Det![]() Los dets (var. dits) (del grèc ancian δάκτυλος, que venguèt pel latin en "digitus") son las extremitats articuladas de las mans e dels pès de l'Òme e de qualques animals. La preséncia de dets caracteriza lo clade dels tetrapòds. Dets umansLos cinc dets del pè son nomenats artelhs. Los cinc dets de la man son:
Son numerotats de I a V en chifras romanas en partent del poce. Un det es compausat de tres falanjas, levat lo poce e l'artelh gròs, que n'an que doas. S'agís, en partent de la palma, de la falanja, la falangina e de la falangèta. Es sus aquela darrièra que creis l'ongla. Aqula falanja es fòrça nerviada, çò que dona una granda sensibilitat al det, subretot al nivèl de la polpa — l'extremitat carnuda del det — que compren un grand nombre de receptors tactils. Las rufetas que son a l'origina de nòstra emprenta digitala jògan un ròtle important d'amplificacion de las sensacions de gran e de textura dins l'exploracion dels objècts que tocam. Quand la pèl del cap del det alisa une superfícia, las rufètas provòcan de microvibracions detectadas pel sistèma nerviós e interpretadas pel cervèl[1]. BiologiaL'òrdre de creacion dels dets, pendent lo desvolopament du fètus es lo seguent: anular, det pichon, det grand, indèx e finalament poce. Los dets ne contenon pas de muscle. Son ligats per de tendons a des muscles extensor e muscles plegadisses situats dins l'avantbraç. Los dets venon amochonats banhats dins l'aiga: l’agençament de las rufas en un malhum de canals divergents, non connectats permet a l’aiga de colar mai eficaçament quand se fa una pression dels dets sus un supòrt, ofrent atal una melhora aderéncia[2]. Nòtas e referéncias
Vejatz tanbenLigams extèrnes
|