Visió borrosa

Plantilla:Infotaula malaltiaVisió borrosa
Tipusdeficiència visual i distorsió visual Modifica el valor a Wikidata
Un exemple de visió borrosa
En comparació amb una visió correcta

La visió borrosa és un símptoma ocular on la visió es torna menys precisa i hi ha dificultats per distingir els detalls petits.

Causes

Hi ha moltes causes de visió borrosa:

  • Trastorns de refracció: els errors de refracció no corregits com la miopia, la hipermetropia elevada i l'astigmatisme provocaran una visió borrosa de lluny.[1] És una de les principals causes de deficiència visual a tot el món.[2] A menys que no hi hagi ambliopia associada, el desenfocament visual a causa d'errors de refracció es pot corregir mitjançant lents correctores o cirurgies refractives.[1]
  • La presbícia a causa de la insuficiència fisiològica de l'acomodació (que tendeix a disminuir amb l'edat) és la principal causa de la visió de prop defectuosa en la gent gran.[3] Altres causes de visió de prop defectuosa inclouen insuficiència acomodativa, paràlisi de l'acomodació, etc.[3]
  • La pseudomiopia a causa d'anomalies d'acomodació com l'excés acomodatiu, l'espasme acomodatiu, etc., provoquen una visió borrosa de lluny.[3]
  • La intoxicació alcohòlica pot causar visió borrosa.
  • L'ús de fàrmacs cicloplègics com l'atropina[4] o altres anticolinèrgics produeixen visió borrosa a causa de la paràlisi de l'acomodació.[3]
  • Cataractes: una disminució de la transparència en el cristal·lí, causen visió borrosa, halos al voltant de les llums i sensibilitat a l'enlluernament.[5] També és la principal causa de ceguesa a tot el món.[2]
  • Glaucoma: l'augment de la pressió intraocular (pressió a l'ull) provoca una neuropatia òptica progressiva que provoca danys al nervi òptic, defectes del camp visual i ceguesa.[6] Sometimes glaucoma may occur without increased intraocular pressure also.[6] De vegades també es pot produir glaucoma sense augmentar la pressió intraocular.[6] Alguns glaucomes (per exemple, el glaucoma d'angle obert) causen una pèrdua gradual de la visió i d'altres (per exemple, el glaucoma d'angle tancat) causen una pèrdua sobtada de la visió.[6] És una de les principals causes de ceguesa a tot el món.[2]
  • Diabetis: el sucre en sang mal controlat pot provocar una inflor temporal del cristal·lí de l'ull, donant lloc a una visió borrosa. Tot i que es resol si es restableix el control del sucre en sang, es creu que els casos repetits promouen la formació de cataractes (que no són temporals).[7]
  • Retinopatia: si no es tracta, qualsevol tipus de retinopatia (incloent-hi la retinopatia diabètica, la retinopatia hipertensiva, la retinopatia drepanocítica, la retinopatia anèmica,[8] etc.) pot danyar la retina i provocar defectes del camp visual i ceguesa.[9]
  • Hipervitaminosi A: el consum excessiu de vitamina A pot causar visió borrosa.
  • Degeneració macular: la degeneració macular causa pèrdua de la visió central, visió borrosa (especialment mentre es llegeix), metamorfòpsia (veure les línies rectes com ondulades) i els colors que semblen esvaïts.[10] La degeneració macular és la tercera causa principal de ceguesa a tot el món, i és la principal causa de ceguesa als països industrialitzats.[11]
  • Infecció ocular, inflamació o lesió.
  • Síndrome de Sjögren, una malaltia autoimmunitària crònica que destrueix les glàndules productores d'humitat, incloses les glàndules lacrimals, i provoca un ull sec i una visió borrosa.[12]
  • Miodesòpsies: partícules diminutes que passen per l'ull. Encara que sovint són breus i inofensives, poden ser un signe de despreniment de vitri.
