Boris Vian (nascut a Vila d'Avray idem Ville-d'Avray, Sèina e Oise, ara Nauts de Sèina lo 10 de març de 1920, defuntat d'un infart sobte e letal, folzejat, lo 23 de junh de 1959 a París, França) es un escrivan (romancièr, novelista, poèta, autor de cançons, dramaturg, libretista d'opèra, cronicaire, ensagista, critic, traductor e autor de lenga anglesa), inventaire de neologismes acceptats per la societat, umorista, cantaire (sovent politicament engatjat), musician (trompetista de jazz e jogaire de cornet), scenarista de cinèma e actor, pintre, engenhaire de l'Escòla Centrala, inventaire, noctambul santgermanopratenc, glòria del Tout Paris, conferencièr, çò es un òme Protèu, e patafisician, Grand Satrap de l'Òrdre, e Pornoscriptor e ca, un òme d'engèni màger, arquièr multicòrdas, un gèni, francés.
Ne serà per un vèspre orràs
Clar, caud, perfumat, sensual
e morirai del poiriment
De d'unas cellulas pauc conegudas
Ne morirai d'una camba desrabada
Per un ratàs gigant sortit d'un traucàs gigant
Ne morirai de cent copaduras
Me ne serà lo cèl tombat dessús
Qu'aquò se trenca coma una vitra pesuga
Ne morirai d'un resclac de votz
Que me ne foradarà ausidors e aurelhas
Ne morirai de blaçaduras sordas
Infligidas a las doas oras de matin
Per de sicaris indecises e capelats
Ne morirai sens me ne mainar
Que morissi ne morirai
Sebelit jos las roïnas secarudas
De mila mètres de coton escrotlat
Ne morirai negat dins l'òli de cambiament d'òli
Trepejat per d'unas bèstias indiferentas
E, just après, per de bèstias diferentas
Ne morirai nus o vestit de tela roja
O cordurat dins un sac amb de lamas de rasor
Ne morirai benlèu sens me calcinar
Tot plen de vernís als artelhs
Amb de lagremas las mans plenas
Amb de lagremas las mans plenas
Ne morirai quand descolaràn
Mas parpèlas jos un solelh enrabiat
Quand a la chut-chut me ne diràn
Causas marridas a boca d'aurelha
Ne morirai de me véser borrelar los pichons
Amai d'òmes estonats e blaimes
Ne morirai rosegat viu
Per de vèrmes, ne morirai amb las
Mans estacadas jos una cascada
Ne morirai cremat dins un incendi trist
Ne morirai un chic, fòrça,
Sens passion, mas amb interès
e puèi quand ne serà tot finit
Morirai.
Dins los ostals que lai morisson los pichons
S'adintra de mond fòrça vièlh
S'assetan dins l'entredós
Amb la lor cana entre los sius genolhs negres
E n'escotan, en tot capejar.
A cada còp que tussís lo pichon
Las siás mans s'arrapan als sius còrs
E ne fan coma d'aranhassas jaunas
E s'esquiça la tos a l'angle de cada mòble
En tot s'enlairar, moligassa atal un parpalhon blasit
E se truca al plafon pesuc.
Te n'an d'unes risolets vagues
E s'aplanta la tos del pichon
E las aranhassas jaunas
Se pausan, en tot tremolar,
Sus las manadas de bois lis
De las canas, entre los genolhs durs.
Que puèi, d'un còp mòrt lo pichon
Se ne lèvan, amai se'n van endacòm mai...
D'en primièr i pensèt pas l'òm
E mastega que mastegaràs
Que lèu lèu se ne gasta l'òs
E vos dòl, e la carís l'òm
L'òm la suènha plen de lanha
E per n'èsser de verai garit,
Desrabar la vos cal, la vida.
D'escrieure de pouèmas
Foguèsse coum abans
Ne feriái mai sovent
Mas ne soi a me far vièlh
A me ne far pro serioset
A me ne far consciencioset
A me ne far pigrosiet
Cançon dirigida d'en primièr contra l'accion (e las accions, venidoiras, que ja se ne solfinavan e solpre e mitralha futurs...) de l'estat francés en Argeria, que n'èra tot just a mand de debutar la siá guèrra de liberacion nacionala, ne foguèt aicesta cançon tre la siá sortida, un escàndol pels unes mas glòria màger per molts.
