Lo norvegian (autonim: norsk, AFI: [ˈnɔʂːk] ⓘ o [ˈnɔʁsk]) es una de las lengas escandinavas, es a dire la branca septentrionala de las lengas germanicas. Lo norvegian se caracteriza de possedir doas nòrmas literàrias, ambedoas reconogudas en Norvègia: lo bokmål («lenga dels libres»), egalament nommat danonorvegian, e lo nynorsk («neonorvegian»). Emplega l'alfabet latin.
Estandardizacion
Existisson doas varietats estandardizadas concurrentas en norvegian, que totas doas tenon una reconeissença oficiala en Norvègia. Cada comuna pòt causir l'usança preferenciala d'una o l'autra.
- Lo bokmål («lenga dels libres», sonat ancianament riksmål, «lenga del reialme», de còps tanben se ditz danonorvegian) es la varietat mai utilizada dempuèi la segonda mitat del sègle xx. Es un mescladís entre la fonetica norvegiana e de formas venent del danés, qu'èra l'anciana lenga oficiala durant l'union entre los reialmes de Norvègia e Danemarc.
- Lo nynorsk o neonorvegian (sonat ancianament landsmål, «lenga del país») es una varietat que s'utiliza mai que mai dins las comunas occidentalas e centralas de Norvègia. Lo nynorsk es mai pròche dels dialèctes norvegians modèrnes, qu'assaja de defugir rigorosament las interferéncias del danés.
L'Estat norvegian a adoptat de reformas successivas al sègle xx per impausar de formas convergentas en bokmål e en nynorsk, mai que mai dins l'ortografia, los neologismes e certanas formas gramaticalas.
Referéncias
- ↑ De Smedt, Koenraad; Lyse, Gunn Inger; Gjesdal, Anje Müller; Losnegaard, Gyri S. (2012). The Norwegian Language in the Digital Age. White Paper Series. Berlin, Heidelberg: Springer Berlin Heidelberg, p. 45. DOI 10.1007/978-3-642-31389-9. ISBN 9783642313882. «Norwegian is the common spoken and written language in Norway and is the native language of the vast majority of the Norwegian population (more than 90%) and has about 4,320,000 speakers at present.»
