BlasonEn eraldica, lo blason es l'ensemble format d'un escut e dels ornaments exteriors descrit dins lo blasonnement d'un portaire. L'escut se limita al supòrt del blason, tradicionalament utilizat coma targa a l'Edat Mejana. Existís una certana ambigüitat de l'emplec dels tèrmes «blason», «escut d'armas» e «armas», que foguèron utilizats de faiçon intercambiabla pel passat. Per metonimia, tiba a confondre los tres concèptes qu'an una signafication espicifica. Pasmens, blason es tèrme generic per definir tota tipologia de representacion eraldica. Lo blason es destinat a identificar de linhatges o familhas determinadas egalament utilizat coma simbòl de comunas, regions, estats o d'unas corporacions e organizacions.[1] L'usatge del blason se difusèt amb los torneges e las crosadas, mentre que los insignes eraldics apareguèron en çò de la noblesa dins la segonda mitat del sègle xii.[2][3] EtimologiaLo mot «blason» (prononciat: /blaˈzu/) deriva de l'occitan ancian blezọṉ, blizọṉ (amb las variantas bleso, bliso, blezon, blizon, blezo),[4][5] eissit del latin *blaso.[6] UsatgeLa codificacion rigorosa del blason met en acte l'estructuracion dels elements pertinents a son usatge. Prennat ne compta de la variabilitat dels blasons et de las interpretacions divergentas dels eraldistas, podèm distinguir las seguentas unitats:
Articles connèxesBibliografia
Nòtas e referéncias
|
