PROFILPELAJAR.COM

Medaller
Representa: Espanya
Tennis
Jocs Olímpics

Albert Costa i Casals
Biografia
Naixement	25 juny 1975 (49 anys); Lleida (Segrià)
Residència	Barcelona
Alçada	180 cm
Pes	78 kg
Activitat
Ocupació	tennista (1993–), entrenador de tennis, tennista
Activitat	1993 - 2006
Patrimoni net estimat	7.685.228 $
Nacionalitat esportiva	Espanya
Esport	tennis
Disciplina esportiva	tennis individual ; tennis dobles
Mà de joc	dretà
Modalitat
Modalitat	Partit de tennis
Tennis individual	385–273
Tennis dobles	30–57
ATP	Info ATP
Trajectòria
	Equip
Participà en
2005	Copa Davis 2005
2003	2003 Davis Cup (en)
2000	2000 Davis Cup (en)
2000	Tennis als Jocs Olímpics d'Estiu de 2000 - Dobles masculins (medalla de bronze olímpica)
1999	1999 Davis Cup (en)
1997	1997 Davis Cup (en)
1996	1996 Davis Cup (en)
1996	Jocs Olímpics d'Estiu de 1996
Premis
	(2002) Esportista català de l'any ;

Albert Costa i Casals (Lleida, 25 de juny de 1975) és un extennista català retirat des de 2006. La fita més important de la seva carrera és el títol de campió al Torneig de Roland Garros de 2002 arribant a la sisena posició del rànquing individual. També va guanyar una medalla de bronze olímpica en els Jocs Olímpics de Sydney en categoria de dobles. No té relació familiar amb el també tennista català Carles Costa.

Biografia

Costa es va casar el 14 de juny de 2002 amb Cristina Ventura, la seva xicota durant molts anys, i el seu padrí fou el també tennista Àlex Corretja. El casament es va produir una setmana després del seu gran triomf al Roland Garros de 2002, que el va valer ser guardonat com a esportista català de l'any.^[1] La parella té dues filles bessones, Clàudia i Alma, nascudes el 21 d'abril de 2001.^[2]

De 2008 a 2019 fou director esportiu del Barcelona Open organitzat pel Reial Club de Tennis Barcelona^[3] i va passar a ser el director esportiu de la Copa Davis de tennis en 2019.^[4]

El seu ídol tennístic fou John McEnroe. Les seves aficions són jugar a cartes, tennis de taula, golf, i futbol, de fet és gran seguidor de la UE Lleida i el FC Barcelona.^[2]

Torneigs de Grand Slam

Individual: 1 (1−0)

Resultat	Núm.	Any	Torneig	Oponent	Marcador
Guanyador	1.	2002	Roland Garros	Juan Carlos Ferrero	6−1, 6−0, 4−6, 6−3

Jocs Olímpics

Dobles

Any	Campionat	Parella	Oponents	Resultat
2000	Jocs Olímpics, Sydney, Austràlia	Àlex Corretja	David Adams John-Laffnie de Jager	2−6, 6−4, 6−3

Carrera esportiva

Va començar a jugar a tennis amb cinc anys i va donar-se a conèixer com a júnior en guanyar l'Orange Bowl i ser finalista del Roland Garros en categoria júnior l'any 1993. Poc després va esdevenir professional i va començar a guanyar-se gran reputació com a jugador sobre terra batuda. El 1994 va ser guardonat amb el premi de tennista revelació de l'any i l'any següent va guanyar el seu primer títol com a professional a Kitzbühel davant del gran dominador sobre terra batuda de l'època, Thomas Muster. Va representar Espanya a la Copa del Món de tennis de Düsseldorf els anys 1996, 1997, 1999, 2000, 2002 i 2004 amb un balanç de 10-7 i fent campiona Espanya amb Fèlix Mantilla, Tomàs Carbonell i Francisco Roig.

