FeldspatLos feldspats son un grop de minerals fòrça abondoses dins l'escòrça terrèstra, que conten gaireben 60% de las ròcas terrèstras.[1] Los feldspats son presents dins lo granit, essent lo mineral mai meteoritzable que forman aquela ròca, l'alteracion del qual dona luòc a la transformacion del granit en sablon. FormacionMai sovent, los feldspats se forman a nauta temperatura amb d'estructuras desordonadas passant, per refregiment, dins un estat mai ordenat a temperatura mendre. Es lo cas dels polimòrfs sanidina (de nauta temperatura), ortoclasa (intermediària) e microclina (de bassa temperatura).[2] ProprietatsLos feldspats presentan una bona exfoliacion en doas direccions formant d'angles de 90°. La duretat dels minerals d'aquel grop es de gaireben 6 e son pes especific vària entre 2,55 e 2.76 levat pels feldspats de bari, mai pesucs. Apertenon a la sosclassa dels tectosilicats, dins dels silicats. Los minerals d'aquel grop respondon a la formula generala XZ4O8, donat:
 La composicion dels feldspats mai comuns se pòt exprimir en foncion del sistèma ternari: ortoclasa (KAlSi3O8) - albita (NaAlSi3O8) - anortita (CaAl2Si2O8), es a dire, totes los minerals d’aquel grop son de solucions solidas de l'ortoclasa, l'albita e l'anortita.[3] Segon la cristallizacion, se forman dos grands sosgrops: aquel del feldspat de potassi e bari, de simetria monoclinica, e aquel de sodi-calci (plagioclasi), de simetria triclinica:
Los feldspats potassics se presentan en formas divèrsas, e lors proprietats opticas e fisicas an de difereéncias gradualas. Las plagioclasis son de mesclas d’albita e anortita e constituisson una sèria completa, dempuèi l’albita pura fins a l’anortita pura. Referéncias
|