En ne refudar atal, en plena actualitat, d'anar tuar de pauvres gens, balhava a la societat francesa e d'en primièr parisenca de l'epòca, una dignitat e un coratge sovent perduts en pels meandres meandrasses tan zigazaguejaires, ziziquejaires e d'a vegadas pro torçuts, de la vie parisienne...
Òme public e reconegut (mas pas per totes, que la siá libertat existenciala fonsala ne fasiá romegar mai d'un...)[1], se n'aprofiechèt d'aicesta posicion amor de s'engatjar dins una causa rèirebona que fòrça o gausavan o gausèron pas.
N'aguèron pas ni lo fetge ni l'engèni nimai lo còr per çò far.
Ne foguèt sul pic un succès, e lo primièr franc en Boris (d'aquel paure Boris, que 10 ans aprèp la siá mòrt ne cantarà d'un biais tras que pertocant e pertinent en Jean Ferrat, en 1969... aprèp un cèrt mai lutecian..., que ne vòl el amb el cremar la Borsa amai lo Panteon..., pour voir si ça tuerait les mythes qui nous dévorent tout du long...) a la tornar cantar, va èsser en Marcel Mouloudji.
Mas d'unes que i a la se degeliguèron pas encara aicesta cançon d'empachaire e entrepachaire de virar redond, ges carrat... (id est una autra dimension de l'òme Protèu...).
Una directritz d'escòla de Montluçon ( de vas Montluçon... la nòstra ultima Thule occitana, coma çò li'n diguèt en Micheu Chapduelh) foguèt suspenduda per la vida de tota foncion dins l'administracion publica per aver fach cantar per dos dels sius escolans Le déserteur lo 8 de mai de 1989, per tal de ramentar la capitulacion de l'Alemanha hitleriana lo 8 de mai de 1945.[3]
Lo siu messatge (ja me n'ausissi a craïnar los que la paraula messatge los fa sul pic cacalassar, mas es rire d'una sola gauta, lo rire pèc dels endecats umans...) foguèt pas oblidat que, començat amb la Guèrra d'Argeria, ne foguèt tanben un dels imnes de la resisténcia a la Guèrra de Vietnam o la del Golf de tan marrida membrança, per tot l'encloscatge mediatic que foguèt, e tanben la d'Afganistan... (To be continued... ailàs!)
Tant que i aurà de guèrras e tant que i aurà d'òmes sus Tèrra ...From here to Eternity... ne serà son messatge e totjorn, actual.
Monsur lo President
Vos fau ara una letra
Que legiretz benlèu
Se n'avètz temps e léser
Me recebèri uèi
Los papièrs de l'armada
Per n'anar a la guèrra
Davant mècres que ven
Monsur lo President
La vòli pas cap far
Que ne soi ges sus tèrra
Per tuar d'innocents
Vos vòli ges macar
Mas ara o vos cal dire
Que ja o decidèri
Ieu me'n vau desertar
Que dempuèi que naissèri
Se me moriguèt lo papà
Se me n'anguèron los frairòts
Se me plorèron los pichons
La mamà ne patiguèt tant
Que ja n'es ela dins lo siu clòt
E se ne trufa de las bombas
E se ne vira del groüm
Quand èri presonièr
Me raubèron la femna
Me raubèron mon arma
E tot lo miu passat
Deman e subre d'ora
Ieu tamparai ma pòrta
Ciao leis annadas mòrtas
E per mila camins n'anirai
Quistarai per la miá vida
En per las estradas de França
D'a Breizh o Elsass entrò Provença
E çò li ne dirai al mond
Refusatz d'obesir
Refusatz de la far
Anetz pas a la guèrra
Refusatz de partir
Se cal balhar de sang
Anatz donar lo vòstre
Ne sètz bon presicaire
Bon sénher President
E se me secutatz
Prevenètz los gendarmas
Que ieu aurai pas d'arma
E que poiràn tirar
....... en Boris Vian (1954)
Un jorn
I aurà quicòm mai que lo jorn
Quicòm mai franc que li ne diràn de Jodel
D'un quicomet encara, translucid coma l'arcanson
Que lo s'encastarem dins l'uèlh amb un gèst elegant
I aurà l'auralha, mai crusèl
Lo volutin, mai deglende
Lo comol, mens sempiternal
Lo bauf, que sempre ennevat
I aurà lo chalamondre
L'iurunini, lo baroïc
E tot un plantat d'alanonhas
Las oras seràn diferentas
Pas parièras, sens resultat
Inutil de ne fixar ara
Lo detalh precís d'aquò tot
Una certitud ne demòra: un jorn
I aurà quicòm mai que lo jorn.
es un ès ser u,nic
D'un molon d'exemplars pastat
Que ne pensa son qu'en ver...me...s
amai n'esc riu son k hein mu si k
Sub re de sic ut s di vèrs es
de rog es a mai de verd s
mas tos te mp s ma g ni fi qu és.
