D'acord amb els resultats electorals, els diputats electes preneren possessió de la seua acta com a diputats a principis del mes de juny de 2011[8] i celebraren la primera sessió plenària el 9 de juny en la qual es trià la Mesa de les Corts Valencianes presidida per Juan Cotino (PPCV).[1] A la mateixa sessió preneren possessió el diputats i diputades, amb la novetat que el president de les Corts situà a la Mesa un crucifix provocant les crítiques de l'oposició.[9] També es constituïren els quatre grups parlamentaris que componen la cambra: el Grup Parlamentari Popular (G.P. Popular), el Grup Parlamentari Socialista (G.P. Socialista), el Grup Parlamentari Compromís (G.P. Compromís) i el Grup Parlamentari d'Esquerra Unida (G.P. Esquerra Unida).
La Junta de Síndics està formada pels membres de la Mesa així com pels Síndics o portaveus de tots els Grups Parlamentaris (GP) de les Corts Valencianes.
La Diputació Permanent té la funció de vetllar pels poders de la cambra en els períodes en què aquesta no es reuneixen, per vacances parlamentàries o per haver acabat el mandat. Està formada per la Mesa de les Corts i pels grups parlamentaris de manera proporcionada.[17]
Comissions
Les comissions parlamentàries tenen com a funció principal conèixer els projectes, les proposicions o els afers que els encomana la Mesa de les Corts oïda la Junta de Síndics. Al Parlament hi ha comissions permanents i comissions no permanents.[18]
Comissions Permanents
Són comissions Permanents les constituïdes per a tota una legislatura i previstes amb caràcter necessari en el Reglament, hom pot distingir entre comissions permanents legislatives i comissions permanents no legislatives. A les comissions permanents legislatives els correspon, essencialment, elaborar el dictamen dels projectes i les proposicions de llei, fins i tot poden arribar a aprovar lleis. Les comissions permanents no legislatives són aquelles, a les quals no correspon realitzar actuacions dirigides a l'aprovació de lleis.
Són comissions no Permanents les que poden crear-se eventualment, amb una finalitat concreta, que queden extingides en acabar el treball i, en tot cas, en acabar la legislatura. Dins de les comissions no permanents cal destacar comissions d'investigació la finalitat de les quals és la de fiscalitzar l'actuació del govern, que constitueixen un dels instruments de control del govern per part del Parlament.
A la VIIIa legislatura són:
Comissió no permanent especial d'investigació sobre el procés que ha dut a la intervenció per part del Banc d'Espanya, el 21 de juliol de 2011, de la Caixa d'Estalvis del Mediterrani (CAM), amb la destitució de tots els gestors, en un procés de reestructuració adreçat a un nou intent de privatització que fins i tot podria desembocar en la desaparició.
Comissió no permanent especial d'estudi de les tècniques i de les actuacions per a millorar el rendiment escolar i les possibilitats d'ocupació dels joves
Comissió No Permanent Especial d'investigació sobre EMARSA, en relació a la gestió i l'explotació de la depuradora de Pinedo des de la seua creació, la connexió amb altres entitats i les possibles responsabilitats en la liquidació de les despeses.
