PROFILPELAJAR.COM

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

Zoran Đinđić
Зоран Ђинђић
Philosophiæ doctor
Biografia
Naixement	1r agost 1952 ; Šamac (República Federal Socialista de Iugoslàvia)
Mort	12 març 2003 (50 anys); Belgrad (Sèrbia)
Causa de mort	homicidi, ferida per arma de foc
Sepultura	Nou cementiri de Belgrad, Aleji Velikana, tree-lined Path of Giants
6è Primer ministre de Sèrbia
	25 gener 2001 – 12 març 2003 ; ← Milomir Minić (en) – Nebojša Čović →
67è Alcalde de Belgrad
	21 febrer 1997 – 30 setembre 1997 ; ← Nebojša Čović – Vojislav Mihailović →
Dades personals
Nacionalitat	Sèrbia
Religió	Església Ortodoxa Sèrbia
Formació	Universitat de Constança - filosofia (–1979); Facultat de Filosofia de la Universitat de Belgrad (1970–1974); Ninth Belgrade Gymnasium (en)
Activitat
Ocupació	Sociòleg
Ocupador	Universitat de Novi Sad (1989–)
Partit	Partit Democràtic (DS)
Família
Cònjuge	Ružica Đinđić
Premis
	Orde de la Gran Estrella de Montenegro ;
	Signatura
	Veu: Zoran Djindjic (anglès)

Zoran Djindjic, Zoran Ðinđić o Зоран Ђинђић, (1 d'agost de 1952 - †12 de març de 2003) va ser primer ministre de Sèrbia.

Djindjic va néixer a Bòsnia i Hercegovina, i va començar a interessar-se per la política sent estudiant de la Universitat de Belgrad. Com a socialista reformista, Djindjic va ser empresonat durant diversos mesos després d'haver intentat establir, junt amb altres estudiants croats i eslovens, una organització estudiantil no comunista. Després de sortir de presó, va continuar els seus estudis a Alemanya amb Jürgen Habermas a Frankfürt. El 1979 va obtenir un doctorat en filosofia per la Universitat de Constanza.

El 1989, Djindjic va tornar a Iugoslàvia, on, junt amb altres dissidents serbis, va fundar el Partit Democràtic (DS),^[1] que en realitat era una refundació del partit homònim creat el 1919.^[2] Va ser elegit per al Parlament serbi el 1990. Després d'una intensa sèrie de protestes públiques contra les eleccions manipulades, Djindjic va ser nomenat alcalde de Belgrad el 1996,^[2] sent el primer alcalde no comunista des de la Segona Guerra Mundial.

Va tenir un paper important en les eleccions presidencials de Iugoslàvia el setembre de 2000 i en la caiguda del règim de Slobodan Milošević, i després va liderar la coalició de 18 partits Oposició Democràtica de Sèrbia, aconseguint una aclaparadora victòria en les eleccions sèrbies el desembre de 2000. Va ser nomenat primer ministre el gener de 2001.^[3] Va contribuir de manera decisiva en enviar Milošević al Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia de l'ONU a La Haia.

Assassinat

Djindjic va ser assassinat per un franctirador a Belgrad el 12 de març de 2003, amb un tret al pit i un altre a l'estómac, quan entrava a la seu del govern.^[4] Segons el govern serbi, no estava conscient i no tenia pols quan va arribar a la sala d'emergències. Havia aconseguit no poques enemistats a causa del seu tarannà oberturista,^[5] a les seves polítiques reformistes (que havien vist créixer la taxa de desocupació més del 30%), per haver lliurat Milošević a l'ICTY,^[1] i per la seva lluita contra el crim organitzat. Natasa Micic, la presidenta en funcions de Sèrbia, va declarar un estat d'emergència immediatament després de la matança. Zoran Živković va ser elegit pel Partit Demòcratic (DS) serbi com a successor de Djindjic. El multitudinari funeral de Djindjic es va celebrar, tres dies després del seu assassinat, a la Catedral de Sant Sava, amb la presència de totes les autoritats del país i més de 70 delegacions nacionals.^[2]

Després d'un judici que s'allargà tres anys i mig, el 23 de maig de 2007 els dos principals responsables de l'assassinat van ser condemnats a 40 anys de presó cadascun: Milorad Ulemek (àlies Legija, antic policia de la Unitat d'Operacions Especials, JSO) com a organitzador i Zvezdan Jovanovic (subcomandant del JSO) com a autor material.^[4] Els assassins estarien vinculats amb el clan mafiós Zemun, una coneguda organització criminal sèrbia.^[6]