Tragèdia de Lançalot
Tragèdia de Lançalot és una novel·la cavalleresca signada per mossèn Gras publicada el 1496.[1] DescripcióEn aquesta obra es redueixen al mínim els episodis cavallerescos de la novel·la francesa Mort del rei Artús, del segle xiii, i es dona més importància a la història sentimental, que s'amplifica i s'interpreta en el sentit de les novel·les italianes. És, doncs, una interpretació renaixentista d'un antic text artúric que presta més atenció a l'expressió recarregada de la psicologia sentimental que a l'aventura.[2][3][4] HistòriaNomés es coneix una edició impresa a Barcelona el 1496, de la qual només es conserven divuit pàgines de l'incunable, amb caràcters de lletra bastant grans.[2] L'autor mossèn Gras s'ha identificat amb el cavaller Lluís Gras, ambaixador d'Alfons el Magnànim a Tunis el 1444 i 1445, segons conclouen Rubió i Riquer.[2] És un exponent de la darrera fase de la novel·la de cavalleria a Catalunya. Malgrat la seva diferent importància s'ha relacionat el text amb certes parts del Tirant lo Blanc i Curial e Güelfa pel que fa a l'equilibri entre l'aventura i la psicologia dels sentiments. És una obra contemporània al Somni de Francesc Alegre i estilísticament similar.[2] Referències
|