L'any 2000 va guanyar la medalla de bronze olímpica en categoria de dobles en els Jocs Olímpics de Sydney fent parella amb el seu gran amic Àlex Corretja. A final d'any va formar part de l'equip espanyol que va guanyar el primer títol de Copa Davis pel seu país. Va participar en la Copa Davis en les edicions de 1996, 2000, 2003 i 2005, amb un balanç total d'11-8 victòries i derrotes (individuals 9-5 i en dobles 2-3).

A conseqüència que no havia guanyar cap títol des de l'any 1999, va participar en el Roland Garros de 2002 sense entrar dins el grup de favorits. A quarta ronda va superar el gran favorit i defensor del títol Gustavo Kuerten, a semifinals el seu amic Àlex Corretja, i en la final al seu compatriota Juan Carlos Ferrero. Gràcies a aquest títol va escalar a la sisena posició del rànquing individual aconseguint el seu millor resultat. En l'edició següent, Ferrero es va venjar derrotant-lo a semifinals i emportant-se el títol finalment. L'any 2005 va aconseguir el seu únic títol de dobles a Doha junt a un jove Rafael Nadal.

Degut a contínues lesions i a una manca de desig competitiu, Costa va anunciar la seva retirada oficial del tennis professional el 21 d'abril de 2006, just després de disputar el Comte de Godó. Va tancar la seva carrera amb un total de 12 títols individuals i un de dobles.^[5]

El desembre de 2008 va ser nomenat capità de l'equip espanyol de Copa Davis substituint Emilio Sánchez Vicario.^[6] Ocupà el càrrec durant tres anys en els quals van guanyar el títol les edicions de 2009 i 2011, mentre que el 2010 van caure a quarts de final. També és entrenador del tennista espanyol Feliciano López.

Palmarès: 14 (12−1−1)

Individual: 21 (12−9)

Llegenda (pre/post 2009)
Grand Slams (1−0)
Tennis Masters Cup / ATP Finals (0−0)
ATP Masters Series / ATP World Tour Masters 1000 (1−2)
ATP International Series Gold / ATP World Tour 500 (1−1)
ATP International Series / ATP World Tour 250 (9−6)

Títols per superfície
Dura (0−1)
Gespa (0−0)
Terra batuda (12−8)

Resultat	Núm.	Data	Torneig	Superfície	Oponent en la final	Marcador
Finalista	1.	20 de març de 1995	Casablanca, Marroc	Terra batuda	Gilbert Schaller	4−6, 2−6
Finalista	2.	3 d'abril de 1995	Estoril, Portugal	Terra batuda	Thomas Muster	4−6, 2−6
Guanyador	1.	6 d'agost de 1995	Kitzbühel, Àustria	Terra batuda	Thomas Muster	4−6, 6−4, 7−6(3), 2−6, 6−4
Finalista	3.	12 de gener de 1996	Dubai, Emirats Àrabs Units	Dura	Goran Ivanišević	4−6, 3−6
Finalista	4.	22 d'abril de 1996	Montecarlo, Mònaco	Terra batuda	Thomas Muster	3−6, 7−5, 6−4, 3−6, 2−6
Guanyador	2.	14 de juliol de 1996	Gstaad, Suïssa	Terra batuda	Fèlix Mantilla	4−6, 7−6(2), 6−1, 6−0
Guanyador	3.	11 d'agost de 1996	San Marino, San Marino	Terra batuda	Fèlix Mantilla	7−6(7), 6−3
Guanyador	4.	15 de setembre de 1996	Bournemouth, Regne Unit	Terra batuda	Marc-Kevin Goellner	6−7(4), 6−1, 6−2
Guanyador	5.	20 d'abril de 1997	Barcelona, Catalunya	Terra batuda	Albert Portas	7−5, 6−4, 6−4
Guanyador	6.	14 de setembre de 1997	Marbella, Espanya	Terra batuda	Alberto Berasategui	6−3, 6−2
Guanyador	7.	4 de maig de 1998	Hamburg, Alemanya	Terra batuda	Àlex Corretja	6−2, 6−0, 1−0 retirada
Finalista	5.	11 de maig de 1998	Roma, Itàlia	Terra batuda	Marcelo Ríos	Renúncia
Guanyador	8.	2 d'agost de 1998	Kitzbühel (2)	Terra batuda	Andrea Gaudenzi	6−2, 1−6, 6−2, 3−6, 6−1
Finalista	6.	14 de setembre de 1998	Bournemouth	Terra batuda	Fèlix Mantilla	3−6, 5−7
Guanyador	9.	11 d'abril de 1999	Estoril	Terra batuda	Todd Martin	7−6(4), 2−6, 6−3
Guanyador	10.	11 de juliol de 1999	Gstaad (2)	Terra batuda	Nicolás Lapentti	7−6(4), 6−3, 6−4
Guanyador	11.	1 d'agost de 1999	Kitzbühel (3)	Terra batuda	Fernando Vicente	7−5, 6−2, 6−7(5), 7−6(4)
Finalista	7.	23 de juliol de 2001	Kitzbühel	Terra batuda	Nicolás Lapentti	6−1, 4−6, 5−7, 5−7
Finalista	8.	22 d'abril de 2002	Barcelona	Terra batuda	Gastón Gaudio	4−6, 0−6, 2−6
Guanyador	12.	9 de juny de 2002	Roland Garros, França	Terra batuda	Juan Carlos Ferrero	6−1, 6−0, 4−6, 6−3
Finalista	9.	15 de juliol de 2002	Amersfoort, Països Baixos	Terra batuda	Juan Ignacio Chela	1−6, 6−7

