PROFILPELAJAR.COM

Yehiel De-Nur
Biografia
Naixement	(yi) יחיאל פיינער ; 16 maig 1909 ; Sosnowiec (Imperi Rus)
Mort	17 juliol 2001 (92 anys); Tel-Aviv (Israel)
Causa de mort	càncer
Sepultura	Yarkon Cemetery (en)
Activitat
Ocupació	escriptor
Activitat	1946 -
Nom de ploma	ק. צטניק ; קרול צטינסקי

Yehiel De-Nur (hebreu: יחיאל די-נור‎; De-Nur significa 'del foc' en arameu; també romanitzat Dinoor, Di-Nur), també conegut pel seu pseudònim Ka-Tsetnik 135633, nascut Yehiel Feiner (16 de maig de 1909 - 17 de juliol de 2001), va ser un escriptor jueu i supervivent de l'Holocaust, els llibres del qual es van inspirar en el seu temps com a presoner al camp de concentració d'Auschwitz. La seva obra, escrita en hebreu, tendeix a "desdibuixar la línia entre la fantasia i els esdeveniments reals" i consisteix en "novel·les-memòries sovint escabroses, obres que commocionen el lector amb escenes grotesques de tortura, sexualitat perversa i canibalisme".^[1]

Biografia

Yehiel De-Nur va néixer a Sosnowiec, Polònia. Va ser alumne d'una ieixivà a Lublin i més tard va donar suport al sionisme. L'any 1931, va publicar un llibre de poesia ídix que va intentar destruir després de la guerra.^[1]

Durant la Segona Guerra Mundial, De-Nur va passar dos anys com a presoner a Auschwitz. El 1945, va immigrar al Mandat britànic de Palestina, (més tard l'Estat d'Israel). Va escriure diverses obres en hebreu sobre les seves experiències al camp utilitzant el seu número d'identitat a Auschwitz: Ka-Tsetnik 135633 (de vegades "K. Tzetnik").

Ka-Tsetnik (ק. צטניק) és el nom en ídix per a "persona de camp de concentració" (que deriva de "ka tzet", la pronunciació de KZ, l'abreviatura de Konzentrationslager); 135633 era el número del camp de concentració de De-Nur. També va utilitzar el nom Karl Zetinski (Karol Cetinsky, de nou la derivació de "KZ") com a refugiat, d'aquí la confusió sobre el seu nom real quan es van publicar per primera vegada les seves obres.^[2]

De-Nur es va casar amb Nina De-Nur, filla del professor Yossef (Gustav) Asherman, un conegut ginecòleg de Tel-Aviv. Va servir a l'exèrcit britànic de jove. La Nina el va buscar després de llegir el seu llibre Salamandra i finalment es van casar. Va ser fonamental en la traducció i publicació de molts dels seus llibres. Van tenir dos fills, un fill (Lior) i una filla (Daniella), amb el nom de la seva germana Daniella de "Beit habubot", tots dos encara vius a Israel. Va entrenar amb Virginia Satir als anys setanta. Més tard, Nina va canviar el seu nom a Eli-Yah De-Nur.

El 1976, a causa de malsons i depressió recurrents, De-Nur es va sotmetre a una forma de teràpia psicodèlica promoguda pel psiquiatre holandès Jan Bastiaans expressament per als supervivents dels camps de concentració. El tractament va incloure l'ús de l'al·lucinògen LSD, i les visions experimentades durant aquesta teràpia es van convertir en la base del seu llibre Shivitti.^[3] El títol del llibre es deriva del Psalm 16:8 del rei David, "Shiviti YHVH le-negdi tamid (שיויתי ה' לנגדי תמיד)," literalment, "he posat a YHVH sempre davant meu".

Yehiel De-nur va morir a Tel-Aviv el 17 de juliol de 2001.

Testimoni al judici d'Eichmann

La seva identitat cívica es va revelar quan va declarar al judici a Adolf Eichmann el 7 de juny de 1961.^[4] En la seva declaració inicial, Dinur va presentar una opinió diferent sobre l'Holocaust que altres escriptors coneguts de l'Holocaust (com Elie Wiesel), en presentar l'Holocaust com un esdeveniment únic i fora d'aquest món, dient: "No em veig com un escriptor que escriuiliteratura. Aquesta és una crònica del planeta Auschwitz. Vaig estar-hi durant uns dos anys. El temps allà no és el mateix que aquí, a la Terra. (...) I els habitants d'aquest planeta no tenien nom, no tenien pares ni fills, no portaven [roba] com porten aquí, no hi van néixer i no van donar a llum... No vivien segons les lleis del món aquí i no van morir. El seu nom era el número K. Tzetnik."^[5]

Després de dir-ho, De-Nur es va ensorrar i no va donar més testimoni.

