), Exotic Nuclei: EXON-2016 Proceedings of the International Symposium on Exotic Nuclei, Exotic Nuclei, 2016, pp. 155-164.