Dobles: 1 (1−0)

Llegenda (pre/post 2009)
Grand Slams (0−0)
Tennis Masters Cup / ATP Finals (0−0)
ATP Masters Series / ATP World Tour Masters 1000 (0−0)
ATP International Series Gold / ATP World Tour 500 (0−0)
ATP International Series / ATP World Tour 250 (1−0)

Títols per superfície
Dura (1−0)
Gespa (0−0)
Terra batuda (0−0)

Resultat	Núm.	Data	Torneig	Superfície	Parella	Oponents en la final	Marcador
Guanyador	1.	9 de gener de 2005	Doha, Qatar	Dura	Rafael Nadal	Andrei Pavel Mikhaïl Iujni	6−3, 4−6, 6−3

Equips: 1 (1−0)

Resultat	Núm.	Data	Torneig	Superfície	Equip	Oponents	Marcador
Guanyador	1.	8−10 de desembre de 2000	Copa Davis, Barcelona, Catalunya	Terra batuda	Joan Balcells Àlex Corretja Juan Carlos Ferrero	Lleyton Hewitt Patrick Rafter Sandon Stolle Mark Woodforde	3−1 global

Trajectòria

Individual

Torneig	1993	1994	1995	1996	1997	1998	1999	2000	2001	2002	2003	2004	2005	Torneigs	Partits
Open d'Austràlia	A	A	A	2R	QF	2R	1R	1R	A	4R	3R	3R	1R	0 / 9	13 − 9
Roland Garros	A	1R	QF	2R	3R	4R	3R	QF	3R	G	SF	3R	1R	1 / 12	30 − 11
Wimbledon	A	1R	A	2R	A	2R	1R	A	A	A	A	1R	A	0 / 5	2 − 5
US Open	A	1R	A	1R	1R	1R	1R	2R	4R	2R	2R	1R	1R	0 / 11	6 − 11
Partits G/P	0−0	0−3	4−1	3−4	6−3	5−4	2−4	5−3	3−2	11−2	8−3	4−4	0−3	1 / 37	51−36
Tennis Masters Cup	A	A	A	A	A	RR	A	A	A	RR	A	A	A	0 / 2	1 − 4
Jocs Olímpics	No celebrat			2R	No celebrat			1R	No celebrat			A	NC	0 / 2	1 – 2
Rànquing a final d'any	221	52	24	13	19	14	18	26	40	9	25	56	116
Llegenda: G: Guanyador; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin