 Vanadoandrosita-(Ce) |
|---|
|
| Fórmula química | {Mn2+Ce}{V3+AlMn2+}(Si₂O₇)(SiO₄)O(OH) |
|---|
| Epònim | vanadi i manganiandrosita-(La)  |
|---|
| Localitat tipus | Mina Coustou, Vielle Aure, Vall d'Aure, Alts Pirineus, Occitània, França |
|---|
|
| Categoria | silicats |
|---|
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BG.05 |
|---|
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.BG.05 |
|---|
|
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
|---|
| Estructura cristal·lina | a = 8,856Å; b = 5,729Å; c = 10,038Å; β = 113,088° |
|---|
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
|---|
| Propietats òptiques | biaxial |
|---|
| Índex de refracció | n = 1,82 |
|---|
| Birefringència | δ = 0,000 |
|---|
| Pleocroisme | fort |
|---|
| Impureses comunes | Ca, REE |
|---|
|
| Estatus IMA | aprovat |
|---|
| Codi IMA | IMA2004-015 |
|---|
| Símbol | Vda-Ce |
|---|
| Referències | [1] |
|---|
La vanadoandrosita-(Ce) és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'al·lanita.
Característiques
La vanadoandrosita-(Ce) és un silicat de fórmula química {Mn2+Ce}{V3+AlMn2+}(Si₂O₇)(SiO₄)O(OH). Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2004. Cristal·litza en el sistema monoclínic.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la vanadoandrosita-(Ce) pertany a «09.B - Estructures de sorosilicats amb grups barrejats de SiO₄ i Si₂O₇; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: al·lanita-(Ce), al·lanita-(La), al·lanita-(Y), clinozoisita, dissakisita-(Ce), dol·laseïta-(Ce), epidota, epidota-(Pb), khristovita-(Ce), mukhinita, piemontita, piemontita-(Sr), manganiandrosita-(La), tawmawita, manganipiemontita-(Sr), ferrial·lanita-(Ce), clinozoisita-(Sr), manganiandrosita-(Ce), dissakisita-(La), uedaïta-(Ce), epidota-(Sr), al·lanita-(Nd), ferrial·lanita-(La), åskagenita-(Nd), zoisita, macfal·lita, sursassita, julgoldita-(Fe2+), okhotskita, pumpel·lyita-(Fe2+), pumpel·lyita-(Fe3+), pumpel·lyita-(Mg), pumpel·lyita-(Mn2+), shuiskita, julgoldita-(Fe3+), pumpel·lyita-(Al), poppiïta, julgoldita-(Mg), ganomalita, rustumita, vesuvianita, wiluïta, manganovesuvianita, fluorvesuvianita, vyuntspakhkita-(Y), del·laïta, gatelita-(Ce) i västmanlandita-(Ce).
Va ser descoberta a la mina Coustou, una mina que es troba a la Vall d'Aure, al departament dels Alts Pirineus, a Occitània, França, on sol trobar-se associada a altres minerals com: vuorelainenita, espessartina, rodocrosita, quars, friedelita i calcopirita. Es tracta de l'únic indret on ha estat descrita aquesta espècie mineral a tot el planeta.
Referències