  • Despreniment de retina: els símptomes inclouen fotòpsies, flaixos de llum al camp visual o la sensació d'una ombra o una cortina penjada a un costat del camp visual.
  • Neuritis òptica: la inflamació del nervi òptic o l'esclerosi múltiple poden provocar una visió borrosa.[13] Pot haver-hi dolor en moure l'ull o tocar-lo a través de la parpella.[13]
  • Ictus o atac isquèmic transitori
  • Tumor cerebral
  • Toxocara: un cuc rodó paràsit que pot causar visió borrosa.[14]
  • Sagnat a l'ull
  • Arteritis temporal: inflamació d'una artèria del cervell que subministra sang al nervi òptic.
  • Migranya: a vegades amb taques de llum, halos o patrons en ziga-zaga són símptomes habituals abans de l'inici del mal de cap.
  • Parpelleig reduït: llavors condueix sovint a irregularitats de la pel·lícula lacrimal a causa de l'evaporació prolongada, provocant així alteracions en la percepció visual.
  • Intoxicació per monòxid de carboni: el lliurament reduït d'oxigen pot afectar moltes àrees del cos, inclosa la visió.[15] Altres símptomes causats pel CO inclouen vertigen, al·lucinacions i sensibilitat a la llum.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Khurana, AK. «Errors of refraction and binocular optical defects». A: Theory and practice of optics and refraction. 2nd. Elsevier, September 2008. ISBN 978-81-312-1132-8. 
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «WHO | Global magnitude of visual impairment caused by uncorrected refractive errors in 2004». WHO. Arxivat de l'original el April 13, 2008. [Consulta: 2 setembre 2020].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Khurana, AK. «Asthenopia, anomalies of accommodation and convergence». A: Theory and practice of optics and refraction. 2nd. Elsevier, September 2008. ISBN 978-81-312-1132-8. 
  4. ↑ Rang, H.P.. Pharmacology. Edinburgh: Churchill Livingstone, 2003, p. 147. ISBN 0443071454. 
  5. ↑ John F., Salmon. «Lens». A: Kanski's clinical ophthalmology : a systematic approach. 9th. Edinburgh: Elsevier, 2020. ISBN 978-0-7020-7713-5. OCLC 1131846767. 
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 John F., Salmon. «Glaucoma». A: Kanski's clinical ophthalmology : a systematic approach. 9th. Edinburgh: Elsevier, 2020. ISBN 978-0-7020-7713-5. OCLC 1131846767. 
  7. ↑ Diabetic Eye Disease
  8. ↑ Carraro, Maria Cristina; Rossetti, Luca; Gerli, Gian Carla «Prevalence of retinopathy in patients with anemia or thrombocytopenia». European Journal of Haematology, vol. 67, 4, 10-2001, pàg. 238–244. DOI: 10.1034/j.1600-0609.2001.00539.x. PMID: 11860445.
  9. ↑ John F., Salmon. «Retinal vascular disease». A: Kanski's clinical ophthalmology : a systematic approach. 9th. Edinburgh: Elsevier, 2020. ISBN 978-0-7020-7713-5. OCLC 1131846767. 
  10. ↑ John F., Salmon. «Acquired macular diseases». A: Kanski's clinical ophthalmology : a systematic approach. 9th. Edinburgh: Elsevier, 2020. ISBN 978-0-7020-7713-5. OCLC 1131846767. 
  11. ↑ «WHO | Priority eye diseases». WHO. [Consulta: 2 setembre 2020].
  12. ↑ Coursey, Terry G; de Paiva, Cintia S «Managing Sjögren's Syndrome and non-Sjögren Syndrome dry eye with anti-inflammatory therapy». Clinical Ophthalmology (Auckland, N.Z.), vol. 8, 04-08-2014, pàg. 1447–1458. DOI: 10.2147/OPTH.S35685. ISSN: 1177-5467. PMC: 4128848. PMID: 25120351.
  13. ↑ 13,0 13,1 John F., Salmon. «Neuro-ophthalmology». A: Kanski's clinical ophthalmology : a systematic approach. 9th. Edinburgh: Elsevier, 2020. ISBN 978-0-7020-7713-5. OCLC 1131846767. 
  14. ↑ «Detection and Treatment Of Ocular Toxocariasis». www.reviewofophthalmology.com.
  15. ↑ «Carbon Monoxide - Vermont Department of Health». healthvermont.gov. [Consulta: 18 setembre 2015].