Conselleria d'Emergències i Interior de la Generalitat Valenciana

Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. L'usuari Wakamai hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. Fou afegit el novembre de 2024.
Infotaula d'organitzacióConselleria d'Emergències i Interior de la Generalitat Valenciana
Dades
Tipusconselleria de la Generalitat Valenciana Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Part deGeneralitat Valenciana Modifica el valor a Wikidata

La Conselleria d'Emergències i Interior de la Generalitat Valenciana és un departament o conselleria del Consell de la Generalitat Valenciana encarregat de gestiona les competències en matèria d’interior, protecció civil, gestió de la Unitat del Cos Nacional de Policia adscrita a la Comunitat Valenciana, extinció d’incendis i gestió de les competències en matèria de situacions d’emergència, incloses les emergències sanitàries.[1]

Des de l'onzena legislatura és màxim responsable el conseller Juan Carlos Valderrama Zurián.

Entitats i organismes adscrits

Històric de competències

Etapa preautonòmica

La conselleria d'Interior es crea el 1978 amb el primer govern del Consell del País Valencià, amb els socialistes Fernando Vidal com a conseller i Ricard Pérez Casado com a secretari general.[2][3] Les primeres competències sota la responsabilitat de la conselleria foren les relacionades amb matèria legislativa del sol i d'organització, règim jurídic, béns i serveis de l'administració local,[4] amb Vicent Soler com a director general.[5] Mesos més tard incorporà les competències en matèria d'activitats molestes insalubres, nocives i perilloses.[6] Amb el conseller Felip Guardiola s'aprova una primera estructura orgànica que contemplava dues direccions generals: la d'interior amb els serveis de protecció ambiental, vigilància i protecció civil i autoritzacions administratives; i la direcció general d'administració local.[7]

Conselleria de Governació

Etapa socialista

Amb l'entrada del president Joan Lerma (PSPV-PSOE) el 1982, prèviament a les primeres eleccions a les Corts Valencianes de 1983, el departament passa a prendre la denominació de Governació amb el conseller Felip Guardiola encara al capdavant. Mantindrà les competències d'administració local i d'interior, incorporant la direcció general de Seguretat.[8] El 1984 actualitza el règim de funcionament per incorporar les noves competències transferides en matèria de Justícia, Administració Local i Promoció de I'Habitatge Rural.[9]

El 1985 es dissol i les competències són assumides per altres departaments. Les referides a l'administració passen a la conselleria d'Administració Pública i les d'Interior i Seguretat recauen en presidència de la Generalitat.[10]

L'any 2005 l'aleshores president de la Generalitat Francisco Camps (PP) escomet una reforma del Consell per tal d'incorporar les funcions d'Interior a la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques que dirigia Miquel Peralta que passa a denominar-se de "Justícia, Interior i Administracions Públiques".[11]

El 2007 les competències en matèria d'Interior tornen a disposar d'un departament propi sota la direcció del conseller Serafín Castellano,[12] amb la nomenclatura que havia estat activa durant l'etapa socialista: Conselleria de Governació. A més de les competències pròpies (situacions d'emergència, interior, protecció civil, gestió de la unitat de la Policia Autonòmica Valenciana), la recuperada conselleria gestionarà les polítiques en matèria de consultes populars i electorals, i desenvolupament de l'Estatut d'Autonomia.[13] És des d'aquest departament que el Consell de Camps desenvolupa i impulsa un discurs eminentment anticatalanista amb figures com les del mateix conseller Castellano o la del director general José Manuel Miralles, exdirigent del partit blaver Unió Valenciana.[14] Exemple d'aquesta línia és l'escàndol polític generat arran de la desautorització per part del conseller del Diccionari Normatiu Valencià publicat per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.[15][16]

El desembre de 2012 la conselleria incorpora les competències de Justícia (anteriorment a la Conselleria de Justícia i Benestar Social) a més de les referides a la difusió de les bandes de música i la pilota valenciana provinents de la conselleria d'Educació, Cultura i Esports.☃☃ Abans que acabara la legislatura però aquestes competències retornaren al departament d'Educació i Cultura. L'aposta per la línia anticatalanista va cristal·litzar amb l'aprovació de la Llei de Senyes d'Identitat Valencianes que va rebre el rebuig expressat tant per part de les forces de l’oposició com d’institucions, universitats i entitats i col·lectius representants de la societat civil.[17]

Pot temps després de l'eixida del conseller Serafín Castellano esclata el cas de corrupció del Càrtel del Foc, una trama relacionada amb els contractes públics de la Conselleria per a l'extinció d'incendis. Castellano va admetre els delictes i va ser condemnat a dos anys i set mesos de presó pels delictes de falsedat en document públic, suborn, prevaricació, malversació i associació il·lícita.[18]

