La temporada 2001-2002 el València CF va guanyar la cinquena lliga de la seua història, després de 31 anys des de l'anterior. La temporada va començar amb incertesa, donat el caòtic final de la temporada anterior.[1] Tanmateix, a la primera jornada de lliga Miguel Ángel Angulo marca el gol de la victòria davant el Reial Madrid dels galàctics, en un partit on David Albelda anul·la completament Zinédine Zidane en la jornada que debutava com a gran fitxatge madridista, provocant la ira del madridisme mediàtic,[2] que acusà al valencià de ser un jugador dur.[3] Amb 8 empats i 5 victòries, el València va estar tretze jornades invicte, si bé dos derrotes seguides comencen a posar en dubte a l'entrenador, el debutant Rafa Benítez.[2] A més, el València va ser eliminat de la Copa del Rei en el primer partit, en alinear sobre el terreny de joc a quatre jugadors extracomunitaris, fet que provoca el cessament del delegat de l'equip Juan Cruz Sol.[2] El mes de novembre de 2001 el València va patir cinc derrotes consecutives, allunyant-se de zona de classificació europea i practicant un joc poc vistós.[4]
El 15 de desembre de 2001 el València s'enfrontava al RCD Espanyol en Montjuïc amb Rafa Benítez en la corda fluixa,[2] i amb l'equip que no guanyava fora de casa des de feia 7 mesos.[4] En acabar la primera part l'Espanyol guanyava 2-0, el València no havia creat ocasions de gol, i els consellers de l'equip van cridar al president Jaume Ortí[5] per a demanar el cessament de Benítez en vista del joc i dels resultats.[4] A la segona part, el València va eixir a l'atac i va dominar l'encontre.[4] Al minut 59 Rufete feia el primer gol,[4] i sis minuts més tard el València ja havia remuntat el partit,[4] amb un altre gol de Rufete i un tercer d'Adrian Ilie.[4] Benítez no només no va ser destituït, sinó que a les següents jornades, contra Málaga i Betis, va endur-se la victòria.[4]
La segona volta començava amb un partit contra el Reial Madrid al Santiago Bernabeu. Al minut 2 de partit Adrian Ilie marcà un gol legal que va ser anul·lat,[6] mentre els locals reclamaven penal de Mauricio Pellegrino sobre Raúl al minut 9.[7] Amb un Gol de Fernando Morientes al minut 70 posà com a líder en solitari al Reial Madrid,[6] mentre l'entorn i la premsa afí a l'equip madridista qualificava de ploramiques a Jaume Ortí per les seues protestes sobre l'arbitratge.[6] La jornada següent, la 21, el València perd contra el Reial Valladolid a Mestalla[8] i el Madrid es posava a sis punts de diferència.[9] Dos jornades després, el 6 de febrer, el València guanya al Deportivo Alavés, posant-se líder per primera vegada en tota la temporada.[6] En aquell tram de la temporada set equips podien guanyar el títol i cada jornada canviava el líder, segons els resultats.[6] A poc a poc, la resta d'equips va afluixant, i després de guanyar 2-0 al Barcelona, el València inicia una ratxa de victòries que sols el Reial Madrid pot igualar.[6]
El 28 d'abril de 2002 el València rebia l'Espanyol a Mestalla.[6]Ayala fa mans i l'Espanyol s'avança amb un penal marcat per Tamudo.[11] Tres minuts després Amedeo Carboni era expulsat després d'una colzada a Quique de Lucas,[12] arribant al descans perdent per un gol.[11]Kily González i Fábio Aurélio van entrar en la segona meitat, i el València, tot i jugar amb deu, tanca a l'Espanyol en el seu camp.[11]Pablo Aimar, Kily González i sobretot, Rubén Baraja capgirarien el partit quan amb dotze minuts de diferència, el centrecampista vallisoletà marcara dos gols amb dos jugades de triangulació,[11] fent el Kily les dos assistències.[12] Per la seua banda, el Real Madrid (que acabaria la lliga tercer, per darrere del Deportivo de la Coruña) va perdre eixa jornada davant la Reial Societat, el que deixava als de Benítez campions si sumaven tres punts, faltant dos partits per disputar.[11]
El València va ser campió matemàtic el 5 de maig de 2002, a la jornada 37, després de guanyar 2-0 al Màlaga CF.[13]Ayala, de cap, marcà el primer gol al minut 34,[12] mentre que el segon va ser de Fábio Aurélio, que marcà de cap després de fer una paret amb Aimar.[12] Aquell gol va tindre cert suspense, ja que l'àrbitre, Pérez Burrull, va anul·lar-lo en un primer moment, per a donar-lo com vàlid després de consultar als assistents.[12]
