EndogamiaPer oposicion a l'exogamia, l'endogamia es observabla dins las societats ont se causís son partenari a l'interior del grop (social — omogamia — mas tanben geografic, professional, religiós), exclusissent de personas tocada per un interdit. Concernís pas jamai la familha quitament fa pression per un maridatge preferencial dins lo clan. L'endogamia, practica observada per totes los pòbles de la Tèrra, consistís a causir prioritàriament e majoritàriament son futur espós/sa futura espoda a l'interior de:
Formas d'endogamiaEndogamia geograficaLa demografia istorica mostrèt que fins al sègle XIX, lo conjunt èra causit dins 80 a 90 % dels cas dins un rai de 8 a 10 km. Es a dire las doas ora que pregava lo jovent caminant per anar cortejar sa promesa. Los fluses matrimonials pòdon èsser frenats per de malas vias de comunicacion, o per tot obstacle natural (mont, fluvi…). L'airal geografic inicial (8 a 10 km) amentèt amb lo temps segon per exemple de cambiaments socials (la democratizacion de l'ensenhament de favorizar los encontres a l'escòla) o dels desvelopament de las vias e mejans de comunicacion. Endogamia socialaEs dictada per de motius mai economics que sentimentals. Es la volontat de doas familhas d'unir lors enfants o, senon dels conjunts, d’enforçar o manténer la posicion economica de lor entrepresa o lor estatut social. Es lo maridatge arrenjat o forçat dins las classas possedantas. Per las classas mens aisidas, l'endogamia sociala es practicada per manca de poder s'afranquir de sa condicion; es nomenada « omogamia ». Endogamia professionalaLo maridatge se fa de preferéncia a l’interior d'un grop professional sovent d'elèit. Endogamia religiosaEs lo fach de se maridar entre personas de la mèsma religion e/o de la mèsma secta. Reproduccion sexualaL'endogamia pòt èsser criticada quand s'agís de consangüinitat (per exemple las alianças entre cosins per rason materiala o cultural), a vegada tanben valorizadas. Vejatz tanbenBibliografia
Articles connèxesLigams extèrnesNòtes e referéncias |