Govern del Botànic

Amb l'arribada al Consell del Govern del Botànic el 2015, amb Ximo Puig (PSPV-PSOE) a la presidència de la Generalitat, les competències en matèria d'emergència, interior, protecció civil recauen en l'Agència de Seguretat i Resposta a les Emergències sota l'estructura de la mateixa presidència i amb José Maria Ángel com a responsable.[19][20]

A la següent legislatura, també sota el govern de coalició entre PSPV, Compromís i Unides Podem, l'Agència de Seguretat i Emergències passa a dependre de la nova conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública que dirigeix Gabriela Bravo[21] i amb José Maria Ángel de secretari autonòmic. La successió de situacions d'emergència al País Valencià, com la Gota freda de 2019 al Baix Segura, la pandèmia de COVID de 2020 o els diversos incendis forestals com els de la Vall d'Ebo (la Marina Baixa) i Begís (l'Alt Palància) el 2022, justificaren la creació de l'anomenada Unitat Valenciana d'Emergències que pretenia ser un servei de coordinació.[22][23]

Govern Mazón

El 2023 es produeix un nou canvi de color polític al Consell de la Generalitat amb l'entrada a l'executiu del PP i Vox sota la presidència de Carlos Mazón. El departament responsable de les competències serà la Conselleria de Justícia i Interior amb la consellera ultradretana Elisa Núñez al capdavant.[24] Entre les primeres mesures del nou executiu de coalició és la derogació de la Unitat Valenciana d'Emergències,[25] fet que seria motiu de crítica política arran de la gestió política realitzada en la Gota freda de 2024 al País Valencià que va provocar més de 200 morts.[26]

Abans d'aquest succés que va marcar l'esdevenir del departament en l'XI Legislatura, el Consell de Mazón va viure una crisi de govern el juliol de 2024 amb l'eixida de la consellera i els consellers de Vox.[27] El departament de Justícia i Interior passa a ser dirigit per Salomé Pradas, consellera responsable durant la Gota freda de 2024 i que va ser destituïda poc després.[28]

El president Mazón reestructura el seu Consell crea un departament específic amb les competències de seguretat i emergències, a més de les d'interior protecció civil, policia autonòmica i extinció d’incendis amb Juan Carlos Valderrama al capdavant.[29]

Llista de conselleres i consellers

# Legislatura Nom Inici mandat Fi mandat Partit polític
Conselleria d'Interior (1978-1982)
1 Preautonomia
Fernando Vidal Gil 10 d'abril de 1978 30 de juny de 1979 PSPV
2 Preautonomia
Enric Monsonís Domingo 30 de juny de 1979 15 de setembre de 1981 UCD
Conselleria de Governació (1982-1985)
3 Preautonomia i I
Felip Guardiola i Sellés 15 de setembre de 1981 24 de juliol de 1985 PSPV
Dissolta (1985-2005)
Conselleria de Justícia, Interior i Administracions Públiques (2005-2007)
4 VI
Miquel Peralta Viñes 28 d'octubre de 2005 29 de juny de 2007 PP
Conselleria de Governació (2007-2012)
Conselleria de Governació i Justícia (2012-2015)
5 VII i VIII
Serafín Castellano Gómez 29 de juny de 2007 12 de juny de 2014 PP
6 VIII
Luis Santamaría Ruiz 12 de juny de 2014 29 de juny de 2015 PP
Dissolta (2015-2019)
Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública (2019-2023)
7 X
Gabriela Bravo Sanestanislao 30 de juny de 2015 7 de juliol de 2023 Independent
Conselleria de Justícia i Interior (2023-2024)
8 XI
Elisa Núñez Sánchez 19 de juliol de 2023 12 de juliol de 2024 Vox
9 XI
Salomé Pradas Ten 12 de juliol de 2024 23 de novembre de 2024 PP
Conselleria d'Emergències i Interior (2024- )
10 XI
Juan Carlos Valderrama Zurián 23 de novembre de 2024 Actualitat PP

