PROFILPELAJAR.COM

Västmanlandita-(Ce)
Fórmula química	Ce₃CaMg₂Al₂Si₅O19(OH)₂F
Epònim	comtat de Västmanland
Localitat tipus	mina Malmkärra, Norberg, Västmanland, Suècia
Classificació
Categoria	silicats > sorosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BG.55
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BG.55
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 8,939Å; b = 5,706Å; c = 15,855Å; β = 94,58°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	grup espacial P2₁/m
Color	marró fosc
Exfoliació	distingible/bona - paral·lela a (100)
Fractura	irregular, desigual, concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	6
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	gris groguenc
Diafanitat	translúcida
Densitat	4,51 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Impureses comunes	REE, Fe, Ti, P
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2002-025
Símbol	Vml-Ce
Referències

La västmanlandita-(Ce) és un mineral de la classe dels silicats. Va ser anomenada en honor de la regió on va ser descoberta: Västmanland (Suècia).^[1]

Característiques

La västmanlandita-(Ce) és un sorosilicat de fórmula química Ce₃CaMg₂Al₂Si₅O₁₉(OH)₂F. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la västmanlandita-(Ce) pertany a «09.B - Estructures de sorosilicats amb grups barrejats de SiO₄ i Si₂O₇; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: al·lanita-(Ce), al·lanita-(La), al·lanita-(Y), clinozoisita, dissakisita-(Ce), dol·laseïta-(Ce), epidota, epidota-(Pb), khristovita-(Ce), mukhinita, piemontita, piemontita-(Sr), manganiandrosita-(La), tawmawita, manganipiemontita-(Sr), ferrial·lanita-(Ce), clinozoisita-(Sr), manganiandrosita-(Ce), dissakisita-(La), vanadoandrosita-(Ce), uedaïta-(Ce), epidota-(Sr), al·lanita-(Nd), ferrial·lanita-(La), åskagenita-(Nd), zoisita, macfal·lita, sursassita, julgoldita-(Fe2+), okhotskita, pumpel·lyïta-(Fe²⁺), pumpel·lyïta-(Fe³⁺), pumpel·lyïta-(Mg), pumpel·lyïta-(Mn²⁺), shuiskita, julgoldita-(Fe³⁺), pumpel·lyïta-(Al), poppiïta, julgoldita-(Mg), ganomalita, rustumita, vesuvianita, wiluïta, manganovesuvianita, fluorvesuvianita, vyuntspakhkita-(Y), del·laïta i gatelita-(Ce).

Jaciments

La västmanlandita-(Ce) va ser descoberta a la mina Malmkärra, a Norberg (Västmanland, Suècia). Solament ha estat descrita en altres indrets de Norberg i la localitat propera de Nora.^[1]