Com a futbolista destacà principalment per la seva habilitat amb la pilota, controls de qualsevol tipus, driblatges, fintes, llançaments de falta i assistències de gol.
Carrera futbolística
Va començar la seua carrera futbolística en l'equip de La Castellane, del barri marsellès del mateix nom, on va nàixer. Va jugar en modestos equips de la perifèria de Marsella, com el US Saint Henri i el Septemes. Quan tenia 14 anys va fitxar per les categories inferiors de l'AS Cannes.
Des d'aleshores, la seua ascensió va ser imparable. A tan sols 17 anys va debutar a la primera divisió francesa contra el FC Nantes. El seu equip següent va ser el FC Girondins de Bordeaux, on va explotar tot el seu potencial durant 4 anys.
El 1996, Zidane va fitxar per la Juventus de Torí, club amb el qual va engrossir considerablement el seu palmarès.
La selecció francesa va tenir en Zidane el seu eix principal per a esdevenir la millor selecció francesa de la història. Va ser el millor jugador del Mundial de Futbol de 1998, guanyant la final davant del Brasil i fent dos gols de cap. També es va coronar campió de l'Eurocopa de Bèlgica i Holanda del 2000.
A Itàlia va guanyar quasi tots els títols possibles (la Lliga, la Supercopa d'Itàlia, i la Copa Intercontinental). Només li faltava un títol important: la Lliga de Campions, encara que va ser subcampió dos vegades, una de les quals perdent la final contra el Reial Madrid, que seria el seu següent equip, i amb el qual obtindria el trofeu que li mancava.
El 9 de juny del 2001 va ser presentat per l'equip espanyol Reial Madrid. El transferiment va representar prop dd 78 milions d'euros, la qual cosa en va fer el jugador més car en la història del futbol. Encara que al principi li va costar d'acomodar-se a un equip ple d'estels (els periodistes van anomenar l'equip Els Galàctics), va culminar la temporada fent el gol que donava la victòria per 2-1 al Reial Madrid davant de l'equip alemany Bayer Leverkusen a la final de la Lliga de Campions de 2001-2002.
A desgrat d'això, les lesions li van impedir de tornar a tenir una actuació com la de 1998 amb la selecció del seu país al Mundial de 2002, en la qual defensant el trofeu, el seu equip va tenir una actuació molt dolenta, essent eliminats a la primera ronda sense fer ni un sol gol.
Zidane es va retirar de la selecció francesa després de culminar una dolenta Eurocopa de Portugal 2004, en la qual França va caure en quarts de final per 0-1 contra Grècia malgrat que hi va fer uns bons partits fent 3 gols. L'any 2005 va tornar a la selecció amb l'objectiu de la Copa del Món d'Alemanya 2006, essent un jugador clau per a la seua selecció durant la fase de classificació.
Va ser Pilota d'Or el 1998, millor jugador del món segons la FIFA el 1998 i 2000, campió del Món i d'Europa amb la selecció francesa, peça clau en la totpoderosa Juventus Football Club de les acaballes dels anys 1990.
Posteriorment rebé ofertes d'equips com el Al Sadd de Qatar[1] i el Chicago Fire dels Estats Units.[2]
Altres ocupacions
Ha tingut dos fills, un que batejà Enzo en honor del seu ídol futbolístic, l'uruguaiàEnzo Francescoli, i l'altre Theo. Els dos han seguit les petjades del seu pare, jugant el primer a les categories inferiors del Reial Madrid CF[3] i Theo a l'ACD Canillas, del barri d'Hortaleza, a Madrid.[4]
A més de la seua faceta futbolística, Zidane és ambaixador de l'ONU en la lluita contra la fam.
El 25 d'abril del 2006 va confirmar que es retirava del futbol professional a la fi del Mundial d'Alemanya, en una entrevista televisada per a l'emissora francesa Canal Plus. Segons el diari esportiu espanyol As, "les seues contínues lesions i els problemes interns del Reial Madrid el van portar a prendre la decisió". A un torn de premsa davant de 150 periodistes va deixar clar el seu interès de continuar vinculat al Reial Madrid treballant amb xiquets. Va destacar la gran satisfacció que li van donar els seus successos com a futbolista professional, amb l'obtenció dels màxims trofeus amb la seua selecció i amb els grans d'Europa, Juventus i Reial Madrid.
El 2008 fou guardonat del premi Marca Leyenda.[5] D'ençà de l'1 de juny de 2009 ocupa el càrrec de Conseller del President al Reial Madrid CF, club en què es va retirar.