Referències

  1. ↑ «DECRET 32/2024, de 21 de novembre, de la Presidència de la Generalitat, pel qual es determinen el nombre i la denominació de les conselleries i les seues atribucions.». DOGV, 21-11-2024.
  2. ↑ «Decret de 2 de maig de 1978, pel qual hom elegeix els consellers com a titulars de les conselleries.». DOGV, 19-05-1978.
  3. ↑ «DECRET de nomenament de Secretari General Tècnic de la Conselleria de l'Interior.». DOGV, 09-08-1978.
  4. ↑ «Real Decreto 695/1979, de 13 de febrero, sobre transferencia de competencias de la Administración del Estado al Consejo del País Valenciano en materia de Interior.». BOE, 13-02-1979.
  5. ↑ «DECRET de nomenament de Director General d'Administració Local.». DOGV, 01-11-1978.
  6. ↑ «REIAL DECRET 278/1980, de 25 de gener, sobre transferència de competències de l'Administració de l'Estat al Consell ael País Valencià en matèria d'Activitats Molestes Insalubres, Nocives i Perilloses, Cultura i Sanitat.». DOGV, 01-03-1980.
  7. ↑ «DECRET de 14 de desembre de 1981, pel qual s'estructura la Conselleria de l'Interior.». DOGV, 15-01-1982.
  8. ↑ «DECRET de 29 de desembre de 1982 pel qual s'aprova l'estructura orgànica de la Conselleria de Governació de la Generalitat Valenciana.». DOGV, 15-01-1983.
  9. ↑ «DECRET 36/1984, de 2 d'abril, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament Orgànic i Funcional de la Conselleria de Governació de la Generalitat Valenciana.». DOGV, 17-05-1984.
  10. ↑ «DECRET 114/1985, de 25 de juliol, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'estableix el nombre i la denominació de les Conselleries del Consell i les unitats directament dependents del President.». DOGV, 25-07-1985.
  11. ↑ «DECRET 153/2005, de 28 d’octubre, del Consell de la Generalitat, pel qual s’aprova el Reglament Orgànic i Funcional de la Conselleria de Justícia, Interior i Administracions Públiques.». DOGV, 31-10-2005.
  12. ↑ «DECRET 8/2007, de 28 de juny, del president de la Generalitat, pel qual nomena vicepresidents, consellers, secretari i portaveu del Consell.». DOGV, 29-06-2007.
  13. ↑ «DECRET 7/2007, de 28 de juny, del president de la Generalitat, pel qual es determinen les conselleries en què s'organitza l'administració de la Generalitat.». DOGV, 29-06-2007.
  14. ↑ «Camps situa un blaver al capdavant de les polítiques d'autogovern» (en catalan), 28-06-2011. [Consulta: 1r desembre 2024].
  15. ↑ valencia, josé luis garcía |. «El PP reaviva el conflicto lingüístico y amenaza con cerrar la Acadèmia» (en castellà), 02-02-2014. [Consulta: 1r desembre 2024].
  16. ↑ «El PP valenciano reabre la “guerra de los símbolos” ante la pérdida de votos que le dan las encuestas» (en castellà), 18-04-2013. [Consulta: 1r desembre 2024].
  17. ↑ «El Consell aprova la llei de Senyes d’Identitat pròpia del règim franquista», 30-12-2014. [Consulta: 1r desembre 2024].
  18. ↑ Marco, Lucas. «Serafín Castellano es converteix en el quart exconseller de Francisco Camps condemnat per corrupció» (en castellà), 24-09-2024. [Consulta: 1r desembre 2024].
  19. ↑ «Decret 103/2015, de 7 de juliol, del Consell, pel qual establix l'estructura orgànica bàsica de la Presidència i de les conselleries de la Generalitat.». DOGV, 08-07-2015.
  20. ↑ «DECRET 105/2015, de 7 de juliol, del Consell, pel qual nomena alts càrrecs de l'Administració de la Generalitat.». DOGV, 08-07-2015.
  21. ↑ «DECRET 6/2019, de 17 de juny, del president de la Generalitat, pel qual nomena les persones titulars de les vicepresidències i de les conselleries.». DOGV, 17-06-2019.
  22. ↑ Martínez, Laura. «Qué era la Unidad Valenciana de Emergencias, el servicio de coordinación que Mazón suspendió al llegar al Gobierno» (en castellà), 30-10-2024. [Consulta: 1r desembre 2024].
  23. ↑ «DECRET 13/2023, de 17 de febrer, del Consell, pel qual es crea la Unitat Valenciana d'Emergències.». DOGV, 21-02-2023.
  24. ↑ «DECRET 11/2023, de 19 de juliol, del president de la Generalitat, pel qual nomena les persones titulars de les vicepresidències i de les conselleries.». DOGV, 19-07-2023.
  25. ↑ «DECRET 20/2024, de 13 de febrer, del Consell, pel qual es deroga el Decret 13/2023, de 17 de febrer, del Consell, pel qual es crea la Unitat Valenciana d'Emergències, i es modifica el Decret 129/2018, de 7 de setembre, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament del Servici de Bombers Forestals de la Generalitat.». DOGV, 15-02-2024.
  26. ↑ NTC, À Punt. «Cronologia de la DANA: els moments clau d'una tragèdia històrica», 05-11-2024. [Consulta: 1r desembre 2024].
  27. ↑ Villalba, María José. «Mazón destitueix els tres consellers de Vox una hora després d’anunciar-se el trencament dels pactes autonòmics», 12-07-2024. [Consulta: 1r desembre 2024].
  28. ↑ «Mazón destitueix la consellera d'Interior Salomé Pradas i divideix el seu departament en dos», 20-11-2024. [Consulta: 1r desembre 2024].
  29. ↑ «DECRET 33/2024, de 21 de novembre, de la Presidència de la Generalitat, pel qual es disposen els cessaments i els nomenaments de les persones titulars de determinades conselleries de la Generalitat.». DOGV, 22-11-2024.