PROFILPELAJAR.COM

Uliana Semiónova
Biografia
Naixement	9 març 1952 (72 anys); Zarasai (Lituània)
Alçada	210 cm
Pes	128 kg
Activitat
Ocupació	jugadora de bàsquet
Nacionalitat esportiva	Unió Soviètica
Esport	basquetbol
Posició a l'equip	Pivot
Trajectòria
	Equip
Participà en
1985	Campionat d'Europa de bàsquet femení de 1985
1983	Campionat del Món de bàsquet femení de 1983
1983	Campionat d'Europa de bàsquet femení de 1983
1981	Campionat d'Europa de bàsquet femení de 1981
1980	Campionat d'Europa de bàsquet femení de 1980
1980	Jocs Olímpics d'Estiu de 1980
1978	Campionat d'Europa de bàsquet femení de 1978
1976	Jocs Olímpics d'Estiu de 1976
1976	Campionat d'Europa de bàsquet femení de 1976
1975	Campionat del Món de bàsquet femení de 1975
1974	Campionat d'Europa de bàsquet femení de 1974
1973	Universíada d'estiu de 1973
1972	Campionat d'Europa de bàsquet femení de 1972
1971	Campionat del Món de bàsquet femení de 1971
1970	Campionat d'Europa de bàsquet femení de 1970
1968	Campionat d'Europa de bàsquet femení de 1968
Premis
	Orde de Lenin; Orde de l'Amistat; Women's Basketball Hall of Fame; Mestre emèrit d'esports de l'URSS; Orde de la Bandera Roja del Treball; Orde de les Tres Estrelles; Orde de l'Amistat dels Pobles; Saló de la Fama de la FIBA ;

Uliana Lariónovna Semiónova (letó:Uļjana Semjonova; rus: Ульяна Ларионовна Семёнова, nascuda el 9 de març de 1952) és una jugadora de bàsquet soviètica i letona retirada.

Biografia

Tenia una alçada estimada d'entre 2,08 i 2,13 m,^[1] deguda a una malaltia anomenada acromegàlia, provocada per l'excés de somatotropa. Va ser la jugadora de bàsquet femenina líder al món durant la dècada de 1970 i la dècada de 1980.^[2] Amb una talla de peu 58, se la coneixia per tenir els peus més grans del bàsquet femení. Durant gairebé tota la seva carrera professional, va jugar al TTT Riga, amb el qual va guanyar 15 campionats amb la selecció de la Unió Soviètica i 15 vegades la lliga soviètica. Semiónova també va ser molt dominant en el joc internacional, guanyant dues medalles d'or olímpiques mentre va jugar a l'URSS (Montreal 1976 i Moscou 1980) i mai va perdre un partit en competició internacional oficial. És la jugadora que més medalles ha aconseguit en campionats d'Europa.^[3]

Va ser guardonada amb l'Orde de la Bandera Roja del Treball el 1976,^[4] i el 1993 es va convertir en la primera dona no nord-americana consagrada al Basketball Hall of Fame. Va ser membre inaugural del Women's Basketball Hall of Fame a la classe del 1999. El 2007 va ser consagrada a la Saló de la Fama de la FIBA. Semiónova va rebre el premi "Contribucions a tota la vida a l'esport" durant la cerimònia de premis de l'esport letó 2007.

Palmarès

Selecció soviètica

2 medalles d'or als Jocs Olímpics d'Estiu de Munich 1976 i Moscou 1980
3 medalla d'or al Campionat del Món de bàsquet femení: 1971, 1975, 1983
10 medalles d'or al Campionat d'Europa de bàsquet femení: 1968, 1970, 1972, 1974, 1976, 1978, 1980, 1981, 1983, 1985

Clubs

11 Eurolligues femenines: 1968, 1969, 1970, 1971, 1972, 1973, 1974, 1975, 1977, 1981, 1982
1 Copa Ronchetti: 1987
15 Lligues soviètiques: 1968, 1969, 1970, 1971, 1972, 1973, 1975, 1976, 1977, 1979, 1980, 1981, 1982, 1983, 1984

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Uliana Semiónova

↑ «Uļjana Semjonova» (en letó). Nacionālā enciklopēdija. [Consulta: 2 agost 2024].
↑ Viana, Israel. «Uliana Semenova, la apisonadora soviética de 2,13 metros... que acabó pobre» (en castellà). ABC, 18-02-2010. [Consulta: 2 maig 2020].
↑ Martínez, José Luis. «Laia Palau, la baloncestista más laureada de España y la tercera en Europeos» (en castellà). Madrid: Marca, 07-07-2019. [Consulta: 2 maig 2020].
↑ Khavin, Boris. Fizkultura i sport. Всё об олимпийских играх (en rus). 2a ed.. Moscú: Физкультура и спорт, 1979, p. 578.