En una entrevista a 60 Minutes, emesa el 6 de febrer de 1983, De-Nur va relatar l'incident del seu desmai al judici Eichmann al presentador Mike Wallace.

«

Dinur va ser vençut per l'odi? Per la por? Pels records horribles? No; no era cap d'aquests. Més aviat, com Dinur va explicar a Wallace, de cop es va adonar que Eichmann no era l'oficial de l'exèrcit semblant a un déu que havia enviat a tants a la mort. Aquest Eichmann era un home normal. "Tenia por de mi mateix", va dir Dinur. "... Vaig veure que sóc capaç de fer això. Sóc... exactament com ell."^[6]

»

Al llibre Eichmann in Jerusalem: A Report on the Banality of Evil l'autor implica que el seu desmai podria haver estat degut a la resposta del fiscal Gideon Hausner i del jutge president Moshe Landau, que creien que va desvirtuar el cas en qüestió. amb l'espectacular declaració testimonial seva.

Carreria literària

De-Nur va escriure el seu primer llibre sobre l'experiència d'Auschwitz, Salamandra, durant dues setmanes i mitja, mentre estava a un hospital de l'exèrcit britànic a Itàlia el 1945. El manuscrit original estava en ídix, però es va publicar el 1946 i fou editat en hebreu.^[1]

Beit ha-bubot

Entre les seves obres més famoses hi havia Beit ha-bubot de 1955, comercialitzada en anglès com The House of Dolls,^[7] que descrivia la "Joy Division", un sistema nazi que mantenia les dones jueves com a esclaves sexuals als camps de concentració. Suggereix que la protagonista del llibre era la seva germana petita, que no va sobreviure a l'Holocaust.

Tot i que els llibres de De-Nur encara formen part del currículum de l'escola secundària, Na'ama Shik, investigadora de Yad Vashem, l'Autoritat per a la memòria dels màrtirs i herois de l'Holocaust a Israel, ha afirmat que Beit ha-bubot és ficció pornogràfica,^[8] sobretot perquè les relacions sexuals amb jueus estaven estrictament prohibides a tots els ciutadans aris de l'Alemanya nazi.

A més, el professor Yechiel Szeintuch ha suggerit que De-Nur no tenia cap germana.^[9]

El grup de rock britànic Joy Division va derivar el seu nom d'aquest llibre, que va ser citat a la seva cançó "No Love Lost".

De vegades s'assenyala que la seva publicació és la inspiració darrere del gènere de nazisplotation de llibres de butxaca barats serialitzats, conegut a Israel com a ficció Stalag.

Al llibre de De-Nur Piepel (1961) sobre l'abús sexual nazi de nens petits, suggereix que el tema d'aquest llibre era el seu germà petit, que també va morir en un camp de concentració.^[10]

Obres publicades

Salamandra, 1946; com Sunrise over Hell, traduït per Nina Dinur, 1977
Beit ha-bubot, 1953; com House of Dolls, traduït per Moshe M. Kohn, 1955
Hashaon asher meal harosh (The Clock Overhead), 1960
Karu lo pipl (They called Him Piepel), 1961; com Piepel, traduït per Moshe M. Kohn, 1961; com Atrocity, 1963; com Moni: A Novel of Auschwitz, 1963
Kokhav haefer (Star of Ashes), 1966; com Star Eternal, traduït per Nina Dinur, 1972
Kahol miefer (Phoenix From Ashes), 1966; com Phoenix Over The Galilee, traduït per Nina Dinur, 1969; com House of Love, 1971
Nidon lahayim (Judgement of Life), 1974
Haimut (The Confrontation), 1975
Ahavah balehavot, 1976; com Love in the Flames, traduït per Nina Dinur, 1971
Hadimah (The Tear), 1978
Daniella, 1980
Nakam (Revenge), 1981
Hibutei ahavah (Struggling with Love), 1984
Shivitti: A Vision, traduït per Eliyah Nike Dinur and Lisa Herman, 1989
Kaddish, (Contains Star Eternal plus essays written in English or Yiddish), 1998
Ka-Tzetnik 135633 (Yehiel De-Nur), House of Dolls (London: Grafton Books, 1985)
Ka-Tzetnik 135633 (Yehiel De-Nur), House of Love (London: W.H. Allen, 1971)
Ka-Tzetnik 135633 (Yehiel De-Nur), Moni: A Novel of Auschwitz (New Jersey: Citadel Press, 1963)
Ka-Tzetnik 135633 (Yehiel De-Nur), Phoenix Over The Galilee (Nova York: Harper & Row, 1969)
Ka-Tzetnik 135633 (Yehiel De-Nur), Shivitti: A Vision (California: Gateways, 1998)
Ka-Tzetnik 135633 (Yehiel De-Nur), Star Eternal (Nova York: Arbor House, 1971)
Ka-Tzetnik 135633 (Yehiel De-Nur), Sunrise Over Hell (London: W.H. Allen, 1977)