L'autonomia del voivodat de Silèsia va ser reconeguda per la Llei Constitucional aprovada pel parlament de la República de Polònia en el 15 de juliol de 1921. A partir de llavors, durant el període d'entreguerres, la regió de Silèsia va posseir un Govern autonòmic, un Parlament i Tresor Públic. L'autonomia silesiana va ser esborrada en el moment de l'entrada de les tropes alemanyes el 1939 i va ser suprimida definitivament pel decret del nou govern comunista en 1945.
Durant el període de la postguerra, el govern de la República Popular de Polònia va continuar repressions enfront dels habitants autòctons de Silèsia, tractant-los com a polonesos germanitzats, i, aplicant la política d'unificació que es referia, entre altres coses, a la lluita contra la llengua silesiana. Després de la caiguda del règim comunista el 1989, els silesians, aprofitant els beneficis de la democràcia van formar el gener de 1990 el Moviment de l'Autonomia de Silèsia.
A nivell exterior, formen part de l'Aliança Lliure Europea des de 2004. El 1997 participaren en la conferència del POBL juntament amb altres representants de la Lliga Cèltica i de la Volksunie. Dos representants seus participaren en la Conferència de Bozen on es va discutir la realització d'accions per a recaptar diners per a la creació d'un Col·legi Alemany a Katowice.
II Marxa Autonomista a Katowice el 12 de juliol 2008
A les eleccions locals i regionals de novembre de 2010 el RAS va aconseguir més del 9% dels vots.[1]
L'Assemblea i l'Estat polonès
El 2000 l'Oficina per a la Protecció de l'Estat polonesa declararà que la RAŚ podia ser una "amenaça potencial per als interessos de Polònia"[2] i la considerava vinculada a la Lliga dels Expulsats alemanya. Com a contestació, el 2002 van dirigir una campanya al cens polonès reclamant poder declarar-se de nacionalitat silesiana, cosa que van fer uns 173.000 censats.
.png)
