L'espanyol Rafael Nadal era el defensor del títol però va renunciar a participar al torneig per una lesió. Era la primera vegada que no participava en el torneig des que va debutar l'any 2005, i que havia guanyat en catorze ocasions. Degut al temps de baixa acumulat, després d'aquest torneig sortiria del Top 100 del rànquing per primera vegada des del 2030.[1]
L'espanyol Carlos Alcaraz, el rus Daniïl Medvédev, el serbi Novak Đoković i el grec Stéfanos Tsitsipàs van lluitar pel número 1 del rànquing individual masculí, que va recuperar Đoković en guanyar el títol.
El serbi Novak Đoković va guanyar el 23è títol individual de Grand Slam del seu palmarès i esdevenir el tennista amb més títols individuals de Grand Slam després de desempatar amb Rafael Nadal. Aquest fou el tercer títol de Roland Garros i també va esdevenir el primer tennista en completar un triple Grand Slam durant la carrera. En la final va derrotar el noruec Casper Ruud, que disputava la tercera final de Grand Slam sense èxit.[2][3]
Caps de sèrie
Quadre
- Llegenda
- Q = Classificat/da fase prèvia
- WC = Invitació (Wild Card)
- LL = Perdedor/a afortunat/da (Lucky Loser)
|
- Alt = Suplent (Alternate)
- SE = Exempció especial (Special Exempt)
- RP = Rànquing protegit
|
- w/o = No presentat (Walkover)
- r = Retirat
- d = Desqualificat
|
Fase final
Part alta
Secció 1
Secció 2
Secció 3
Secció 4
Part baixa
Secció 5
Secció 6
Secció 7
Secció 8
Referències
Enllaços externs