|
Wil·lemita
 Wil·lemita |
|---|
![]()
 | | Fórmula química | Zn₂[SiO₄] |
|---|
| Epònim | Guillem I dels Països Baixos |
|---|
| Localitat tipus | Vieille Montagne, Moresnet, Kelmis, Verviers, Província de Lieja, Bèlgica |
|---|
|
| Categoria | silicats > nesosilicats |
|---|
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.AA.05 |
|---|
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AA.05 |
|---|
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/A.01 |
|---|
| Dana | 51.1.1.2 |
|---|
| Heys | 14.7.11 |
|---|
|
| Sistema cristal·lí | trigonal |
|---|
| Estructura cristal·lina | a = 13,93Å; c = 9,31Å; |
|---|
| Grup puntual | 3 - romboèdrica |
|---|
| Grup espacial | grup espacial R-3 |
|---|
| Color | blanc, verdós, groguenc, groc, gris, marró, blau-verd, blau clar, blau atzur, incolor, verd pastel, verd poma, vermell borgonya, negre, rosa |
|---|
| Exfoliació | {1120} perfecta, {0001} imperfecta |
|---|
| Fractura | irregular, desigual, subconcoidal |
|---|
| Tenacitat | fràgil |
|---|
| Duresa (Mohs) | 5,5 |
|---|
| Lluïssor | vítria, resinosa |
|---|
| Color de la ratlla | blanca |
|---|
| Diafanitat | transparent, translúcida |
|---|
| Densitat | 3,89 a 4,19 g/cm³ (mesurada); 4,224 g/cm³ (calculada) |
|---|
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
|---|
| Índex de refracció | nω = 1,691 a 1,694 nε = 1,719 a 1,725 |
|---|
| Birefringència | δ = 0,028 |
|---|
| Fluorescència | comuna: verd brillant (Ona curta en ultraviolada i raigs X), sovint amb una fosforescència forta de color verd brillant; blanc-crema a groc pastel (tant en ona curta com en ona llarga sota llum ultraviolada) |
|---|
| Impureses comunes | Al, Fe, Mn, Pb, Mg, Ca |
|---|
|
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
|---|
| Any d'aprovació | 1830 |
|---|
| Símbol | Wlm |
|---|
| Referències | [1] |
|---|
La wil·lemita[2] és un mineral de la classe dels silicats que rep el seu nom del rei Guillem I dels Països Baixos (Willem I), i va ser descobert el 1830. La seva composició química és ZnO 72,96% i SiO2 27,04%. Com a impureses més comunes, conté alumini, ferro, manganès i plom. És un mineral molt fluorescent, de color verd sota llum ultraviolada (imatge); a plena llum, pot presentar colors molt variats. Encara que és un dels pocs silicats que pertany al sistema cristal·lí trigonal, la seva xarxa és romboèdrica.
Característiques
La wil·lemita és un silicat de fórmula química Zn₂SiO₄. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz la wil·lemita pertany a «09.AA - Estructures de nesosilicats (tetraedres aïllats), nesosilicats sense anions addicionals; cations en coordinació tetraèdrica [4]» juntament amb els següents minerals: fenaquita, eucriptita i liberita.
Aspecte
La wil·lemita, normalment, es forma a partir de l'alteració de blenda, i normalment està associada amb calcària. Freqüentment, està associada amb cincita vermella i amb franklinita, també amb minerals de zinc. Els cristalls de wil·lemita són fibrosos, romboèdrics o tabulessis.
Jaciments
En la natura, els jaciments de wil·lemita són rars. Es poden destacar els de Franklin (Nova Jersey, Estats Units), on apareix associada a zincita i franklinita, i els d'Arizona. A Mèxic, n'hi ha jaciments a Bolaños (Jalisco) i Batopilas (Chihuahua). Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la pedrera Can Rovira, a Sant Fost de Campsentelles (Vallès Oriental, Barcelona).[3]
Enllaços externs
Referències
- ↑ «Willemite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ «Diccionari de gemmologia | TERMCAT». [Consulta: 7 juny 2020].
- ↑ Josep Antoni Ignacio Herrera · Xavier Rodríguez Poblador · Emilio Téllez García · Joan Rosell Riba · Jordi Ibáñez Insa · Adolf Cortel Ortuño «Willemita i altres minerals de les pedreres de Sant Fost de Campsentelles, Vallès Oriental, Barcelona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya [Barcelona], 14, 1, 5-2021, pàg. 3-46 [Consulta: 26 novembre 2021].
|
|