____________________________________
fO GUeSSI POU E TO
Fou gue ss i pou et o
sari ai ibr ou nho
aur i ai un na s rou j
un a gran da bos t ia
que l ai fou tria i
ma i de ce nt on net s
on temp ila ri ai
mou nobr con plait t
_______________________________________________________
UN ÒM NUSADET CAMINAVA
Un òm nusadet camin a va
Amb l'ab it en ma ns
L'ab it en ma ns
Es be n lè u pa s ma l in
Ma s sa m fe r ir e
L' ab it al am ai n
La bi ta l a ma in
aiaiaiaiaiaiai
Vòli una vida en forma d ar et
Su s un as i et b la va
al fo ns du na da qu os
so let on
vo li un av id en fo rm de sor ra
di ns de ma ns
en forma de pan verd o de cruga
en forma da savata mòla
en forma de faridondaina
de ramonaire o de l il lac
de teera plena de calhaus
de perruquièrr salvatge o d'edredon fol
voli una vida en forma de te
e lai mas na i pas ja ma i pro
ne soi pas jamai content.
... Lo cinèma Saint-Germain-des-Prés... De segur que lai trèva un fantauma desguisat 'cacademician !!!
citacions
UN DE MAI
Un de mai
Un sens rason
Mas perque los autres
Se plantejan-ti lou perdequé delhs autres
Li ne tornan res ponça ambe los mots dels auts
De qué ne far autre
qu'esc ri u re, los autres
ne t ran talh e ja r
mai ne tor na r díser
ne torn a r cerc ar
t orna r rec er car
a ma i pa s trob a r
se ne far cag a r
a mai se ne dir d'arre n no n serv eish
Que valdriá melhor se ga(sa)nhar la ton(ha
Mas ma vida l'ai ieu que l'ai mi bido
me n'es cap besonh la me ga(sa)nhar
Es cap cap problèma a de cap
Çò so l(quai)si-be me sab i
tot es ja lo's plant e gèr on
Tot i s se n'inter roguèron
Suls mai piti sicudotet s
La vetz a iéu de qué me'n sòb ra
Me prenguèron tot
lu mots com ò de s
lei mò pouli per fer dau verb
los grumoses los cau's lei grossets
Eths cèus astram lei lanternonas
e las putas ersassas molassas put as sa s put assatz
qu'en rabia da s se ros i go nhan Roc am ro i
E s tot fosc or es tot es tot crida r s
es com o l de sang me i de sex
De vent os ona s ma i ròb in s
A l èra io de qué me'n sòb ra
Se o 'm cal sen s brut de man d ar
E s s en s esc ri u re e s se n s dorm ir
Se ne cal que cercquèssi ta jo
sens mot mutar quit a ment tu
A l na n et qu'm cor jo l pos t am
Al pape t aire hens my pòcha
ni al q rat de ma tir et a
Se cal se fau be'n cau e i cal (fòtimoussu
que mes cand alh e
sol et on et sen s sur tor i èra
que vo'n gaha la bic ona et a el a
mai vos cot el e ja as a cop
emb na lanç o net a de va s e li na
E mai emai
Me ne sac èsser al a càrce r
Ne sob ra rà
pro na serv ela
e ma i ne venc gès si raj a r ls mi us mot s
se minte r roguèron tot es
Ai pus cap lod rec he par l ar
Me pan èron tot es ai la mon au t
se n instal l er on tot es lo s que brilh avan
Amb e de lir as pedal e tas
am be del iras vapor e tas
amb e delir as de u e ch soc s
E de pec gasis re act o r s
ai pas lo men drena sic dot
ai son que los mots pus planòts
tot e s lo s mot s co n i fl e t s mo l e da s pom p i lh s
ai son que me ie u lo la la s<br<
Ai son que de do n t de que e s qu o ra c a l
De qu' e s, e la e e l, son qu el es nos aut res vo s si no n
Cos si ne vol e t qu efa guès si
D'un pou è mo a m bak aile mol la h
e ben, maganha, ne farai gis.
