Els seus militants procedien del moviment cultural i de diferents grups ideològics, des de regionalistes a antics militants d'Esquerra Catalana dels Treballadors. El 1986 es presentà per primer cop a eleccions, i el seu candidat Andreu Barrere va obtenir 5.324 vots (el 2,89%) més que no pas en Claudi Gendre, del Parti Socialiste Catalan (PSC). El resultat els encoratjà a presentar-se a les eleccions municipals del 1989, en les que aconseguiren 13 regidors, entre ells Claudi Bordanell (Cànoes), Joan Francesc Carrere a Òpol i Jaume Roure (en coalició) a Perpinyà (3,6% dels vots).
El 2001, un grup important de militants encapçalats per Pere Mateu, Cristofol Soler, Gerard Tarrius i Maité Pull abandonaren el partit per crear, juntament amb independents i ex-membres del Partit per Catalunya, el Bloc Català. L'any 2006, amb la transformació del Bloc Català en federació independent de Convergència Democràtica de Catalunya, Unitat Catalana cessà d'ésser el referent al nord de l'Albera de CDC. En les eleccions municipals de 2008 i també 2009 Unitat Catalana obté novament dos regidors a Perpinyà en la llista encapçalada pel batlle d'UMP Joan Pau Alduy: Jaume Roure i Virginie Barre.
Organització interna
Consell
El Consell del partit, elegit per dos anys al Congrés es compon actualment de :
Unitat Catalana i Solidaritat Catalana per la Independència van signar un pacte de col·laboració l'octubre del 2010, de manera que l'un passava a ser la referència de l'altre en el respectiu territori.[1]
Amb els canvis operats a SI, Unitat Catalana ja no tenia cooperació formal amb entitats polítiques de Catalunya Sud.
El 19 de juliol del 2021 es va signar un acord amb Junts per Catalunya a Els Banys d’Arles en presència de l’alcaldessa (Unitat Catalana) Maria Costa i d’en Carles Puigdemont i Casamajó. Unitat Catalana esdevé el referent de Junts a Catalunya Nord i viceversa.
Documentació
«Què és Unitat Catalana?», Cercle Alfons Mias, Sant Genis de Fontanes, 2002.