Les eleccions a les Corts Valencianes corresponents a la X Legislatura se celebraren el 28 d'abril de 2019. El resultat possibilità la reedició del govern que venia governant des de l'anterior legislatura i l'entrada per primera vegada a la cambra de representació del partit ultradretà Vox. El Partit Socialista del País Valencià-PSOE va guanyar les eleccions amb 643.909 vots (23.99٪) i 27 escons, insuficients per a obtindre la majoria absoluta necessària per a governar en solitari pel que es va repetir l'acord de govern amb la quarta força Compromís (443.640 vots, 16.53٪) i la sisena Unides Podem (215.392, 8.03٪) per proclamar al candidat socialista president de la Generalitat.
A l'oposició restaren el Partit Popular (PPCV), segon partit amb 508.534 vots (18.95٪); Ciutadans en tercera posició amb 470.676 vots (17.54٪) i Vox la cinquena (281.608 vots, 10.49٪).
Resultats de les eleccions a les Corts Valencianes
El 16 de maig de 2019 es constitueixen les Corts Valencianes amb un total de 6 grups parlamentaris corresponents a les 6 formacions polítiques que obtingueren representació a les eleccions: PSPV-PSOE, PP, Ciutadans, Compromís, Vox i Unides Podem.
Grups Parlamentaris de la X Legislatura en el moment de constitució de la Junta de Síndics (21 de maig de 2019)
La primera modificació en la composició dels grups parlamentaris es produeix al si del Grup Unides Podem amb el canvi de síndic el 20 de juny de 2019, moment en què Rubén Martínez Dalmau és nomenat Vicepresident segon del Consell i Conseller d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica i el substitueix la diputada Naiara Davó.[3] El febrer de 2021 es produí un segón canvi al capdavant del Grup Unides Podem amb Pilar Lima com a nova síndica.[4]
La següent modificació en la composició de la Junta de Síndics de les Corts ve donada per la dimissió del síndic de Ciutadans Toni Cantó el març de 2021. Cantó va abandonar el partit i el parlament, amb ell 5 diputades i diputats del grup parlamentari van passar al grup de no adscrits. Al capdavant del Grup Ciutadans se situà la diputada Ruth Merino amb un nou grup format per 13 diputades i diputats, 5 menys que a l'inici de legislatura.[5]
Al si del Grup Popular la diputada Eva Ortiz substituí el maig de 2021 a la portaveu Isabel Bonig després que aquesta deixés la presidència del Partit Popular. El setembre del mateix any el partit situà a Maria José Català com a síndica i líder de l'oposició a les Corts arran dels canvis en la direcció regional del PP.[6]
El Síndic de Compromís Fran Ferri deixà l'escó a les Corts el gener de 2022 i fou substituït al capdavant del grup parlamentari per la diputada de Més-Compromís (antic Bloc) Papi Robles.[7]
Grups Parlamentaris de la X Legislatura Gener de 2022
Manuel Mata, síndic del Grup Socialista, deixa el càrrec i l'escó a les Corts el maig de 2022 per a exercir d'advocat defensor de l'empresari Jaime Febrer encausat pel cas de corrupció Assut que afecta a polítics com l’ex-alcaldessa de València Rita Barberà i el seu vice-alcalde Alfonso Grau (del PP) així com als socialistes Rafael Rubio, ex-regidor i aleshores subdelegat del Govern a València, Josep Maria Cataluña, tresorer del PSPV, o José Luis Vera, assessor jurídic de la Diputació de València i vinculat al PSPV.[8]
La dimissió de Mata, que va ser substituït per la que fins aquell moment era la consellera de Sanitat Ana Barceló, va suposar una remodelació en la configuració del Consell de la Generalitat que va afectar més enllà del departament de Sanitat, també els d'Hisenda, Política Territorial, Universitats i Educació i Cultura.[9]
Amb Ana Barceló al capdavant del Grup Parlamentari Socialista, per primera vegada a les Corts tots els grups amb representació comptaven amb una dona com a Síndica-portaveu.[10]
Grups Parlamentaris de la X Legislatura Maig de 2022
La mesa del parlament, encarregada d'adoptar totes les decisions i les mesures per a l’organització del treball i el règim i el govern interiors de la cambra, així com elaborar i aprovar els Estatuts de govern i règim interior de les Corts Valencianes entre d'altres funcions, està integrada per la presidència de les Corts, dues vicepresidències i dues secretaries. No ha sofert cap modificació des de l'inici de legislatura.
