En la seva etapa com a jesuïta rebé la formació habitual en humanitats, filosofia i teologia, i completà aquesta última carrera amb estudis bíblics a la Facultat de Teologia Protestant de la Universitat de Heidelberg i amb el doctorat a la Universitat Catòlica d'Innsbruck (1969).[1] Després d'una breu docència a la Facultat de Teologia dels jesuïtes a Sant Cugat del Vallès i a la Universitat Pontifícia de Comillas, va deixar la Companyia de Jesús i es traslladà a Colònia (Alemanya) en 1971. Va rebre una beca de la Fundació Alexander von Humboldt per a investigació de dos anys llavors i va acabar els estudis de filologia clàssica (llatí). Nacionalitzat alemany en 1975 i casat amb Inga Weyer, catedràtica d'institut i membre sinodal de l'Església Evangèlica Renana i amb qui va tenir un fill,[1] des de 1971 ha exercit de catedràtic d'institut —de llatí i religió catòlica— durant més de vint anys. Més avant donà classes a la Facultat de Filologia Romànica de la Universitat de Colònia de Llengua i Literatura Espanyoles. Es jubilà en 1996. Des de llavors continua amb la seua tasca de recerca, sobretot en Teologia, i especialment en Eclesiologia i Escatologia.[2]
