Sistema de suburbans i rodalia de Barcelona al 2013
La xarxa ferroviària de Catalunya està formada per una xarxa de ferrocarrils d'ample ibèric, ample estàndard, ample mètric i altres tipus de ferrocarrils com el tramvia, funiculars i trens cremallera.
Als anys cinquanta-seixanta es va construir un total de 795 quilòmetres de vies fèrries a un ritme molt accelerat que es va frenar a partir de la crisi econòmica del 1866, la qual va paralitzar la construcció durant un decenni.
En les últimes dècades del segle es va reprendre la construcció dels ferrocarrils i es van desplegar un total de 418 km de via. Es van acabar línies a mig construir i es van produir fusions empresarials, com la de les companyies de Barcelona a Tarragona i de Barcelona a França (Ferrocarriles de Tarragona a Barcelona y Francia), que va completar la línia de Girona a França. Es va posar en explotació la línia de Granollers a les mines de Sant Joan de les Abadesses. I es va acabar la línia de Reus a Tarragona i Lleida. L'única línia nova va ser la de Barcelona a Vilanova i la Geltrú i a Valls, que va enllaçar amb la de Barcelona a Tarragona. Del 1887 al 1898 es va prolongar el ramal de la línia de Barcelona a Valls i Reus fins a l'enllaç amb la inacabada línia de Saragossa a La Puebla de Híjar. En finalitzar el segle s'havien construït 1.834 quilòmetres.
Els mapes de l'època posen de manifest que la ciutat de Barcelona es va convertir en el nus central en el qual confluïa la xarxa de ferrocarrils i de carreteres de diferent ordre, segons la importància administrativa de les ciutats que connectaven, que s'estenia cap a la resta de Catalunya. Aquest disseny centralitzat es va produir també a l'entorn de les capitals de les altres províncies.[4]
El 1929 es van cobrir les vies des de Barcelona-Plaça Catalunya fins a Muntaner i entre els anys 50 i 70 va continuar estenent-se el túnel a la resta de la línia de Barcelona. Als anys 50, també es va inaugurar el ramal entre Gràcia i Av. Tibidabo.[5]
Autoritats del transport
Les autoritats del transport són consorcis interadministratius de caràcter voluntari amb la finalitat de coordinar el sistema de transport públic de viatgers en el seu àmbit territorial.
Actualment hi ha quatre Autoritats del Transport a Catalunya, una per cada capital de província, una de les maneres del consorcis o corporacions per coordinar el transport públic és posar en marxa un sistema tarifari integrat.[6]
L'ATM del Camp de Tarragona inclou dues zones, tres comarques en la primera zona i tres comarques més a la segona.
La comarca del Segrià forma part de l'ATM de Lleida en diverses modalitats de transport i algunes estacions de tren de la Noguera també està integrada a l'ATM.
Algunes funcions de les Autoritats del Transport són:[7]
Planificació d'infraestructures i serveis.
Relacions amb operadors de transport col·lectiu.
Finançament del sistema per les administracions.
Ordenació de les tarifes.
Comunicació.
Marc normatiu futur.
Altres funcions relacionades amb la mobilitat.
Targetes
Tant l'ATM de Girona com la de Lleida i Tarragona utilitzen unes targetes, sense contacte, amb l'última tecnologia (similar a les del Metro de Londres). La targeta del sistema tarifari integrat és una targeta amb un xip incorporat que permet carregar-la de tiquets de viatge que l'usuari necessiti pels seus desplaçaments, és a dir que sempre s'utilitza la mateixa targeta de plàstic. Aquesta tecnologia permet que els tiquets integrats tinguin les mateixes funcionalitats i que siguin llegibles i validables pels terminals de totes les empreses de transport que formen part de l'ATM. Les targetes xip es recarreguen amb tiquets de viatge on el preu estarà determinat per la quantitat de zones a atravesar des de l'origen fins al destí final.[8]
L'ATM de Barcelona encara utilitza els bitllets integrats de paper-cartró, i està previst que en un futur pròxim utilitzi el mateix tipus de targetes abans esmentades.
Actualment hi ha 32 comarques que tenen alguna estació de ferrocarril, 14 de les quals tenen servei de Rodalies Barcelona i/o de FGC. Hi ha 18 comarques que tenen estacions de línies de mitjana distància o de llarga distància i 9 comarques que no tenen cap tipus d'estació de ferrocarril.
Nova línia de tramvia entre Montcada, Cerdanyola i la UAB.
Camp de Tarragona
Implementació d'un tren tramvia al Camp de Tarragona aprofitant les infraestructures existents en primera fase, i crear nous trams dintre dels nuclis urbans en una segona. Potenciació de la xarxa de rodalia amb noves estacions de Reus-Bellissens, Roda de Barà mar i Creixell.
A la comarca del Bages tren tramvia que uniria Sallent amb Manresa i aquesta amb Súria (formant una V) reconvertint les actuals infraestructures que s'utilitzen com a línia de mercaderies i en un futur més llunyà arribaria a la capital del Berguedà, Berga. Actualment està en fase d'estudi.