Francisco Camps, fou President de la Generalitat Valenciana el primer mes de la LegislaturaAlberto Fabra el va succeir a la Presidència de la Generalitat el juliol de 2011
Francisco Camps va dimitir el 20 de juliol del mateix any quan les investigacions del Cas Gürtel en el qual estava implicat presumien de la seua aleshores presumpta activa participació en la trama corruptiva. Camps va dir a la seua compareixença pública que «voluntàriament oferisc el sacrifici personal perquè Mariano Rajoy siga el pròxim president i perquè el PP governe a Espanya».[24] La Junta Directiva Regional del PPCV va triar l'alcalde de CastellóAlberto Fabra Part com a successor de Camps a la presidència de la Generalitat i a la presidència del partit.[25]
La sessió d'investidura d'Alberto Fabra se celebrà el 26 de juliol de 2011 a les Corts Valencianes, obtenint-se els mateixos resultats que a la sessió d'investidura de l'anterior president: 55 vots a favor contra 43 en contra.[26] El nou President de la Generalitat Valenciana va prendre possessió del càrrec el 28 de juny referint-se al seu discurs al Corredor Mediterrani com un dels principals objectius, així com anuncia més transparència en l'acció de govern, marcant així distàncies amb el seu predecessor.[27][28]
El Consell de la Generalitat Valenciana en la VIII Legislatura ha sofert diverses modificacions, començant des del canvi del seu cap, el President de la Generalitat Francisco Camps que va dimitir un mes després del seu nomenament. El primer Consell, nomenat per Camps el 21 de juny de 2011,[29] va prendre possessió el 22 de juny.[30]
El divendres 30 de novembre del 2012, dimití el conseller d'HisendaJosé Manuel Vela. Durant la setmana anterior a la seua dimissió se succeïren les acusacions que durant una sessió plenària de les Corts Valencianes va facilitar al diputat Rafael Blasco, investigat pel cas Cooperació, un document confidencial que el jutge havia demanat a la Intervenció General de la Generalitat tot i que el conseller negà en tot moment este extrem. Hores després de la dimissió fou imputat pel TSJCV.[34] De manera interina, les competències en Hisenda i Administració Pública foren assumides pel vicepresident José Ciscar fins que el 8 de desembre es remodelà de nou el Consell.[35]
Aquesta darrera remodelació comportà una reorganització de competències: desapareix la conselleria de Turisme, Cultura i Esport i la conselleria d'Educació, Formació i Ocupació. Turisme i Ocupació passen al departament que gestiona Máximo Buch i Cultura i Esport tornen a ubicar-se junt a Educació a la conselleria que gestiona Maria José Català. A més, la competència en Justícia (abans integrada amb Benestar Social) passa a incorporar-se a la Conselleria de Governació de Serafín Castellano. D'aquesta manera el Consell passa de 10 a 8 integrants.[36]
José Ciscar, Vicepresident, Conseller d'Agricultura i Portaveu del Consell, és destituït d'aquesta darrera responsabilitat el 29 de maig de 2014 i relevat per la Consellera d'Educació, Cultura i Esport Maria José Català.[37]
A les municipals de 2011, el partit guanyador fou el Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV), tant des del punt de vista global com a les principals capitals i ciutats del País Valencià amb el 47,78% dels vots i 2.958 regidors, front al 28,69% i els 1.886 regidors del segon partit, el Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).[39] El PPCV va obtindre majoria absoluta en 302 municipis i el PSPV-PSOE 93.[40]
L'elecció dels diputats provincials que conformaran la Diputació es fa per sufragi indirecte, de tal manera que les mateixes eleccions que es realitzen a cada municipi serveixen per determinar la distribució de diputats i diputades en un districte electoral superior, en aquest cas els diversos partits judicials que componen la província. Per tant els diputats provincials necessàriament hauran d'haver sigut candidats a unes llistes electorals municipals i haver sigut triat regidors.[46]
La composició de les tres diputacions provincials del País Valencià són:[47]
20 de juliol: El President de la Generalitat Francisco Camps anuncia la seua dimissió en roda de premsa cinc dies després de l'obertura de judici oral pel 'cas dels vestits', que el vincula amb la trama corruptiva Gürtel[24]
22 de desembre: Les Corts aproven els Pressupostos de la Generalitat per a 2012 amb 53 vots a favor i 43 en contra. Els comptes ascendeixen a 14.988 milions d'euros[58]
22 de febrer: Sagrario Sánchez pren possessió de l'acta de diputada a les Corts en substitució de Paula Sánchez de León que deixà l'acta per ser nomenada Delegada del Govern al País Valencià[65]
13 de juny: Rafael Blasco renuncia de manera temporal a les funcions i responsabilitats com a Síndic del grup parlamentari del PP, les quals són assumides pel sotssíndic Rafael Maluenda[69]
2 d'agost: Les Corts Valencianes celebren sessió de la Diputació Permanent[70]
10 d'octubre: La direcció de PP aparta a Angélica Such de la secretaria primera de la Mesa de les Corts, així com a altres diputats de la direcció del grup parlamentari, tot i que mantenen l'acta de diputats. Són David Serra, Ricardo Costa i Vicente Rambla. Tots ells imputats a casos de corrupció política[71]
17 d'octubre: Antonio Clemente pren possessió del càrrec de Secretari Primer de la Mesa de les Corts en substitució d'Angélica Such, destituïda dies abans[72]
19 de desembre: Les Corts aproven els Pressupostos de la Generalitat per a 2014 amb 52 vots a favor i 40 en contra. Els comptes ascendeixen a més de 16.000 milions d'euros[82]
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.png)