I a d'unes sèxes cort et on s
Mai d'au tres que penjan als gin olhs
Rai a ts de jaune o v riu let
com a l'om br a tra v ers lar elha
E las fem na s dequ'una s
ne
nòlon
a bolhonet caldo de papas
o concentrat de conilh sauvatjonetonel chic hèras(
Lo bolhonet de conilhet salv atge
quo's
bon
amb
pan et
tosta das
Boris Vian: Mademoiselle Bonsoir seguit de La Reine des garces, librets de comèdias musicalas, 2009 id... Domaisèla Adieu-siatz id La Reina de las garçanièras
Boris Vian: Jazz in Paris, cronicas en anglés, 1998, edicion postuma... Jazz in Paris
Bibliografia generala
manuscrits
Boris Vian: Cent sonnets, recuèlh de 112 poèmas, dont sièis sonets en forma de balada, escriches entre 1940 e 1944, illustrat de dessenhs en colors per en Peter Gna (idem Pierre Léglise)...
Boris Vian: L'automne à Pékin, roman, seguit de Avant de relire L'automne à Pékin per en François Caradec, coll. 10 18 nums 208-209, id id 1964 (amb moltas reedicions)
Boris Vian: Textes et chansons, tèxtes e cançons, causits, ordenats e anotats per en Noël Arnaud, coll. 10 18 num. 452, id id 1970 (quid de las reedicions?)
Boris Vian: Les fourmis, nòvas cortas, coll. 10 18 num. 496, id id id (id)
Boris Vian (d' al diable Pauvert tornat...): Cinéma/Science-Fiction, cronicas cinematograficas, amb prefaci e nòtas d'en Noël Arnaud, coll. 10 18, num. 1404, id id 1980 (?)... (Aquí " tot ", es pas la Pléiade mas li n'esta fòrça mai "ais endòrsas" 10 18 que non pas la Pleiada al nòstre e si cher amic santgermanopratenc... )
Boris Vian: L'herbe rouge, roman, seguit de Les lurettes fourrées, nòvas cortas, colleccion Le Livre de poche numèro 2622, París, 1969 (pronas reedicions)
Boris Vian: Derrière la zizique, cronicas musicalas, edicion revista e aumentada, establida, prefaciada e anotada per en Georges Unglik, coll. LLdP num. 14269, id 1997 (?)
Boris Vian: Jazz in Paris, cronica musicala en anglés, edicion bilingüa, tèxt establit e revirat, amb prefaci, nòtas e indèx d'en Gilbert Pestureau, mai discografia d'en Claude Rameil, coll. LLdP num. 14555, id id (id)
Boris Vian: Traité de civisme, ensag filosofic, amb presentacion, notas e comentaris d'en Guy Laforêt, coll. LLdP num. 14662, id 1999 (id)
Boris Vian: Mademoiselle Bonsoir, comèdia musicala de catorze tablèus (sic), seguit de La Reine des garces id de 3 actes, ineditas, amb prefaci de n'Ursula Kübler-Vian e M. d'Déé, e proèmi de na Nicole Bertolt, coll. LLdP num. 31611, id 2009 (id) (... aquí " tot " tornarmai... e idem per LLdP que per 10 18... lei pleiadas s'escantísson... parai?)
Vernon Sullivan (...d'aqueu desertor, desertaire e desertador... amai quitament desertur...): J'irai cracher sur vos tombes, roman policièr, cò en Christian Bourgois éditeur, id 1973 (id)
J'irai cracher sur vos tombes (Vos escupirai lei tombèus), filme d'en Michel Gast, (blanc & negre - ja wohl, mein Freund, Kamerad! - / 100'), França1959 (... d'un filme pas tan marrit e traite coma se ne diguèt...)
(e òc, Mai de 1968 que s'abrandèt e ne passèt del tot inapercebut o quasi... Un filme, una òbra, d'absolut e rèiremeritat redescubrir... Ça s'impose !!!!!!!)... E amb lo Pianocktail !!!... e las nimfèas... fins a las cellulas del moriment
+ de 1940 videos de o subre en Boris Vian sus YouTube... vertadièr portal videografic alandat subre las siás cançons ( cantadas per el mas tot parièr dins un molon de versions o de lengas...) & un santfum d'autres documents per descubrir...
En dintrar coma clau Boris Vian dins lo lor sistèma de recèrca...