Spring Symphony
La Spring Symphony, (en anglès, Simfonia de Primavera) op. 44, és una simfonia coral de Benjamin Britten. Està dedicada a Serge Koussevitzky i l'Orquestra Simfònica de Boston. Es va estrenar al Concertgebouw, Amsterdam, el 14 de juliol de 1949 al Festival d'Holanda, quan el compositor tenia 35 anys.[1] Els solistes de l'estrena foren el tenor Peter Pears, la soprano Jo Vincent i la mezzosoprano Kathleen Ferrier. El director fou Eduard Alexandre van Beinum. Un enregistrament de l'actuació sobreviu i va ser publicat per Decca l'agost de 1994. L'octubre de 1950, Spring Symphony va ser interpretada al Leeds Triennial Festival Musical amb un cor de 100 nens.[2][3] La Simfonia de Primavera és una simfonia coral, escrita per a soprano, mezzosoprano i tenor, cor mixt, el cor de nens i orquestra. Britten va posar música a les paraules de diversos poetes, principalment del segle xvi i XVII com Edmund Spenser, John Clare i George Peele. Una excepció notable és Out on the lawn I lie in bed del seu amic W. H. Auden. En les paraules del mateix compositor, l'obra representa el progrés de l'hivern a la primavera i el fet de tornar a despertar de la terra i la vida que això significa. EstructuraLa Spring Symphony es compon de quatre parts, les quals corresponen als moviments d'una simfonia convencional: Allegro amb introducció lenta, moviment lent, scherzo, i Finale. La primera part comença amb la fosca i misteriosa Shine Out, un poema al sol. Segueixen altres cançons, incloent-hi The Driving Boy, la qual és una peça que presenta el cor dels nois, als temps que xiulen, i amb una pandereta. La segona part té diversos solos i referències i cors tranquils al mes de maig. La tercera part ens porten a maig i després a l'estiu. El Finale, London, to Thee I do Present, arriba a un clímax quan el cor sencer s'uneix a un vals sense paraules, representant el maig que es revela enfortit per vins i licors (confirmats per algunes modificacions inesperades). El clímax del moviment arriba en el moment en què les veus dels nens, acompanyades al unison per trompes, tornen a entrar a l'escena i canten una ronda del segle xiii Summer is icumen in. La tonada senzilla, cantada en temps de 2/4 a sobre d'un vals 3/4 de la resta del conjunt, que finalment aconsegueix dominance. Finalment les celebracions s'enfonsen, i el Maylord llavors ofereix una benedicció final amb la proclamació: And so, my friends, I cease.[4] L'orquestra gran inclou triple instruments de vent de fusta, dues arpes, i una secció de percussió gran. CançonsLes cançons (i autors) en la Spring Symphony són les següents: Part 1
Part 2
Part 3
Part 4
Referències
|
||||||||||||||||||||||||||||||
