Ariditat
L’ariditat es un fenomèn climatic implicant una pluviometria flaca. Dins las regions dichas aridas, las precipitacions son inferioras a l'evapotranspiracion potenciala (notada ETP) donadas de 2009. L'ariditat essent una nocion espaciala, una region se pòt qualificar d'arida o non segon lo periòde. Es marcada sus près de 30 % de las tèrras continentalas[1] e espandida sus diferentas latituds. I a las zònas aridas zonalas degut a la preséncia de la partida davalanta de las cellulas d'Hadley e de desèrts non zonals deguts a de causas divèrsas. L’aridificacion es lo cambi de climat gradual o subte menant a una situacion d'ariditat. DefinicionMalgrat aquelas diferentas classificacions, i a 3 gras comuns per gaireben totes los indicis d’ariditat :
EspandimentLos desèrts zonals se trapan lo long dels tropics:
Los desèrts non zonals an de fonts diferentas:
CausasLas zonas aridas an coma caracteristica un deficit en precipitacions. L'ariditat es subretot causada per la crèsta subtropicala, essent una cencha d'anticiclòns subtropicals semipermanents (desèrts zonals e costièrs). Tanben pòt aver per causa la subsidéncia de l'aire enrè un obstacle del relèu favorizant l’efièch de foehn dins los cases dels desèrts d'abric, o encara a l’alunhament de la region al respècte de las còstas que limita l'umiditat venet dels oceans. Mai l'albedo (poder de rebat) es fòrt, mai lo poder absorbant es flac e los rais son rebatits cap a l'espaci. Dins lo cas d'un domèni arid, l'albedo es tròp elevat e la fòrça de l'energia solar es rebatuda, privant atal la vegetacion d'un possible desvelopament tot en servissent a caufar l'aire çò que favoriza l’evapotranspiracion cap a l’aridificacion. ConsequénciasAl nivèl del sol, l’ariditat dona una rarefaccion dels èsser vivents e una adaptacion d'aqueles e aquelas condicions xericas. Causa de mancas idrologicas: precipitacions flacas e irregularas, malhum idrografics pauc nombroses. Fin finala, i a un procès d’erosion pel vent e d'acumulacion accelerada dels sables acompanhat d'un apauriment dels sols. IndicisLo calcul d'un indici d'ariditat, coma la classificacion dels climas, es totjorn un subjècte de recerca en climatologia. Existís mai d'uns d'indicis e formulas, uns basats sus de critèris climatologics, d'autres biogeografics. Los mai coneguts son aqueles d'Emmanuel de Martonne (1926 à 1941), de Charles Warren Thornthwaite (1948), e de Banhols e Gaussen (1953 à 1957). Indici de GaussenSegon Gaussen, un periòde donat se dich arid, quand : (P : precipitacions totalas en millimètres sul periòde donat, T : temperatura mejana en °C sul periòde donat) Indici d'ariditat de De MartonneL’indici d'ariditat de De Martonne, notat I, aquel indici permet de determinar lo gra d'ariditat d'una region. Per lo calcular, s'utiliza la formula ont P designa las precipitacions totalas per l'an e T la temperatura mejana per l'an; e, per un mes: ont p designa las precipitacions totalas pel mes e t la temperatura mejana pel mes.
Notas e referéncias
Vejatz tanben
Articles connèxes
Fonts (fr)
|