Ido
Creat per Louis Couturat in 1907 e redactet per Louis de Beaufront, Ido esset originalmen creat pro li volentie de reformar defectes perceptet in Esperanto, un lingue que esset creat 20 annus ante por far facil li comunication international. Pos su comense, Ido obtenet li apoy de alcunes in li comunité de Esperanto. Támen, un grand obstacul evenit in 1914 con li subit morte de Couturat, qui esset un de su max influential adeptes. In 1928, Otto Jespersen abandonat li movement de Ido por su propri lingue Novial. Pro tis rasones, e li comense de schismas ínter rival lingues international, Ido perdit popularitá. Li movement de Ido devenit debil, ma li Internet ha auxiliat reviver li popularitá del lingue. Ido usa li 26 lítteres de li alfabete Latin, sin diacriticos. It prende su vocabularium de Anglesi, Francesi, German, Italian, Latin, Russ, Hispan e Portugalesi, e es facilmen comprensibil a gente qui ha studiat Esperanto. Mult ovres litterari ha esset traductet a Ido, includente Le Petit Prince e libres del Bible. Ye li annu 2000, hayat circa 100-200 parlatores de Ido in li munde. Plu recent analises ha monstrat que li númere de parlatores es fórsan ínter 1.000-5.000. Li organisation mundal de Ido have li nómine Uniono por la Linguo Internaciona Ido (Union por li lingue international Ido) e li central organ de Ido have li nómine Progreso (Progresse). Ido anc have quelc national organisationes del movement, quam la Germana Ido-Societo (German Ido-Societé) in Germania. HistorieDesde li unesim annu del existentie de Esperanto, ja existet li idé que it besonat reformes. Zamenhof publicat un suggestat reforme in 1894, quel esset rapidmen rejectet per li comunité de Esperantistes. In 1907, durant li convenida del Delegitaro in Paris, un anonim scriptor identificant se quam "Ido" presentat un reforme a Esperanto simil al reforme de 1894. Ti reforme esset suportat per Louis de Beaufront, un ex li representatives por Esperanto in li convenida. Ye li fin del convenida, li decision esset que, in principle, Esperanto con li changes proposat per li anonim scriptor esset li max bon selection. Támen, poy it esset decovrit que li anonim scriptor esset Louis de Beaufront self, actente con Louis Couturat, un ex li fundatores del Delegitaro. Ti deception fat que mult Esperantistes devenit opositores a Ido. Vide ancLigament extern |