Mesa de les Corts de la X Legislatura en el moment de constitució de les Corts (16 maig 2019)
Una de les funcions que exerceixen les Corts Valencianes és la designació dels senadors i senadores que han de representar al País Valencià, conforme al que es preveu en la Constitució espanyola i en la forma que determine la Llei de Designació de Senadors en representació de la Comunitat Valenciana.
La votació a la sessió plenària de les Corts Valencianes es realitzà el 26 de juny de 2019. El resultat de la votació va ser el següent: les dos persones representants del PSPV-PSOE van obtindre 27 vots, el del PPCV 19 vots, el de Cs 17 vots i el de Compromís 16 vots.[11] Per tant, la llista va quedar de la següent forma:
Resultat de la votació a les Corts Valencianes
per a la designació de la representació al Senat espanyol
Les votacions per a la investidura del President de la Generalitat en les Corts Valencianes es van celebrar el 13 de juny de 2019. El candidat socialista Ximo Puig va rebre el suport de 52 diputades i diputats provinents del PSPV-PSOE, Compromís i Unides Podem per a ser investit en primera votació. Les i els representants de PP, Ciutadans i Vox (46) votaren en contra. Una representant del grup Ciutadans es va absentar de la votació.[12]
Resultat de la votació d'investidura del President de la Generalitat Valenciana
És el president de la Generalitat Valenciana l'encarregat del nomenament de les persones que formaran part del Consell o govern de la Generalitat. En la X Legislatura el Consell va estar format per conselleres i consellers provinents del PSPV-PSOE, Compromís i Unides Podem a proposta de les tres formacions polítiques. Varen prendre possessió dels seus càrrecs el 17 de juny de 2019.[13]
Composició del Consell de la Generalitat Valenciana
Les tres forces que a l'anterior legislatura ja havien governat la Generalitat renovaren el pacte el 12 de juny de 2019, després de setmanes de negociació que s'allargaren més de l'esperat fins al punt que va ser necessari retrasar la data d'investidura del president.[14] L'acte de signatura del document entre els líders dels tres partits signants es va dur a terme al Castell de Santa Bàrbara d'Alacant, la mateixa vesprada que s'anuncià l'acord. El document estableix sis eixos principals: «transició ecològica i lluita contra l emergència climàtica», «feminisme, diversitat e i igualtat de tracte», «serveis públics per a continuar rescatant i cuidant de les persones», «ocupació, model productiu i innovació», «qualitat democràtica i bon govern» i «fiscalitat progressiva, finançament just i interessos valencians» amb un total de 132 mesures repartides entre aquests eixos.[15]
La Pandèmia de la COVID-19
El dimarts 10 de març de 2020 el president de la Generalitat Ximo Puig compareixia davant la premsa per anunciar la suspensió de les celebracions de les festes de les Falles i la Magdalena de Castelló de la Plana pocs dies abans de l'inici de les mateixes.[16] Es tracta de la primera decisió política que es va prendre al País Valencià arran de la pandèmia de la Covid-19 i que va vindre seguida d'altres mesures molt contundents i que marcaren l'agenda política, social, econòmica i d'altres aspectes. Una pandèmia que a hores d'ara encara té els seus efectes i no s'ha donat per extingida.
Les Corts Valencianes varen suspendre l'activitat presencial d'acord a les mesures de confinament generalitzat decretades pel Govern d'Espanya. No recuperaren l'activitat fins a l'11 de maig amb mesures de prevenció. S'aprovaren diversos decrets llei encaminats a la recuperació econòmica per tal de fer front a la crisi generada per la pandèmia.
Llei del joc
El 28 de maig de 2020 s'aprovava la Llei 1/2020 de regulació del joc i de prevenció de la ludopatia, una normativa pionera a l'estat espanyol i que fixa una distància mínima de 850 metres entre sales de joc i centres educatius i una separació de 500 metres entre establiments de joc, restriccions en la publicitat i promoció de l'activitat, així com mesures per a la prevenció de les patologies i addiccions.[17] El conseller d'Hisenda i Model EconòmicVicent Soler, impulsor de la norma va defendre que la llei del joc és “la millor recepta per a lluitar contra la xacra social que suposa la ludopatia, augmentar la protecció cap a col·lectius de risc i menors d’edat i establir les bases del joc responsable”.[18]
.svg){kind=small}
.jpg)
.jpg)
.jpg)
_2019-DalmauDeRuta_-Torrent_(cropped).jpg)
.jpg)
.jpg)
_La_presidenta_Cospedal_asiste_al_acto_de_apertura_del_a%C3%B1o_judicial_(9894106514)_(cropped).jpg)
.jpg)
