Karate![]() Lo karatè (prononciacion: [kaˈɾa.te]; 空手道) es un art marcial d’ataca e de defensa, d’origina ryukyuana, que consistís a concentrar tota la fòrça del còs en un endrech determinat. Atal doncas, es un art d’autodefensa amb un aspècte espiritual predominant. Origina e creacionLo karate se desvolopèt dins l’illa d’Okinawa, ont los ocupants japoneses avián enebit l’us de las armas. Foguèt puèi introduch e espandit al Japon per Gichin Funakoshi. Tre la siá creacion, l'objectiu de l'art aqueste ne foguèt d'arribar a que lo karateka (id est lo que practica lo karate) pòsca causar un damatge definitiu a l'adversari amb sonqu'un còp, cop de punh, atemi (valent a dire palmada) o cop de pè. DefinicionTecnicasLo karate (kara:vuèg e té:man) o karate-do (do:camin, donc lo camin de la man vuèja) es una disciplina que se practica amb las mans vuèjas e desarmat. Los braces e las cambas s'entrainan amor de s'abastar las meteissas agilitat e poténcia que ne pòdon o poirián una arma reala. EssénciaL'esséncia, la quita esséncia, la quintaesséncia de totas las tecnicas utilizadas al karate se concentra dintre lo kime. CompeticionsComa espòrt de competicion, lo karate se devesís en doas practicas o espròvas:
La nòrma o règla principala dins aquels combats es lo contaròtle del contacte fisic amb l'adversari.Una ataca (atemi o còp de pè) pòt causar fòrça prejudicis o damatges fisics al combatent que lo colpable n'es de tot biais e gaireben sempre desqualificat.
Totes los kata ne cabisson los elements essencials per l'emplec en totalitat del còs del practicant d'aicesta disciplina. Las tecnicas basicas dels kata ne son de parar e atacar amb los punhs, las mans o los pès, n'èssent tot aquò combinat dins una forma logica, coma s' en fàcia i aguèsse qualqu'un, qualqu' adversari, un autre campion. Ligams extèrnes
BibliografiaNòtas e referéncias |