Conegut familiarment com a Totte,[2][3] Hallman fou un dels pilots suecs que dominaren l'escena internacional del motocròs a començament de la dècada del 1960, entre els quals Bill Nilsson, Rolf Tibblin o Sten Lundin. Potser un dels millors de tots ells, Hallman és recordat pels seus duels amb el belgaJoël Robert, considerats com a uns dels més memorables de la història d'aquest esport.[4][5]
Nascut en una família vinculada al motocròs, Hallman disposava d'un circuit de pràctiques particular a la granja familiar (on els millors pilots suecs s'hi entrenaven sovint). Amb aquestes facilitats, començà a pilotar a edat primerenca i adquirí molta tècnica, de manera que ja va guanyar la primera cursa que va córrer.[6]
El 1957 va guanyar una important cursa en categoria júnior pilotant una Husqvarna i l'empresa el fitxà per al seu equip de fàbrica. Hallamn s'especialitzà en la cilindrada dels 250cc, guanyant-ne el primer Campionat del Món disputat el 1962 (com a continuació de l'antic Campionat d'Europa) i tres més, sempre com a pilot oficial de la marca sueca. Durant aquella època destacà pel seu estil de pilotatge, caracteritzat per la manera com traçava els revolts, propera a la que fan servir els pilots de velocitat.[4]
Torsten Hallman fou un dels responsables de la introducció del motocròs als EUA a final dels anys seixanta, tot participant en curses promocionals i demostracions per tot el territori. Hi anà per primer cop el 1966 cridat per Edison Dye, l'importador de Husqvarna als EUA, qui havia tingut la idea de promocionar-hi la seva marca i l'esport del motocròs (que aleshores tot just començava a introduir-se al seu país).[6] Gràcies a la participació del suec la popularitat del motocròs augmentà sobtadament als Estats Units –fet al qual hi contribuí també el torneig Inter-AM creat per Dye a partir de 1967– i hi va esdevenir aviat la disciplina motociclista més practicada.
Hallman aconseguí una gran anomenada als EUA, on se'l coneixia com a Mr. Motocross. El 1970, el suec publicà un llibre amb aquest títol.
Col·laboració amb Yamaha
El 1970, Hallman, que arrossegava una lesió a l'esquena feia uns anys, deixà la seva marca de sempre, Husqvarna. Aleshores es va oferir a col·laborar amb el fabricant japonèsYamaha per desenvolupar una motocicleta de motocròs, en uns moments en què Suzuki estava triomfant amb Joël Robert. Yamaha acceptà la proposta i aviat aparegué el seu prototipus de 250 cc, la YZ, model que ja el 1973 aconseguí el primer títol mundial de motocròs per a la marca pilotat pel suec Håkan Andersson.[7] Entre altres decisions encertades de Hallman, cal destacar la incorporació a la YZ de l'innovador monoamortidor posterior, sistema ideat pel belga Lucien Tilkens i adoptat per Yamaha amb el nom de Monoshock.[7]
Uns anys després, Hallman contactà amb Sten Lundin i entre tots dos dissenyaren el 1976 una nova Yamaha de motocròs amb motor de 500 cc de quatre temps, batejada com a HL 500, que debutà en el Campionat del Món de 1977 pilotada per Bengt Åberg aconseguint-hi la novena plaça final.
Empresari d'èxit
Un cop retirat de la competició, Hallman es dedicà a vendre guants i pantalons de motocròs a les curses com a manera d'augmentar els seus ingressos, amb tan bona sort que esdevingué un dels empresaris d'equipament per a esports de fora d'asfalt capdavanters al món, amb la seva marca THOR Motocross (Torsten Hallman Original Racewear, «Equipament per a curses original Torsten Hallman»). Així, una empresa comercial que havia començat amb la venda itinerant de cursa en cursa (des del porta-maletes del seu cotxe) actualment és una de les més populars i prestigioses arreu del món, comptant entre els seus usuaris amb els millors pilots professionals de motocròs i Supercross.[6]
↑ 4,04,1Pi, Pere. «37. Com a pilot internacional de motocròs». A: No tinc 200 anys. Les vivències de Pere Pi. Barcelona: Autoeditat (Service Point), juliol 2012, p. 70-72. ISBN 9788461590353.
1Del 1962 al 2002, era el Campionat del Món de Motocròs 250cc, Motocross GP el 2003 i MX1 del 2004 al 2013 (en cursiva, els Campionats d'Europa previs al mundial).
