Va disputar la competició de l'NCAA amb la Universitat de Marshall, amb la qual cosa es va convertir en el primer afroamericà a competir en un equip de bàsquet universitari de primera línia en tot Virgínia de l'Oest.[2] Va acumular gairebé 1.400 punts en els 71 partits que va jugar amb l'equip de Marshall.[3]
El 1958, va ser elegit en la segona ronda del draft de l'NBA pels Syracuse Nationals,[3] amb els quals va passar 15 temporades com a professional.[4] Greer va continuar fent carrera amb els Nationals quan el 1963 l'equip es va traslladar a Filadèlfia i es va canviar el nom original pel de Philadelphia 76ers.[5] En aquesta època va coincidir amb Wilt Chamberlain, que liderava l'equip, amb el qual va guanyar el campionat de l'NBA de la temporada 1966-67.[6] Va ser seleccionat per a jugar a l'All-Star Game en 10 ocasions; la més destacada és la del 1968, en què va aconseguir ser el MVP del partit i va batre un rècord.[4]
Va abandonar la competició professional el 1973, amb el rècord de més partits disputats (1.122). El seu nombre esportiu, el 15, va ser retirat pels 76ers com a homenatge a la seva carrera. El 1978, el carrer 16 de la seva vila natal, Huntington, va ser reanomenat Hal Greer Boulevard.[7] El 1982, va ser inclòs en el Naismith Memorial Basketball Hall of Fame. A més, el 1996 va ser distingit com un dels 50 millors jugadors de la història de l'NBA.[4] El 2018, va morir a Arizona a l'edat de 81 anys per causa d'una malaltia breu.[1]
