Voudourisita
Fórmula química	CdSO₄·H₂O
Epònim	Panagiotis Voudouris (en)
Localitat tipus	Mina Esperanza, Lavrion, Districte de Lavrion, Prefectura d'Attikí, Grècia
Classificació
Categoria	sulfats
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 7,633(1) Å; b = 7,458(1) Å; c = 6,623(1) Å; β = 115,41(1)°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	P2₁
Color	incolor
Exfoliació	no observada
Fractura	no observada
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	3
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Diafanitat	transparent, translúcida
Densitat	3,80(5) g/cm³ (mesurada); 3,693 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,580(5) nβ = 1,624(5) nγ = 1,640(5)
Birefringència	δ = 0,060
Pleocroisme	no pleocroica
Angle 2V	mesurat: 70°, calculat: 61°
Dispersió òptica	no observada
Impureses comunes	Cu, Fe, Mg
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2012-042
Any d'aprovació	2012
Símbol	Vou
Referències	[1]

La voudourisita és un mineral de la classe dels sulfats. Rel ep nom en honor del professor Panagiotis Voudouris (1962), del departament de mineralogia i petrologia de la Facultat de Geologia i Geoambient de la Universitat Nacional i Kapodistríaca d'Atenes, en reconeixement a la seva obra innovadora sobre els dipòsits de Lavrion.

La voudourisita és un sulfat de fórmula química CdSO₄·H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2012. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3. És un mineral relacionat amb el grup de la kieserita. És l'anàleg poc hidratat de la drobecita, i més hidratat de la lazaridisita.

Es forma a través de l'oxidació de minerals de plom i zinc, com la galena i l'esfalerita, i inclou un ensamblat de minerals secundaris de cadmi. Va ser descoberta a la mina Esperanza, situada a Lavrion, dins del districte homònim de la prefectura d'Attikí, a Grècia. També ha estat descrita a les properes mines de Sounion, així com a la mina de carbó Kateřina, situada a la localitat de Radvanice, a la regió de Hradec Králové, a la República Txeca. Aquests tres indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.