Va iniciar la seua trajectòria professional en el Centre d'Estudis Polítics i Socials (CEPS), on va treballar com a Director de Projectes entre 1999 i 2000, tenint especial vinculació amb els processos polítics de Veneçuela i l'Equador. Posteriorment va treballar com a tècnic de cooperació al desenvolupament a l'ONG Bombers Sense Fronteres fins que va aprovar una oposició com a tècnic Administració General de la Generalitat Valenciana[1] el 2002. Militant d'Esquerra Unida del País Valencià (EUPV), obté l'acta de diputat a les Corts Valencianes a les eleccions de 2011 per la circumscripció de València. Com a portaveu adjunt del Grup Parlamentari, Blanco encapçala iniciatives d'oposició als presumptes casos de corrupció política que afectaven els governs del PP a la Generalitat com la denúncia dels presumptes tractes de favor de la Generalitat Valenciana a Santiago Calatrava.[2]
El novembre de 2014 Ignacio Blanco guanyà les Primàries d'EUPV per triar la persona candidata a la presidència de la Generalitat davant Marga Sanz, coordinadora general d'EUPV i candidata a les anteriors eleccions de 2011. Blanco liderarà així la llista per la circumscripció de València, mentre que la també diputada Esther López ho farà per Alacant i Jesús Monleón per la de Castelló.[3] Sanz continuà com a Coordinadora General del partit però deixà el lideratge al Grup Parlamentari de les Corts per cedir a Blanco tot el protagonisme institucional.[4]
Finalment, la candidatura Acord Ciutadà va obtenir 106.047 vots, un 4,26% del total, el que va valdre que Esquerra Unida del País Valencià quedara fora del parlament, i Blanco dimitira de tots els càrrecs el 28 de maig de 2015.[5]
.svg){kind=small}
