La glucèmia o glicèmia és la mesura de concentració de glucosa en sang, sèrum o plasma sanguini.[1] En dejú, els nivells normals de glucosa oscil·len entre els 70 mg/dL i els 100 mg/dL. Quan la glucèmia és inferior a aquest llindar, es parla d'hipoglucèmia, quan es troba entre els 100 i 125 mg/dL, es parla de «glucosa alterada en dejú», i quan supera els 126 mg/dL, s'arriba a la condició d'hiperglucèmia. La glucèmia constitueix una de les més importants variables que es regulen en el medi intern (homeòstasi). El terme va ser proposat inicialment pel fisiòleg francès Claude Bernard.[2]
Moltes hormones estan relacionades amb el metabolisme de la glucosa, entre elles la insulina i el glucagó (ambdós secretats pel pàncrees), l'adrenalina (d'origen suprarenal), els glucocorticoides i les hormones esteroides (secretades per les gònades i les glàndules suprarenals).
La hiperglucèmia és l'indicador més habitual de la diabetis mellitus.
Unitats
Les unitats dels resultats d'exàmens de glucosa a la sang poden presentar-se en mmol/l o en mg/dl, depenent del país on s'executin.
La fórmula per a la conversió de glucosa a la sang de mmol/l en mg/dl:
- Y (en mg/dl) = 17,5*X (en mmol/l) + 3,75
o bé de mg/dl a mmol/l:
- X (en mmol/l) = [ Y (en mg/dl) – 3,75] / 17,5
Referències
